Aniversari de ‘juliols negres’ en la memòria d’ETA
Es compleixen 40 anys de la voladura d’un comboi de la Guàrdia Civil a la plaça de la República Dominicana de Madrid i 50 de la desaparició del dirigent d’ETA que va criticar la violència dels durs de la banda.

Atemptat d’ETA a la plaça de la República Dominicana de Madrid. | EFE
Juan José Fernández
La calor intensa, el fum, el taponament de les orelles, l’eixelebrament i la indescriptible sensació que produeix l’acribillament a tot arreu de la metralla... són records compartits pels 58 supervivents de l’atemptat de la plaça de la República Dominicana de Madrid. A tres quarts de vuit del matí del 14 de juliol de 1986, fa 40 anys, ETA va atacar amb una furgoneta bomba un autobús i un microbús de la Guàrdia Civil en el qual 71 alumnes de l’Acadèmia de Trànsit es dirigien a fer pràctiques. Dotze van morir. Cap tenia encara 25 anys. 78 persones més van quedar ferides.
El silenci solidificat, el tràfic de notícies falses, la desatenció oficial, la por, les recerques en va... són el rastre que queda després de la desaparició d’Eduardo Moreno Bergaretxe, àlies Pertur, díscol de la direcció d’ETA, referent per als "polimilis" que van acabar deixant les armes. El 23 de juliol de 1976, fa 50 anys, se’l va veure per última vegada en un cotxe en el qual, segurament, viatjava al seu últim destí. Mai es van arribar a recuperar les seves restes.
Els grans atemptats
Amb la matança de la República Dominicana, ETA va reprendre els grans atemptats amb explosius, com el de la cafeteria Rolando abans, i el d’Hipercor després. I amb la desaparició de Pertur es consolidava una dictadura a la banda terrorista, dominada pels partidaris de l’acció més violenta i de sentenciar a mort els dissidents. Els dos fets van obrir una cadència de juliols negres i terribles. Onze anys després de l’atemptat de Madrid, 21 després de la desaparició de Pertur, també va ser assassinat el regidor d’Ermua Miguel Ángel Blanco un dia de juliol. L’any vinent es compleixen 30 anys de la seva execució. Els supervivents de la plaça de la República Dominicana ja són dels seixanta, militen en la legió de jubilats. Alguns van continuar vinculats a la Guàrdia Civil mentre els ho va permetre la ferida del record.
Canvi de rumb
El 1972, nouvingut a la clandestinitat a França, el dirigent d’ETA Eduardo Moreno Bergaretxe, Pertur, va participar en una assemblea de l’organització i va votar no a la proposta de l’àrea militar d’atacar un autobús de la Guàrdia Civil. Recorda aquest detall l’historiador Gaizka Fernández Soldevilla en el seu últim treball sobre la desaparició de Pertur, El ideólogo que cambió el rumbo de ETA, publicat a la revista de la UNED.
L’article apunta novetats per a la gran incògnita de la desaparició del "teòric clau en la renovació d’ETA politicomilitar i el canvi de rumb després de la VII Assemblea". Cinquanta anys després, no hi ha proves que permetin assegurar què li va passar a Pertur. L’últim detall, sòlid però no definitiu, és haver vist Moreno Bergaretxe en un cotxe, on viatjava amb Miguel Ángel Apalategui (Apala) i Francisco Múgica Garmendia (Pakito). Fernández Soldevilla apunta novetats sobre el que ha passat. Una d’elles és la revelació d’un etarra a qui Apala va dir : "Pertor és al fons del mar i ningú el trobarà mai".
- Un veí de Fonollosa de 40 anys mor en una sortida de via a la C-37z, a Manresa
- L’aigua de l’aire condicionat no sempre s’ha de llençar: aquests són els usos que li pots donar
- Una web ultracatòlica ataca sor Lucía aprofitant l’entrevista a la seva germana
- El ‘gap year’ guanya terreny a Espanya: per què cada vegada més joves paren un any abans de la universitat
- La Llei de Propietat Horitzontal et protegeix: si et toca ser president de la comunitat i tens més de 70 anys, pots demanar que et rellevin
- Localitzen el cos de la mare de la jove de Berga desapareguda en el terratrèmol de Colòmbia
- Els Mossos enxampen dues persones que havien sostret productes per valor de 393 euros de tres supermercats
- Sílvia Caballol, psicòloga i escriptora: 'Entre l’excés de feina i el buit de la inacció hi ha un punt fèrtil: el de l’activitat amb sentit