Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

La despesa militar allunya el suport dels socis d’esquerra als Pressupostos

La intenció de presentar els comptes públics a la tardor obligarà a votar a les Corts Generals la partida pressupostària per a Defensa, que fins ara s’havia incrementat sense passar pel Congrés

El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, amb el president Sánchez, dimecres a Ankara. | SAUL LOEB / AFP

El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, amb el president Sánchez, dimecres a Ankara. | SAUL LOEB / AFP

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Iván Gil

Madrid

El Govern ha incrementat la despesa en defensa fins a arribar al 2% del PIB sense passar pel Congrés. Conscient de la bretxa entre els socis d’investidura que generen aquestes polítiques compromeses amb l’OTAN, Pedro Sánchez ha optat per recórrer al Fons de Contingència i les transferències de crèdit des d’altres departaments al Ministeri de Defensa i al Pla Industrial i Tecnològic per a la Seguretat i la Defensa. D’aquesta manera, s’han anat multiplicant les partides addicionals amb decisions executives que només necessiten ser aprovades en el Consell de Ministres. La decisió de presentar els Pressupostos del 2027 obligarà ara sí a sotmetre a votació de les Corts Generals el capítol de defensa amb l’increment de la inversió prevista per al pròxim exercici.

El compromís de mantenir la despesa militar lleugerament per sobre del 2% afegeix encara més dificultats per tirar endavant els comptes públics. En aquest cas, entre els socis d’investidura de l’arc esquerre del Congrés. Tot i que no prosperessin les esmenes a la totalitat del projecte, el rebuig posterior a alguna de les seves seccions, com en aquest cas la de Defensa, suposaria que decaiguessin els Pressupostos. Fonts del Ministeri de Defensa han arribat a reconèixer que la consolidació del 2% del PIB, a cop de decisions executives, no hauria sigut factible amb uns Pressupostos a causa de la pressió dels socis.

Podem ha sigut una de les formacions que més ha criticat la posició de Sánchez aquesta setmana en la cimera de l’OTAN, celebrada a Ankara, on va reiterar el missatge d’acudir amb els "deures fets". Dels 11.172 milions d’euros en inversió en Defensa el 2018 s’ha saltat el 2026 als 35.419 milions.

"En espanyol diuen no a la guerra" i "en anglès diuen sí al rearmament", retreia la portaveu dels morats, Ione Belar-ra, que qüestiona que triplicar la despesa en defensa és incompatible amb mantenir la inver-sió en serveis públics. "Que di-gui la veritat, que reconegui que ha portat a terme el rearmament més gran de la història d’aquest país, que ho ha fet per ordre de l’OTAN, de Donald Trump, i que per molt que digui en castellà no a la guerra i pau, en realitat el que està fent és rearmament, corrupció i especulació amb l’habitatge", no dubtaven a carregar des de Podem.

ERC, EH Bildu i el BNG van tornar a ratificar el mes de juny passat amb una votació al Congrés el seu rebuig no només a augmentar la despesa militar, sinó també a la permanència d’Espanya a l’OTAN. Una moció promoguda pels nacionalistes gallecs a la qual també va donar el seu suport Sumar, que són socis de coalició del PSOE.

El gir de Donald Trump amb Espanya després de la cimera de l’Aliança a l’assegurar que s’havia "redimit per complet" per accedir a un gran pagament a l’OTAN reforça la posició de les forces progressistes a l’esquerra del PSOE. Com havia manifestat el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, quan el mandatari dels EUA va amenaçar Espanya pel seu rebuig de fixar l’objectiu de despesa militar en el 5% del PIB, "això d’emprenyar Trump està bé".

Alarmes disparades

Rebre ara la seva benedicció, per tant, dispara les alarmes entre aquests grups parlamentaris. Davant d’això, des del Govern intenten desvincular el gir protagonitzat per Trump respecte a Espanya amb algun pagament addicional a l’Aliança. Tampoc a concessions d’última hora o canvis respecte a la seva negativa de continuar elevant la despesa amb l’objectiu del 5% del PIB. "Entenem que es refereix a les nostres dades del 2% perquè no hi ha res més", concloïen fonts de l’Executiu.

A la Moncloa busquen així mateix combatre el missatge que és incompatible la despesa en defensa amb continuar sostenint la despesa social. Com a principal exemple i carta de presentació per arrencar el suport dels seus socis als Pressupostos, es destaca que el sostre de despesa dels Pressupostos del 2027 serà de rècord, amb un 6,6% fins a arribar als 226.032 milions d’euros. Una xifra que, malgrat l’increment milionari en el capítol de Defensa, asseguraria segons la Moncloa elevar els recursos destinats als capítols d’habitatge, beques, dependència, lluita contra la violència masclista i R+D+i.

Sobre el suport social

"Espanya ha demostrat que es pot complir amb els objectius de capacitats de l’OTAN sen- se comprometre la despesa so–cial i mediambiental, i mantenint la sostenibilitat fiscal", es defensen en un informe executiu del Govern elaborat a les portes de la cimera de l’Alian- ça. L’esforç econòmic en la política de defensa, segons argumenten, "no ha impedit expandir l’Estat del benestar, i s’han revertit retallades després d’una dèca-da d’austeritat com a resposta a la Gran recessió. En aquest període, la inversió en protecció social, habitatge, sanitat i educació ha augmentat en 145.000 milions".

Es destaca així mateix la renúncia a l’increment fins al 5% del PIB impulsada per Trump, entre altres qüestions, reconeixent la falta de suport social. "Quan un augment de la despesa es finança a costa d’ajustos en prioritats de despesa sostingudes per amplis consensos socials, com l’Estat del benestar o la modernització del teixit productiu, el suport ciutadà es debilita i resulta més difícil sostenir aquest esforç en el temps", es reconeix en aquest informe.

Per això, es conclou que "una política de defensa eficaç no es mesura només pels recursos que mobilitza, sinó també per la seva capacitat per mantenir un suport polític i social ampli i sostingut en el temps".

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents