Illa llança un pla de 400 milions per ajudar els municipis petits

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va anunciar ahir la posada en marxa d’un pla de pobles amb què pretén injectar 400 milions d’euros en quatre anys als municipis més petits de Catalunya. La primera convocatòria del pla, de 100 milions, es posarà en marxa aquest mateix mes de juliol i es comunicaran els municipis beneficiats de manera definitiva l’abril del 2027, un mes abans de les eleccions municipals. El president va defensar que aquesta iniciativa és un nou "pas endavant" del Govern per recolzar els ajuntaments i un exemple de "política útil" en defensa dels ciutadans.

L’anunci es va escenificar en la II Trobada de Municipis Rurals de Catalunya organitzada a Vergós de Cervera (Lleida), una cita per la qual han passat, a banda del president català, diversos consellers i més d’un centenar d’alcaldes. En el discurs inaugural, Illa va explicar que aquest pla de pobles és un "complement" del pla de barris que el seu Govern ja va llançar l’any passat i que implicarà una inversió de 1.600 milions d’euros en cinc anys, en aquest cas destinats a localitats més grans.

El president també va animar els alcaldes dels municipis petits a presentar els seus projectes a la Generalitat per ser finançats amb aquest pla de pobles, que vol ser una "eina transformadora" perquè els ciutadans vegin que els poders públics actuen "sobre barris, pobles, viles i ciutats". "Que la gent vegi que les coses es comencen a bellugar i a canviar", va concloure. Aquesta iniciativa també ha de servir, segons va explicar, per contrarestar el discurs d’aquells partits que només volen provocar "por entre la gent", és a dir, els d’extrema dreta. "Això –el pla de pobles– és fer política davant els qui diuen que tot va malament amb un discurs de la por que fa un mal servei al país", va concloure Illa.

Aquest pla és fruit d’un acord amb ERC i aspira a ajudar els municipis petits de Catalunya a finançar projectes d’una envergadura econòmica que tots sols difícilment podrien assumir. Les ajudes aniran des de mig milió d’euros per a pobles de menys de 500 habitants fins a sis milions per a les capitals de comarques de menys de 15.000 habitants. Són uns diners pensats per reformar carrers i places en mal estat, potenciar el patrimoni històric, rehabilitar habitatges en mal estat per posar-los al mercat de lloguer accessible i, finalment, per impulsar polígons d’activitat econòmica. Podran aspirar a les ajudes 807 ens locals entre municipis més petits de 5.000 habitants (725), entitats municipals descentralitzades (65) i les capitals de comarca més petites (17).

Condició d’ERC

L’impuls d’aquest pla de pobles és una de les condicions que va posar ERC per aprovar els pressupostos de la Generalitat d’aquest any. El partit d’Oriol Junqueras volia un pla d’ajuts específic per a municipis petits perquè considerava que el Pla de Barris que ja va posar en marxa el Govern el 2025 només repercutia en les grans ciutats. El secretari general adjunt dels republicans, Oriol López, va defensar ahir que es necessita un "equilibri territorial" entre les zones urbanes i rurals que doni "oportunitats a tothom". "El pla de pobles és un horitzó de futur per a aquells ajuntaments i alcaldes que vulguin transformar i millorar la vida a les poblacions que tenen menys habitants del país, que n’hi ha moltes", va argumentar. Els republicans van remarcar, a més, que aquest pla "ha vingut per quedar-se", és a dir, que s’ha de prolongar més enllà d’aquests primers quatre anys.

Catalunya és una comunitat amb un fort desequilibri territorial. Tres de cada quatre localitats són petites i tenen menys de 5.000 habitants, però només concentren el 10% de la població. Això significa que el 90% restant es concentra en zones urbanes, la més important, l’àrea metropolitana de Barcelona. Si amb el Pla de Barris la Generalitat busca transformar les grans urbs, amb el pla de pobles vol fer el mateix a les zones rurals. El dubte que flota en l’ambient és si, amb un finançament local millor –que fa dècades que els alcaldes reclamen sense èxit–, els municipis podrien impulsar més projectes sense la necessitat d’aquests plans extraordinaris.

El pla de pobles és una eina que també permet a ERC i PSC reivindicar-se a les portes de les eleccions municipals. El partit de Junqueras pot exhibir que la seva pressió al Govern repercuteix positivament en el món local. El partit d’Illa pot defensar que no solament es preocupa per les zones metropolitanes –on concentra més suports–, sinó que també es preocupa per les zones rurals, on aspira a créixer. En la seva intervenció, el president va intentar relativitzar la proximitat dels comicis locals amb la concessió dels ajuts: "Hi ha eleccions municipals. ¿I què? No s’atura pas el món".

La inversió de 400 milions es pilotarà des del Departament de Presidència. El seu conseller, Albert Dalmau, va ser l’encarregat de tancar la trobada amb els alcaldes. Ho va fer amb una crida "al consens i a la unitat política i institucional" entre administracions, sobretot entre la Generalitat i els ajuntaments. Amb aquesta unitat, va assegurar, el país avançarà més. "Ens uneix la voluntat de fer que el país funcioni i això necessita que tots anem a l’una [...]. No volem una Catalunya de dues velocitats", va remarcar el conseller.

Contra el foc

Illa va aprofitar la trobada amb els alcaldes per parlar dels incendis que afecten Catalunya i que tenen en alerta tant la Generalitat com els ajuntaments. El president va demanar als regidors que col·laborin per implementar "un canvi de mentalitat" entre els ciutadans en la lluita contra el foc. La tesi del Govern és que s’ha de començar a reduir la massa forestal i que, si això implica talar arbres, no se n’hauria d’alarmar ningú. "La gent es pensa que no hem de tocar el bosc. A Catalunya la superfície forestal creix any rere any i s’ha de gestionar", va avisar el president català. Així doncs, Illa va considerar que cal posar la "credibilitat" dels alcaldes al servei d’aquest canvi de mentalitat. "Us demano que ens ajudeu", va assenyalar.

El president també va instar a extremar la prudència i seguir sempre les recomanacions dels serveis d’emergència davant la nova onada de calor que es preveu a partir d’avui diumenge: "Cal evitar les hores de màxima exposició del sol, cuidar les nostres activitats professionals i anar amb molt, molt de compte amb el foc i amb els incendis".

Subscriu-te per seguir llegint