La situació sanitària a Veneçuela després del sisme entra en una fase crítica

Veneçuela s’acosta als 4.000 morts pel doble terratrèmol del 24 de juny. Els efectes del desastre seran llargs. Segons l’Organització Panamericana de la Salut (OPS), la resposta sanitària als sismes ha entrat en una fase crítica. "L’emergència està lluny d’acabar-se", va avisar el director de l’OPS, Jarbas Barbosa.Veneçuela s’acosta als 4.000 morts pel doble terratrèmol del 24 de juny. Els efectes amenacen del desastre amb ser prolongats. Segons l’Organització Panamericana de la Salut (OPS), la resposta sanitària als sismes ha entrat en una nova fase crítica. "L’emergència està lluny d’haver acabat", va advertir el director de l’Organització Panamericana de la Salut (OPS), Jarbas Barbosa.

L’OPS va mobilitzar uns 9 milions de dòlars dels 24 milions que es proposa destinar a Veneçuela. S’hi van enviar dos equips mèdics d’emergència i sis tones mètriques de subministraments mèdics de la reserva estratègica que tenen al Panamà.L’OPS ha mobilitzat uns nou milions de dòlars dels 24 milions de dòlars que es proposa destinar a Veneçuela. Dos equips mèdics d’emergència han sigut enviats a Veneçuela juntament amb sis tones mètriques d’insummes mèdics que es trobaven en la seva reserva estratègica a Panamà.

L’organisme reconeix que l’estructura sanitària prèvia al sisme acumulava una sèrie de problemes. La seva capacitat es va posar en tensió davant prop de 18.000 ferits. Encara n’hi ha uns 400 d’ingressats en un hospital. Alguns van perdre cames o braços i una part dels centres van quedar afectats pel terratrèmol.L’organisme reconeix que l’estructura sanitària prèvia a les tremolors acumulava una sèrie de problemes. La seva capacitat es va posar en tensió davant prop de 18.000 lesionats, part d’ells amb fractures pels aixafaments. Uns 400 homes i dones encara es mantenen en un hospital. Alguns van perdre braços o cames. A més, part dels nosocomis van ser afectats pel terratrèmol, igual que nombroses unitats d’atenció primària.

"Extrema urgència"

Els successos que van fer esgarrifar el país obliguen ara a establir les bases d’un sistema de salut perquè sigui més fort i pugui abordar eventuals emergències. "La recuperació no pot significar simplement tornar al que hi havia abans. Hi ha d’haver una oportunitat de reconstruir serveis més segurs, més resistents i més ben preparats per a futures emergències". El director d’emergències de l’organització, Ciro Ugarte, encara va ser més emfàtic: "Tot això és d’extrema urgència".Els successos que van esgarrifar el país obliguen ara a establir les bases d’un sistema de salut perquè sigui més fort i pugui abordar eventuals emergències. "La recuperació no pot significar simplement tornar al que existia abans. Hi ha d’haver una oportunitat de reconstruir serveis més segurs, més resistents i més ben preparats per a futures emergències". El director d’Emergències de l’organització, Ciro Ugarte, va ser més emfàtic: "es tracta d’una petició d’extrema urgència".

El doble terratrèmol va obligar el sistema a oferir respostes molt ràpides per salvar vides. El desafiament actual és sostenir els serveis essencials en hospitals i clíniques, i també prevenir riscos addicionals per a la salut en les pròximes setmanes relacionats amb un col·lapse del sistema, l’amuntegament dels que ho van perdre tot i estan en refugis, l’accés a l’aigua potable o el calendari de vacunes. Aquest últim aspecte adquireix dimensions preocupants: Veneçuela ja estava per sota dels paràmetres de vacunació contemplats per l’OPS.El doble terratrèmol va obligar el sistema a oferir respostes ràpides per salvar vides. El desafiament present és sostenir els serveis essencials en hospitals i clíniques, i, a més, prevenir riscos addicionals per a la salut de la població en les pròximes setmanes que poden estar relacionats amb un col·lapse del sistema, situacions d’amuntegament d’aquells que van perdre tot i es troben en refugis, l’accés a l’aigua potable o el calendari de vacunes. Aquest últim aspecte adquireix dimensions preocupants: Veneçuela ja es trobava per sota dels paràmetres de vacunació contemplats per l’OPS.

Barbosa també va parlar de la salut mental, de la qual va assenyalar que ha de ser una altra de les prioritats mèdiques. Una catàstrofe com la que va afectar Veneçuela té un impacte emocional durador. Els símptomes posteriors al trauma són diversos, segons apunta la psicòloga Ninfa Pérez: insomni, fatiga, hipervigilància davant dels sorolls, canvis bruscos d’humor, irritabilitat i conductes que eviten referir-se al que ha passat. També apareix la repetició involuntària d’imatges del desastre en el pensament. En declaracions fetes al diari El Nacional, Pérez destaca la importància que té transitar l’emoció. "Les emocions compleixen una funció biològica i adaptativa. El cervell, davant la incertesa per la ruptura de la capacitat que té de predir o de controlar, està mirant de processar un entorn que ha deixat de ser segur".

