Vergés nega haver frenat les vacunes a forces policials

L’exconsellera de Salut Alba Vergés va negar ahir haver donat l’ordre de paralitzar la vacunació dels agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil durant la campanya contra la covid del primer trimestre del 2021. Així ho va afirmar en la declaració com a acusada en el judici en què la fiscalia afirma que va existir una presumpta discriminació cap als membres dels dos cossos destinats a Catalunya.L’exconsellera de Salut, Alba Vergés, ha negat aquest divendres haver donat l’ordre de paralitzar la vacunació dels agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil durant la campanya contra la Covid del primer trimestre del 2021. Així ho ha afirmat durant la seva declaració com a acusada en el judici en què la fiscalia afirma que va existir una presumpta discriminació cap als membres dels dos cossos destinats a Catalunya.

Vergés, que va respondre a totes les parts excepte a l’acusació exercida per sindicats policials i associacions de la Guàrdia Civil –Jucil i Jupol–, que també s’han personat en la causa com a acusació popular, va assegurar que "mai" va ordenar aturar la immunització. "La nostra intenció era vacunar-los a tots. A ells i a tots els col·lectius essencials. Es va voler vacunar tothom el més ràpid possible", va declarar.Vergés, que ha respost a totes les parts excepte a l’acusació exercida per sindicats policials i associacions de la Guàrdia Civil –Jucil i Jupol–, que també s’han personat en la causa com a acusació popular, ha assegurat que "mai" va ordenar aturar la immunització. "La nostra intenció era vacunar-los a tots. A ells i a tots els col·lectius essencials. Es va voler vacunar tothom el més ràpid possible", ha declarat.

En el judici de l’Audiència de Barcelona contra la cúpula de Salut durant la pandèmia, el Ministeri Públic sol·licita 12 anys d’inhabilitació per a Vergés; el llavors secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon; l’exsecretari general del Departament, Marc Ramentol, i l’exdirector del Servei Català de la Salut, Adrià Comella.En el judici, que se celebra a l’Audiència de Barcelona contra la cúpula de Salut durant la pandèmia, el Ministeri Públic sol·licita 12 anys d’inhabilitació per a Vergés; el llavors secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon; l’exsecretari general del Departament, Marc Ramentol, i l’exdirector del Servei Català de la Salut, Adrià Comella.

Diferència de censos

L’exconsellera va defensar que el Govern va seguir l’estratègia acordada en el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut. En un primer moment, la campanya es va centrar en les persones de més edat, per ser les més vulnerables. A partir del 8 de febrer del 2021 es van incorporar els col·lectius essencials, entre les quals les forces i cossos de seguretat, coincidint amb l’arribada de la vacuna d’AstraZeneca.L’exconsellera ha defensat que el Govern va seguir en tot moment l’estratègia acordada en el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut. En un primer moment, la campanya es va centrar en les persones de més edat, per ser les més vulnerables, i a partir del 8 de febrer del 2021 es van incorporar els col·lectius essencials, entre les quals les forces i cossos de seguretat, coincidint amb l’arribada de la vacuna d’AstraZeneca.

Segons va afirmar Vergés, la vacunació va avançar inicialment amb més rapidesa entre els Mossos d’Esquadra, les policies locals i els Bombers perquè aquests cossos van entregar abans els censos. La Policia Nacional i la Guàrdia Civil van demanar el 4 de març que les dosis s’administressin a les seves dependències, una petició que, segons va assegurar, la Generalitat va atendre "amb la màxima celeritat".Segons Vergés, la vacunació va avançar inicialment amb més rapidesa entre els Mossos d’Esquadra, les policies locals i els Bombers perquè aquests cossos van entregar davant els censos. La Policia Nacional i la Guàrdia Civil van sol·licitar el 4 de març que les dosis s’administraran a les seves pròpies dependències, una petició que, segons ha afirmat, la Generalitat va atendre "amb la màxima celeritat".

El procés va quedar interromput el 15 de març, quan Sanitat va suspendre temporalment l’ús d’AstraZeneca per l’aparició de possibles efectes adversos. La vacunació es va reprendre el 24 de març, després que el Consell Interterritorial acordés prioritzar la població d’entre 55 i 65 anys, al considerar l’edat un factor determinant en les hospitalitzacions, els ingressos a les UCI i la mortalitat.El procés va quedar interromput el 15 de març, quan el Ministeri de Sanitat va suspendre temporalment l’ús d’AstraZeneca per l’aparició de possibles efectes adversos. La vacunació es va reprendre el 24 de març, després que el Consell Interterritorial acordés prioritzar la població d’entre 55 i 65 anys, al considerar l’edat un factor determinant en les hospitalitzacions, els ingressos a les uci i la mortalitat. Vergés va explicar que en aquell moment Catalunya disposava d’unes 100.000 dosis d’AstraZeneca per a mig milió de persones d’entre 60 i 65 anys.

Subscriu-te per seguir llegint