Els experts, davant la proposta del PP de donar més diputats al guanyador de les eleccions: millora la governabilitat, però empitjora la proporcionalitat

No hi ha hagut crisi en el Govern de coalició entre el PSOE i Sumar que el PP no hagi aprofitat per assenyalar la debilitat d’un Executiu compartit que, a més, ha de negociar amb mitja desena de partits al Congrés. Els populars també saben de primera mà com és governar de difícil amb un soci. Ho van patir el 2024, quan Vox va trencar tots els pactes autonòmics.

Davant aquest escenari, i davant la possibilitat, més que probable, que

hagi de buscar una aliança amb

després dels pròxims comicis nacionals per poder arribar a la Moncloa, en el PP proposen atorgar un «plus» de diputats al partit que guanyi les eleccions. Els experts admeten que la mesura milloraria l’estabilitat, però també aniria en contra de la proporcionalitat del sistema parlamentari espanyol.

Primer ho va plantejar Feijóo i aquesta setmana ho va repetir el president d’Aragó, Jorge Azcón, a l’Afterwork organitzat per EL PERIÓDICO, a l’assegurar que, «sense trencar la proporcionalitat, seria bo que hi hagués un plus de governabilitat». No obstant, les dues idees resulten incompatibles. «Això tindria unes fortes conseqüències sobre la representativitat perquè generaria un sistema de tall majoritari i una tornada al bipartidisme», explica Paloma Castro, professora de Ciències Polítiques de la Universitat de Santiago de Compostel·la.

Castro, igual com la resta d’experts consultats, apunta que aquesta fórmula s’ha implantat a Grècia o Itàlia, països que històricament han viscut una gran inestabilitat política, obligats a pactar amb nombrosos partits. En aquest sentit, Castro afirma que aquesta «prima de majoria», com es coneix tècnicament, es ven com la «gran solució» per a l’estabilitat, «però a costa que el sistema no sigui proporcional i les preferències polítiques dels ciutadans no tinguin el pes que realment haurien de tenir».

El «parlamentarisme» i les coalicions

Rafael Murillo, professor de Dret Constitucional de la Universitat CEU San Pablo, incideix que «el problema que hi ha és el mateix concepte del model parlamentari», havent d’optar per un de proporcional, com el que s’estableix a l’article 68 de la Constitució, o una de tall majoritari, on es premiï el guanyador. «Si estem en un model proporcional, això d’afegir perquè sí al partit més votat un nombre d’escons suficient perquè pugui governar ens produeix estabilitat, però no és realment un sistema parlamentari en sentit pur», assevera, deixant clar que s’eliminaria la necessària recerca d’acords pròpia d’un sistema parlamentari.

Amb la proposta del PP, afegeix el professor del CEU, la «proporcionalitat desapareix» i «es perd el concepte propi i essencial del parlamentarisme». A més, considera que seria necessari «modificar la Constitució perquè et determina la forma d’elecció» i que seria necessari incloure aquesta consideració del «plus» de diputats. No obstant, ningú al PP ha concretat la proposta ni ha ofert dades de quants escons més rebria el guanyador o si caldria ampliar el nombre de diputats del Congrés. Castro assenyala que, com a mínim, seria necessària una reforma de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG).

Estratègia política

A l’anàlisi sobre la proporcionalitat se suma el professor de Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona Oriol Bartomeus que explica que el sistema actual, basat en el fet que totes les províncies reparteixen un mínim de dos escons i que la resta s’ajusta en funció de la població mitjançant la llei d’Hondt, «ja tendeix a un sistema majoritari» que beneficia els grans partits. «Si li poses això [la prima de diputats] ja ho converteixes gairebé en un sistema majoritari, que és que qui guanya, guanya». «És obvi que es carrega la proporcionalitat», assevera.

A més, Bartomeus explica que es percep una clara intenció del PP de buscar una fórmula electoral que li permeti «governar amb les mans netes», sense necessitat de buscar un acord amb Vox en cas que Feijóo no arribi a la majoria absoluta. També adverteix que podria passar el contrari: que el PSOE absorbís tot el vot de les formacions situades a la seva esquerra i acabés guanyant en escons, de manera que es veuria beneficiat per aquesta prima. Finalment, considera que l’objectiu és afeblir els partits nacionalistes als quals PP i PSOE han recorregut sovint