Els experts veuen llums i ombres a donar més escons al guanyador de les eleccions

No hi ha hagut crisi en el Govern de coalició entre el PSOE i Sumar que el PP no hagi aprofitat per assenyalar la debilitat d’un Executiu compartit que, a més, ha de negociar amb mitja desena de partits al Congrés. Els populars també saben de primera mà com de difícil és governar amb un soci. Ho van patir el 2024, quan Vox va trencar tots els pactes autonòmics.

Davant d’aquest escenari i davant la possibilitat, més que probable, que Alberto Núñez Feijóo hagi de buscar aliança amb Santiago Abascal després dels pròxims comicis nacionals per arribar a la Moncloa, al PP proposen atorgar un plus de diputats al partit que guanyi les eleccions. Els experts admeten que la mesura milloraria l’estabilitat, però també aniria en contra de la proporcionalitat del sistema parlamentari espanyol.

Primer ho va plantejar Feijóo i aquesta setmana ho ha repetit el president d’Aragó, Jorge Azcón, a l’assegurar que, "sense trencar la proporcionalitat, seria bo que hi hagués un plus de governabilitat". No obstant, les dues idees resulten del tot incompatibles. "Això tindria unes fortes conseqüències sobre la representativitat, perquè generaria un sistema de tall majoritari i una tornada al bipartidisme", explica Paloma Castro, professora de Ciències Polítiques de la Universitat de Santiago de Compostel·la.

Grècia i Itàlia

Castro, igual que la resta d’experts consultats, apunta que aquesta fórmula s’ha implantat a Grècia i a Itàlia, països que històricament han viscut una gran inestabilitat política, obligats a pactar amb molts partits. En aquest sentit, Castro afirma que aquesta "prima de majoria", com es coneix tècnicament, es ven com la "gran solució" per a l’estabilitat, "però a costa que el sistema no sigui proporcional i que les preferències polítiques dels ciutadans no tinguin el pes que realment haurien de tenir".

Rafael Murillo, que és professor de Dret Constitucional de la Universitat CEU San Pablo, subratlla que "el problema que hi ha és el propi concepte del model parlamentari", i que s’ha d’optar per un de proporcional, com el que s’estableix a l’article 68 de la Constitució, o un de tall majoritari, en el qual es premiï el guanyador. "Si ens regim per un model proporcional, el fet d’afegir, així com així, al partit més votat un nombre d’escons suficient perquè pugui governar, ens produeix estabilitat, però això no seria realment un sistema parlamentari en el sentit més estricte", assegura l’expert, que deixa clar que d’aquesta manera s’eliminaria la necessària recerca d’acords que és pròpia d’un sistema parlamentari.

Amb la proposta del PP, afegeix el professor del CEU, la "proporcionalitat desapareix" i "es perd el concepte propi i essencial del parlamentarisme". A més, considera que seria necessari "modificar la Constitució, perquè et determina la forma d’elecció", i creu que seria necessari incloure aquesta consideració del plus de diputats. No obstant, ningú al PP ha concretat la proposta ni ha ofert dades de quants escons més rebria el guanyador o si caldria ampliar el nombre de diputats del Congrés. Castro assenyala que, com a mínim, seria necessària una reforma de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG).

Estratègia política

A l’anàlisi sobre la proporcionalitat s’afegeix el professor de Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona Oriol Bartomeus, que indica que el sistema actual, basat en què totes les províncies reparteixen un mínim de dos escons i la resta s’ajusta en funció de la població i en la llei d’Hondt, "ja tendeix a un sistema majoritari" que beneficia els grans partits. "Si li afegeixes això [la prima de diputats] ja ho converteixes quasi en un sistema majoritari, que és que qui guanya, guanya". "És obvi que destrueix la proporcionalitat", diu.

A més, Bartomeus explica que es percep una clara intenció per part del PP de buscar una fórmula electoral que li permeti "governar amb les mans netes", sense necessitat de buscar un acord amb Vox, en cas que Feijóo no arribi a la majoria absoluta. També avisa que podria passar el contrari: que el PSOE atragui tot el vot de les formacions a la seva esquerra i que guanyi en escons, amb la qual cosa es veuria beneficiat per aquesta prima. Finalment, creu que l’objectiu final és desactivar els partits nacionalistes en els quals s’han recolzat moltes vegades el PP i el PSOE.