Un dels fenòmens més complexos que van experimentar les persones que van presenciar la mort d’un ésser estimat o de veïns colgats per la runa és la culpa del supervivent. Es tracta, segons la psicòloga, d’un mecanisme inconscient per intentar recuperar el control. "La lògica que hi ha al darrere d’aquesta culpa és que "si jo em sento culpable, això vol dir que jo tenia el control i que podria haver fet una cosa diferent".Barbosa va parlar també de la salut mental: aquesta, va dir, ha de ser una altra de les prioritats. Una catàstrofe com la que va afectar Veneçuela té un impacte emocional durador. Els símptomes posteriors al trauma són diversos, segons la psicòloga Ninfa Pérez: insomni, fatiga, hipervigilància davant sorolls, canvis bruscos d’humor, irritabilitat i conductes que tendeixen a evitar referir-se al que ha passat. També apareix la repetició involuntària d’imatges del desastre en la ment. En declaracions al diari El Nacional, Pérez destaca la importància de transitar l’emoció. "Les emocions compleixen una funció biològica i adaptativa. El cervell, davant la incertesa per la ruptura de la seva capacitat de predir o controlar, està intentant processar un entorn que va deixar de ser segur". Un dels fenòmens més complexos en els qui van presenciar la mort d’un ésser estimat o veïns sota la runa és, a més, la culpa del supervivent. Es tracta, d’acord amb la psicòloga, d’un mecanisme inconscient per intentar recuperar el control. "La lògica darrere d’aquesta culpa és que ‘si jo em sento culpable, significa que jo tenia el control i podria haver fet una cosa diferent".

Cossos sense identificar

Hi ha una altra situació delicada: la dels gairebé 300 cossos que de moment no han sigut identificats. Cada cadàver ha de ser sotmès a estudis genètics abans de ser enterrat. Aquesta tasca, va emfatitzar Ugarte, és "molt dura". El mateix que la retirada de runa en un país on van caure desenes i desenes d’edificis. El risc de contaminació és latent davant la possibilitat de trobar restes humanes.Hi ha una altra situació delicada: la dels gairebé 300 cossos que de moment no han sigut identificats. Cada cadàver ha de ser sotmès a estudis genètics abans de ser enterrat. I aquesta, va emfatitzar Ugarte, és una tasca "molt dura". El mateix que la remissió de runa en un país on van caure desenes d’edificis. El risc de contaminació és latent en aquestes tasques davant la possibilitat de trobar restes humanes.

Luz Marina, del Ministeri d’Obres Públiques, va cridar la ciutadania a afegir-se a les tasques de remoció per "aportar-hi un gra de sorra". Més de 1.300 operaris de quadrilles es mantenen treballant a La Guaira, la zona zero del desastre. Ahir hi va haver una rèplica de 3,9.Luz Marina, del Ministeri d’Obres Públiques, va cridar la ciutadania a afegir-se a les tasques de remoció "aportant un gra de sorra". Més de 1.300 operadors i treballadors de quadrilles es mantenen treballant a La Guaira, la zona zero del desastre. "A Veneçuela tots estan enfocats en la tasca de reconstrucció, sense importar tenir un alt càrrec, ja que cada dia són més de mil dinars els que cal repartir en terreny als centenars d’operadors de màquines i quadrilles que treballen als punts col·lapsats". La tasca no està exempta d’alguns sobresalts a Caracas i La Guaira a causa de la rèplica d’una magnitud de 3,9 que es va registrar aquest matí.

Els desafiaments del present i el futur immediat estan delimitats per la falta de recursos públics. En aquest context, es va tenir coneixement que la directora del Fons Monetari Internacional (FMI), Kristalina Georgieva, ha parlat amb la presidenta encarregada, Delcy Rodríguez, sobre la possibilitat que Veneçuela pugui accedir a una part dels actius que té retinguts per l’organisme internacional a fi d’afrontar les conseqüències del sisme. El país no ha pogut utilitzar el que es coneix com a tram de reserva, de 350 milions de dòlars, a causa de les sancions nord-americanes. Al mateix temps, el Govern provisional vol obtenir el benefici dels drets especials de gir (DEG) retinguts per l’organisme, que s’enfilen fins a aproximadament 4.500 milions de dòlars.

41 espanyols morts

El nombre d’espanyols que han mort pel doble sisme de Veneçuela s’ha elevat fins a 41. D’altra banda, es mantenen en 138 els desapareguts i en 11 els localitzats sota la runa, que ara mateix centren els esforços dels equips de rescat. El ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, va confirmar ahir la mort d’un nou ciutadà espanyol en el doble terratrèmol de Veneçuela.Albares va traslladar el condol als familiars i amics dels morts i va informar que la xifra de víctimes espanyoles continua augmentant. El ministre va recordar que l’hospital de campanya de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (Aecid) està completament desplegat i que l’hospital està atenent una mesura de 200 persones diàriament.

Subscriu-te per seguir llegint