Mor Jordi Borja, urbanista de BCN i referent del progressisme

L’urbanista Jordi Borja va morir ahir als 85 anys a Barcelona després d’una trajectòria referent com a geògraf, acadèmic i polític. Va ser clau en la transformació i descentralització de la capital catalana després de la dictadura franquista i referent per a diverses generacions de polítics i pensadors d’esquerres, des de Pasqual Maragall fins a Ada Colau. Va publicar més de 30 llibres, va ser professor en diferents universitats i va col·laborar amb mitjans de comunicació, entitats veïnals i iniciatives de signe progressista, des d’on va impulsar una revisió crítica del model de ciutat i una gran revisió del full de ruta de futur.L’urbanista Jordi Borja ha mort als 85 anys aquest divendres a Barcelona, després d’una trajectòria referent com a geògraf, acadèmic i polític. Va ser clau en la transformació i descentralització de la capital catalana després de la dictadura franquista i ha sigut referent per a diverses generacions de polítics i pensadors d’esquerres, des de Pasqual Maragall fins a Ada Colau. Va publicar més de trenta llibres, va ser professor en diferents universitats i va col·laborar amb mitjans de comunicació, entitats veïnals i iniciatives de signe progressista, espais des dels quals va impulsar una revisió crítica del model de ciutat i una profunda revisió del full de ruta per al futur.

Aquest novembre, amb la salut ja deteriorada, va rebre la Medalla d’Or al Mèrit Cívic de l’Ajuntament de Barcelona en un acte presidit per l’alcalde, Jaume Collboni, i amb nombroses cares conegudes de Catalunya. La vetlla tindrà lloc avui de 16.30 a 21.00 hores i demà, de 9 a 11 hores al tanatori de Sancho de Ávila, que també acollirà un acte de comiat demà a les 11.25 hores. Nascut el 1941 a la capital catalana, va haver d’exiliar-se a França a principis dels anys 60, estada que va aprofitar per estudiar Sociologia, Geografia Humana i Urbanisme a la Universitat de La Sorbona de París. Mentre exercia de professor universitari a la UB o la UAB, als anys 70, militava en el PSUC encara clandestí.

Un cop legalitzada en la Transició, va ocupar càrrecs rellevants com a electe del partit. Va ser diputat del PSUC al Parlament entre 1980 i 1984 i tinent d’alcaldia de 1983 a 1995 amb Narcís Serra i Pasqual Maragall com a alcaldes, al principi amb carnet comunista i després com a independent en la llista del PSC. Un dels fruits d’aquesta etapa és l’actual divisió de Barcelona a 10 districtes.

A partir dels Jocs Olímpics de 1992 es va distanciar de la primera línia política i de les institucions i va exercir com a consultor i directiu a l’Amèrica Llatina i Europa. Entre d’altres, va assessorar plans estratègics a Rio de Janeiro, Bogotà i Medellín.

Subscriu-te per seguir llegint