Illa llança un pla de pobles de 400 milions d’euros per ajudar els municipis petits

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat aquest dissabte la posada en marxa d’un pla de pobles amb què pretén injectar 400 milions d’euros en quatre anys als municipis més petits de Catalunya. La primera convocatòria del pla, de 100 milions, es posarà en marxa aquest mes de juliol i els municipis beneficiats es donaran a conèixer de manera definitiva l’abril del 2027, un mes abans de les eleccions municipals. El president ha defensat que aquesta iniciativa representa un nou «pas endavant» del Govern per donar suport als Ajuntaments i que és un exemple de «política útil» al servei de la ciutadania.

L’anunci s’ha escenificat en la II Trobada de Municipis Rurals de Catalunya organitzat a Vergós de Cervera (Lleida), una cita per la qual han passat, a més del president, diversos consellers i més d’un centenar d’alcaldes. En el discurs inaugural, Illa ha explicat que aquest pla de pobles és un «complement» del Pla de Barris que el seu Govern ja va llançar l’any passat i que suposarà una inversió de 1.600 milions d’euros en cinc anys, en aquest cas destinats a localitats de més mida.

El pla de pobles és fer política davant els que diuen que tot va malament amb el discurs de la por

Salvador Illa

— President de la Generalitat

El president ha animat els alcaldes dels municipis petits a presentar els seus projectes a la Generalitat per ser finançats amb aquest pla de pobles, que vol ser una «eina transformadora» perquè els ciutadans vegin que els poders públics actuen «sobre barris, pobles, viles i ciutats». «Que la gent vegi que les coses comencen a moure’s i a canviar», ha conclòs. Aquesta iniciativa també ha de servir, ha explicat, per contrarestar el discurs d’aquells partits que només volen generar "por entre la gent", és a dir, els d’extrema dreta. «Això –el pla de pobles– és fer política davant els que diuen que tot va malament amb un discurs de la por que fa un mal servei al país», ha conclòs.

Aquest pla és fruit d’un acord amb ERC i aspira a ajudar els municipis petits de Catalunya a finançar projectes d’una envergadura econòmica que per si sols difícilment podrien assumir. Les ajudes aniran des de mig milió d’euros per a pobles de menys de 500 habitants fins a sis milions per a les capitals de comarques de menys de 15.000 habitants. Són uns diners pensats per reformar carrers i places en mal estat; potenciar el patrimoni històric; rehabilitar habitatges en mal estat per posar-les al mercat de lloguer accessible i, finalment, per impulsar polígons d’activitat econòmica. Podran aspirar a les ajudes 807 ens locals entre municipis més petits de 5.000 habitants (725), entitats municipals descentralitzades (65) i les capitals de comarca més petites (17).

Condició d’ERC

L’impuls d’aquest pla de pobles és una de les condicions que va posar ERC per aprovar els Pressupostos de la Generalitat d’aquest any. El partit d’Oriol Junqueras volia un pla d’ajuts específic per a municipis petits perquè considerava que el pla de barris que ja va posar en marxa el Govern el 2025 només repercutia en les grans ciutats. El secretari general adjunt dels republicans, Oriol López, ha defensat que es necessita un «equilibri territorial» entre les zones urbanes i rurals que doni «oportunitats a tothom». «El pla de pobles és un horitzó de futur per a aquells Ajuntaments i alcaldes que vulguin transformar i millorar la vida en les poblacions que tenen menys habitants del país, que són moltes», ha argumentat. Els republicans sostenen, a més, que aquest pla «ha vingut per quedar-se», és a dir, que s’ha de prolongar més enllà d’aquests primers quatre anys.

Catalunya és una comunitat amb un fort desequilibri territorial. Tres de cada quatre localitats són petites i tenen menys de 5.000 habitants, però només concentren el 10% de la població. Això significa que el 90% restant es concentra en zones urbanes, la més important, l’àrea metropolitana de Barcelona. Si amb el Pla de Barris la Generalitat busca transformar les grans urbs, amb la llei de pobles vol fer el mateix a les zones rurals. El dubte que flota en l’ambient és si, amb un finançament local millor –que fa dècades que els alcaldes reclamen sense èxit–, els municipis podrien impulsar més projectes sense necessitat d’aquests plans extraordinaris.

El pla de pobles és un horitzó de futur per als qui vulguin transformar i millorar la vida en les poblacions de menys habitants

Oriol López:

— Secretari general adjunt d’ERC

El pla de pobles és una eina que també permet a ERC i PSC reivindicar-se a les portes de les eleccions municipals. El partit de Junqueras pot exhibir que la seva pressió al Govern repercuteix positivament en el món local. El partit d’Illa pot defensar que no només es preocupa per les zones metropolitanes –on concentra més suports–, sinó que també ho fa de les zones rurals, on aspira a créixer. El president ha intentat relativitzar la proximitat dels comicis locals amb la concessió dels ajuts: «Hi ha eleccions municipals. ¿I què? El món no s’atura».

Lluita contra el foc

Illa ha aprofitat la trobada amb els alcaldes per parlar dels incendis que afecten Catalunya i que tenen en alerta tant la Generalitat com els Ajuntaments. El president ha demanat als regidors que col·laborin per implementar «un canvi de mentalitat» entre els ciutadans en la lluita contra els focs. La tesi del Govern és que s’ha de començar a reduir la massa forestal i que, si això passa per talar arbres, ningú s’hauria d’alarmar. «La gent es pensa que no hem de tocar el bosc. A Catalunya la superfície forestal creix any rere any i s’ha de gestionar», ha avisat. Així doncs, Illa considera que cal posar la «credibilitat» dels alcaldes al servei d’aquest canvi de mentalitat. «Us demano que ens ajudeu», ha conclòs.