Israel prepara el judici per l’atac de Hamàs que va deixar 1.200 morts en un nou tribunal militar ple de controvèrsies

Al nord de Jerusalem, a la ciutat israeliana d’Atarot, s’assenten els fonaments d’un complex d’edificis. La nova construcció promet ser històrica no per la seva arquitectura, sinó pel que contindrà. Allà, a les futures múltiples sales que compondran el recinte, Israel celebrarà el judici pel brutal atac de Hamàs del 7 d’octubre del 2023. Per jutjar els entre 200 i 400 milicians capturats aquell dia, la Knesset, el Parlament israelià, va aprovar al maig una llei que permet la creació d’aquest tribunal militar especialitzat, encarregat del judici per terrorisme més gran de la història del país. Fa setmanes que els preparatius estan en marxa, amb gairebé 300.000 euros destinats al projecte, tot i que caldrà esperar fins a principis del 2028 perquè comenci.

«Més enllà de la seva funció d’impartir justícia, buscar la veritat i exigir responsabilitats pels crims comesos, aquest tipus de judicis especials per atrocitats serveixen com una forma de reparació nacional després d’un trauma», assenyala Ya’ara Mordecai, de la Universitat de Yale i exadvocada del Departament de Dret Internacional del Ministeri de Justícia d’Israel. Els fets del 7 d’octubre del 2023 s’han mirat des de totes les perspectives i, per a molts, el trauma continuava ben present, ja que fins a l’octubre de l’any passat encara hi havia ostatges a la Franja de Gaza. Després del seu alliberament, el poble israelià pot passar pàgina i el full següent parla de justícia.

Els reptes són enormes. Aquesta nova cort es proposa processar centenars d’acusats per delictes comesos en desenes de llocs amb milers de víctimes. Pretén fer-ho a partir d’un enorme conjunt de proves, amb un grup de testimonis descomunal, i de materials classificats i altres de caràcter tan públic que els mateixos atacants els retransmetien mentre perpetraven les massacres. Les mesures de seguretat han de contemplar múltiples aspectes i el marc legal té pocs precedents comparables a escala nacional. Alguns experts en dret comparen el procés amb el judici contra el funcionari nazi Adolf Eichmann a Jerusalem, que el 1961 va ser condemnat a la forca per crims contra la humanitat

Sense defensa legal

Però Eichmann era una sola persona. «Aquí estem parlant de judicis massius, amb la idea que aquests procediments es desenvolupin d’una escena del crim a una altra», assenyala Mordecai a EL PERIÓDICO. «Les sales d’audiències israelianes actuals no estan preparades per allotjar tants acusats al mateix temps, per la qual cosa s’estan invertint milers de milions de dòlars en la construcció de grans sales que també permetin la videoconferència, la presència de traductors i intèrprets», apunta. El mitjà israelià The Jerusalem Post assegura que el complex projectat a Atarot inclourà nou sales d’audiències i tindrà capacitat per allotjar fins a 15 tribunals. Aquesta ciutat es troba a prop de l’encreuament de Qalandia per facilitar la tasca dels advocats defensors i la logística del transport de presoners.  

Un altre dels grans interrogants és precisament qui defensarà aquests acusats. «La Defensoria Pública israeliana ha decidit no brindar-los defensa legal; però, per garantir un judici just i el degut procés, aquestes persones han de comptar amb advocats defensors», apunta Mordecai, que indica que probablement seran palestins o palestins amb ciutadania israeliana els qui assumeixin la tasca. També hi ha dubtes sobre el procés de nomenament dels jutges, que depèn de les autoritats militars. «El text de la llei aprovada és bastant detallat, però encara hi ha moltes incògnites, ja que hi ha certes disposicions que no sabem amb certesa com s’aplicaran a la pràctica», remarca Mordecai, alhora que alerta de l’ús de la flexibilitat característica dels talls militars, perquè «encara no sabem amb quina freqüència s’utilitzarà, de quina manera i quines garanties processals s’establiran».

Retransmissió del procés judicial

Un dels aspectes més comentats ha sigut la voluntat de retransmetre els judicis en directe. La pràctica judicial habitual acostuma a prohibir les càmeres a les sales dels tribunals, però la llei aprovada al maig obliga a enregistrar i retransmetre públicament els moments clau del judici a través d’un portal web específic. Tot i que defensa la importància de la transparència en el procés judicial, