Sánchez minimitza les amenaces: "He parlat amb ell de futbol"

El president del Govern, Pedro Sánchez, va treure ferro a la fanfarronada del nord-americà Donald Trump, que va ordenar al seu equip "tallar tot comerç" amb Espanya perquè el considera un país "hostil" i de "mala gent" que no compleix l’objectiu de despesa a l’OTAN.

Però enn una roda de premsa des d’Ankara, Sánchez va informar que fins i tot va parlar amb Trump després dels seus atacs. "He tingut una xerrada informal amb el president dels Estats Units. Hem parlat de futbol, del Mundial als Estats Units. No hi ha hagut cap tibantor, al contrari, tot ha sigut amabilitat, i ha sigut després de la roda de premsa del president", va afirmar.

Sánchez va defugir qualsevol xoc verbal amb el republicà, a preguntes dels periodistes presents en la cimera. "Ens ho prenem amb calma i amb paciència. Quan un s’allunya una miqueta d’aquest tipus de declaracions, el que veiem són unes relacions en l’àmbit social, cultural, econòmic i polític molt, molt positives", va assenyalar. Així mateix, va recordar que les relacions comercials "es teixeixen entre empreses, no entre Estats". I que, en tot cas, "la política comercial és comunitària, i en aquest sentit ja han sortit les autoritats europees recordant-ho".

A més, va remarcar que Espanya pateix un dèficit comercial amb els Estats Units: Espanya va exportar 16.716 milions als Estats Units el 2025 i va importar 30.174 milions. "Espanya treballa per tenir les millors relacions amb tots els països aliats, i això transcendeix a l’orientació ideològica de les administracions dels EUA o d’Espanya", va afegir.

Espanya compleix

El president va destacar que la mateixa Aliança Atlàntica ha considerat que Espanya ha complert els seus compromisos en capacitats militars per al 2026. Va remarcar que hi ha 3.000 militars desplegats en missions OTAN per principis "pels quals val la pena lluitar". Va assegurar també que Espanya és el tercer país amb més efectius desplegats al "flanc est" de l’OTAN.

"Vull anunciar que ens sumarem a la missió de les forces terrestres avançades a Finlàndia posada en marxa per l’OTAN per protegir-la", va revelar el cap de l’Executiu espanyol.

Sánchez va advertir l’any passat en la cimera de la Haia que no buscava arribar fins al 5% del PIB en despesa de defensa i seguretat abans del 2035, com van acordar els aliats, perquè això suposaria retallades socials o augment del deute. Però Espanya sí que ha incrementat dràsticament la seva despesa militar, que ja supera el 2,1% del PIB i els 35.000 milions d’euros.

"Hem consolidat la despesa del 2% del PIB", va remarcar el president. Va recordar que quan es va formar el "govern progressista, la despesa era del 0,9%". El 2019, la xifra de despesa militar era d’11.000 milions, un terç de l’actual. Només l’últim mes, el Govern ha injectat 8.450 milions més de despesa en defensa durant el mes previ a la cimera de l’OTAN, informa Iván Gil.

Indústria militar

Sobre l’àmbit de la indústria de defensa, Espanya va acordar amb els seus socis a Ankara "avançar en l’enfortiment de la nostra base industrial i les compres conjuntes", així com "invertir més i millor" en investigació i desenvolupament. "Espanya pot aportar molt en aquest sentit, perquè tenim empreses punteres", va esgrimir el president. A la cimera van viatjar representants de les empreses de defensa Escribano M&E, GMV, Hisdesat, Indra, Instalaza i Navantia.

Quant al recolzament a Ucraïna, Sánchez va destacar que "som el cinquè país de la UE que més soldats ucraïnesos ha format", així com també la contribució nacional al fons europeu de 90.000 milions d’euros aprovat per Brussel·les per recolzar el país envaït per Rússia.

Subscriu-te per seguir llegint