EUA accedeix a vendre a Alemanya míssils Tomahawk per dissuadir Rússia

Alemanya tindrà per fi els míssils de llarg abast nord-americans Tomahawk que pràcticament donava per inabastables el canceller Friedrich Merz, ja que Donald Trump els hi negava. En aquest sentit, Washington ha donat llum verda a la seva adquisició i desplegament en territori alemany. El mateix Merz ho va anunciar ahir des del Parlament de Berlín, de tornada de la cimera de l’OTAN a Ankara.Alemanya tindrà per fi els míssils de llarg abast nord-americans Tomahawk que pràcticament donava per inabastables el canceller Friedrich Merz, ja que Donald Trump els hi negava. Washington ha donat llum verda a la seva adquisició i desplegament en territori alemany. El mateix Merz ho va anunciar aquest dijous des del Parlament de Berlín, de tornada de la cimera de l’OTAN a Ankara.

"Als marges de la cimera de l’OTAN vam acordar amb els EUA adquirir i desplegar aquests míssils en territori alemany", va afirmar el canceller, en una declaració de Govern sobre els resultats aconseguits a Ankara. Es tanca així, en paraules de Merz, una "bretxa important" per a la seguretat d’Alemanya."En els marges de la cimera de l’OTAN acordem amb els EUA adquirir i desplegar aquests míssils en territori alemany", va afirmar el canceller, en una declaració de Govern sobre els resultats aconseguits a Ankara. Es tanca així, en paraules de Merz, una "bretxa important" per a la seguretat d’Alemanya.

El desplegament a Alemanya dels Tomahawk, amb un abast de fins a 2.500 quilòmetres, havia sigut acordat el 2024 entre l’aleshores president, Joe Biden, i l’antecessor de Merz, el socialdemòcrata Olaf Scholz. En aquell moment, la decisió va desencadenar una polèmica. Segons el parer de l’oposició esquerrana i d’una part dels socialdemòcrates i dels seus llavors socis Verds, no contribuirien a la dissuasió davant un hipotètic atac de Rússia, sinó que convertien Alemanya en objectiu potencial de guerra.El desplegament a Alemanya dels Tomahawk, amb un abast de fins a 2.500 quilòmetres, havia sigut acordat el 2024 entre el llavors president, Joe Biden, i l’antecessor de Merz, el socialdemòcrata Olaf Scholz. En aquell moment, la decisió va desencadenar una notable polèmica. Segons el parer de l’oposició esquerrana, i d’una part dels socialdemòcrates i dels seus llavors socis Verds, no contribuirien a la dissuasió davant un hipotètic atac de Rússia, sinó que convertien Alemanya en objectiu potencial de guerra.

Trump va fer enrere l’operació amb l’argument que el seu país necessita aquests míssils. A aquest dissens bilateral va seguir l’anunci de Trump de la retirada d’Alemanya de 5.000 soldats nord-americans, després de les crítiques de Merz a la falta d’estratègia en els atacs contra l’Iran.Trump va fer enrere l’operació amb l’argument que el seu país necessita aquests míssils. El maig passat, Merz va donar per fracassats els seus intents de convèncer Washington de la necessitat de dotar-se d’aquests projectils davant l’amenaça persistent russa. A aquest dissens bilateral amb el seu poderós aliat transatlàntic va seguir l’anunci de Trump de la retirada de territori alemany de 5.000 soldats nord-americans, després de les crítiques de Merz a la falta d’una estratègia en els atacs contra l’Iran. Finalment, es va materialitzar l’opció de compra per a uns míssils de gran precisió, suposadament equivalents als que Rússia té desplegats al seu enclavament de Kaliningrad.Els esforços del ministre alemany de Defensa, Boris Pistorius, s’havien orientat en una recerca d’alternatives de producció europea, tot i que ha admès que això portarà el seu temps. Finalment, s’ha materialitzat l’opció de compra per a uns míssils de gran precisió, suposadament equivalents als que Rússia té desplegats al seu enclavament de Kaliningrad, entre els països bàltics i Polònia. Teòricament, els Tomahawk podrien arribar a Moscou, a 1.600 quilòmetres en línia recta de la capital alemanya.