El Suprem no portarà a la justícia de la UE la regularització d’immigrants

El Tribunal Suprem (TS) ha rebutjat portar el procés de regularització extraordinària d’immigrants aprovat pel Govern central davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), com demanaven la Comunitat Valenciana i Aragó, totes dues presidides pel PP, i rebutja suspendre el reial decret del 14 d’abril pel qual va aprovar l’esmentada regularització. L’alt tribunal segueix així l’estela de la interlocutòria emesa a finals de maig, que va rebutjar les mesures cautelars sol·licitades per Vox i la Comunitat de Madrid per suspendre el procés i paralitzar l’emissió de permisos temporals de residència i ocupació.

Ara, torna a rebutjar l’adopció de mesures cautelars. Segons la resolució que ha avançat l’alt tribunal, la Secció Cinquena de la Sala Tercera del Tribunal Suprem ha decidit "no adoptar la mesura cautelar sol·licitada per la Generalitat Valenciana i la comunitat autònoma d’Aragó consistent en la suspensió de l’executivitat del reial decret impugnat", i es remet a les decisions ja preses el mes de maig passat.

Un dels principals arguments que va donar llavors és que, en cas d’aplicar una suspensió cautelar, "resultarien afectats interessos de tercers", ja que "la suspensió sol·licitada els determinaria a seguir en la situació d’irregularitat administrativa". És per això que l’alt tribunal va optar per permetre la continuïtat del procés. Una vegada resoltes les mesures cautelars, el Suprem haurà de resoldre sobre el fons dels recursos.

El PEMA europeu

La setmana passada, coincidint amb el final del termini per sol·licitar la regularització extraordinària de migrants, el Suprem va plantejar elevar una qüestió prejudicial sobre el procés, valorant els arguments oferts pels recurrents del fet que la norma espanyola anava en contra de la legislació de la Unió Europea, que aquest mateix juliol va posar en marxa el Pacte Europeu de Migració i Asil (PEMA), que amplia les restriccions de circulació per a ciutadans de tercers països.

En dues providències dictades per tres magistrats, Carlos Lesmes, Wenceslao Olea i Fernando Román, plantejaven la possibilitat d’elevar una consulta a la justícia europea, al considerar que "el règim de regularització establert en les esmentades normes addicionals del reial decret suscita el dubte de si podria entrar en col·lisió amb les normes que implanten el PEMA".

Així, es qüestionaven "si, malgrat la vigència de la directiva de retorn i la seva no transposició per l’Estat espanyol, és admissible que els que estiguin en situació irregular a Espanya no se sotmetin a una ordre de retorn, amb les excepcions particulars que la mateixa norma comunitària autoritza, sinó que se’ls reconegui un dret de residència temporal amb caràcter general i pel mer fet de l’estada irregular a Espanya".

Sobirania nacional

El Suprem va donar cinc dies a les parts per presentar al·legacions. El Govern va respondre a través de l’Advocacia de l’Estat, assegurant que la norma no contravenia el reglament, ja que forma part de la sobirania nacional i l’exercici de les competències de l’estat espanyol, tal com va confirmar en una entrevista d’EL PERIÓDICO Pilar Cancela, secretària d’Estat de Migracions.

El TS va acordar per unanimitat, sense cap vot particular, no elevar la qüestió prejudicial a la justícia europea perquè "ateses les al·legacions de les parts, una vegada acordada la no suspensió en les presents interlocutòries, no resulta pertinent el plantejament d’aquesta qüestió en aquest moment processal".

Esgotada aquesta via, el PP ha fet el pas d’exigir comptes al Govern. Per a això, ha requerit la compareixença del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i de la titular d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, perquè informin del desenvolupament del procés de regularització d’immigrants i del que consideren "falta de previsió del Govern en el procés de regularització massiva i el seu impacte en els serveis públics", atès que el càlcul inicial era de mig milió de sol·licituds i es va tancar el procés amb 1.174.978.

A més, des del PP han registrat 22 preguntes parlamentàries centrades a demanar detalls sobre aquesta regularització "marcada des del seu inici per la improvisació, la falta de planificació i el col·lapse de nombroses oficines encarregades de tramitar les sol·licituds". Des del PP consideren que hi ha una "falta de dades oficials completes i actualitzades del nombre de sol·licituds presentades, la seva distribució territorial, el perfil dels beneficiaris i el seu impacte sobre l’administració i els serveis públics".

Subscriu-te per seguir llegint