Sumar proclama líders Barbero i Martínez amb el 95,9% dels vots en la primera assemblea sense intervenció de Yolanda Díaz

Moviment Sumar proclama com a noves coordinadores Verónica Martínez-Barbero, portaveu del partit al Congrés, i Rosa Martínez, secretària d’Estat de Drets Socials al Ministeri de Pablo Bustinduy. Les noves dirigents han estat escollides en l’assemblea celebrada aquest dissabte amb el 95,9% dels vots favorables dels 300 delegats assistents, en lloc del sistema de votacions anteriors, en què els inscrits votaven directament. Amb aquesta cita, el partit vol girar full després de la seva última crisi oberta arran de la dimissió de Lara Hernández, que va sortir de la formació, denunciant una campanya política, després de la investigació per assetjament oberta contra ella.

Es tracta del tercer congrés de la formació en la seva curta vida i busca posar fi als últims dos anys d’incertesa arran de la sortida de Yolanda Díaz com a coordinadora del partit l’estiu del 2024. És, a més, la primera assemblea en la qual la vicepresidenta segona del Govern no intervé ni forma part de cap de les llistes de la seva direcció. On es consuma, en definitiva, la ruptura total de Díaz amb el partit que va llançar oficialment fa dos anys i mig.

En l’última assemblea, el març del 2024, Díaz sí que va clausurar la cita amb un discurs, i va formar part de la nova direcció. No així en aquest cas, després que la vicepresidenta anunciés al febrer la seva renúnciaa ser candidata de l’esquerra alternativa en les pròximes generals.

Auge i declivi de Sumar

Yolanda Díaz va llançar Sumar en un primer moment com a gran plataforma per aglutinar partits de cara a les generals del 2023. L’elevada popularitat de la seva figura va cohesionar gran part de les forces a l’esquerra del PSOE i una quinzena de partits es van unir sota la papereta de Sumar; alguns com Podem van abandonar ràpidament el projecte. I tot i que aquella operació va servir per aconseguir uns diputats imprescindibles per revalidar el Govern de coalició, el cert és que aviat va perdre el seu sentit original.

El pla de Díaz de crear un partit més o menys tradicional va ser saludat per altres formacions com Izquierda Unida, que en un primer moment es van oferir per construir-lo. Moviment Sumar es va llançar oficialment el març del 2024 quanva elegir Yolanda Díaz com la seva coordinadora, i amb un disseny que donava cabuda a altres partits dins de la direcció.

No obstant, l’elaboració de les llistes per a les europees del juliol d’aquell any, amb l’elecció unilateral de la candidata Estrella Galán per part de Díaz i el disseny que va fer de les llistes va tirar per terra els plans. La resta d’aliats es van desmarcar d’integrar-se a Moviment Sumar i la mateixa Díaz va dimitir com a coordinadora general del partit per preservar el seu càrrec al Govern.

Des d’aleshores, tot en el partit ha sigut una suma de vaivens. Primer, l’abrupta sortida d’Iñigo Errejón com a portaveu parlamentari la tardor del 2024 després dels testimonis d’assetjament sexual, un episodi que va deixar en xoc el partit durant mesos. Va ser uns mesos després, la primavera del 2025, quan Moviment Sumar va celebrar la seva segona assemblea on va sortir elegida Lara Hernández i Carlos Martínez com a tàndem de coordinació. Martínez va dimitir pocs mesos després per discrepàncies amb Hernández.

Des d’aleshores, fa gairebé un any i mig, s’ha produït una cascada de dimissions que va acabar amb la de la mateixa Hernández. La sortida uns dies abans de la secretària d’Organització, Laura Moreno, havia anunciat la seva sortida amb una duríssima carta on denunciava frau en primàries i un presumpte cas d’assetjament laboral per part de la coordinadora. Unes crítiques que van ser ratificades per altres exmembres de la direcció, com Elisabeth Duval.

L’episodi es va tancar fa uns dies, amb una roda de premsa d’Hernández anunciant que abandonava la formació i deixava la militància, denunciant una mena d’operació política contra ella.

Nou paradigma

L’única llista que es va presentar a l’Assemblea va ser la de Barbero i Martínez, que van llançar una llista titulada Sumar per governar, amb una fèrria defensa de la seva presència en el Govern, i amb una nova concepció del partit, que assumeix les seves limitacions i la necessitat d’aliances amb altres forces. Un canvi de paradigma total respecte al seu naixement, pel qual renuncia a ser paraigua d’una aliança.

Entre els canvis aprovats en la ponència política, destaca la seva nova fórmula d’organització, on aposta per «garantir representació i veu a tots els territoris», i defineix com una fèrria defensa de la plurinacionalitat. És a dir, tindrà representació a totes les comunitats, incloses algunes en què s’havia abstingut, com Catalunya, on no volia trepitjar terreny als Comuns.

A més, el partit ha aprovat una esmena que estableix que «els territoris participaran de manera vinculant en la definició de l’estratègia política estatal mitjançant una Conferència Territorial trimestral». Els seus acords, quan assoleixin una majoria qualificada, hauran de ser debatuts i votats pels òrgans estatals en un termini màxim de 30 dies.