El xoc Almeida-Exteriors posa en dubte el futur de la Casa Àrab

La Casa Àrab, una institució diplomàtica i cultural que fa més de 300 activitats a l’any, podria tenir els dies comptats a la capital pel xoc entre l’Ajuntament de Madrid i el Ministeri d’Afers Estrangers. A finals de juny, l’alcalde, José Luis Martínez-Almeida, va anunciar la seva intenció de recuperar l’històric edifici –de propietat municipal– i va llançar gravíssimes acusacions contra l’anterior directora de la Casa Àrab, Irene Lozano, malgrat que aquesta va deixar la direcció d’aquesta institució ja fa un any i mig. Des d’aleshores, les dues administracions no s’han posat d’acord i Almeida amenaça d’acudir als tribunals si Exteriors no desallotja l’immoble al setembre.

Entre les justificacions que va donar Almeida perquè la institució surti de la seva actual ubicació, va al·legar que es va convertir en "un xiringuito" sota les ordres de "la biògrafa de Pedro Sánchez, Irene Lozano". Segons l’alcalde popular, la gestió de Lozano va ser "lamentabilíssima, va deixar en fallida la Casa Àrab i allà hi ha els informes del Tribunal de Comptes, que apunten a una responsabilitat comptable d’Irene Lozano".

Tasca diplomàtica

Fonts municipals expliquen a aquest diari que l’Ajuntament "no vol tancar, ni abandonar la Casa Àrab". Al contrari, manté "el compromís amb la important tasca de diplomàcia pública que desenvolupa la xarxa de cases". Entre elles i a més de la Casa Àrab (amb seus a Madrid i Còrdova), hi ha Casa Amèrica (Madrid), Casa Àsia (Madrid i Barcelona), Casa Àfrica (Las Palmas), Casa Mediterrani (Alacant) i el Centre Sefarad Israel (Madrid). Totes es gestionen a través de consorcis en els quals hi ha el Ministeri d’Afers Estrangers i les comunitats autònomes i ajuntaments on s’ubiquen.

L’Ajuntament de Madrid planteja, per tant, un canvi de seu perquè l’actual edifici pateix "un deteriorament inassumible", asseguren al consistori, i culpen també la "pèssima gestió" de Lozano, que va dirigir la Casa entre el 2021 i el 2025, i que va derivar, segons l’equip d’Almeida, en "el greu deteriorament físic de l’edifici", a més que "va posar en risc la seva pròpia viabilitat econòmica i institucional". El que no expliquen és quin ús vol donar Almeida a les Escoles Aguirre després que Exteriors les abandoni.

Fonts de la direcció anterior de la Casa Àrab expliquen que en reiterades ocasions van traslladar a l’Ajuntament de Madrid la necessitat d’emprendre reformes estructurals a la coberta o en el sistema de climatització que el Consorci no podia dur a terme perquè l’edifici és de propietat municipal. Però el representant de l’Ajuntament no va voler assumir-les mai al·legant que "Madrid no gasta diners a arreglar edificis que no gestiona", asseguren que se’ls va traslladar.

L’anterior direcció va demanar repetides vegades una reunió amb Martínez-Almeida per tractar aquestes reformes que no es va arribar a produir mai.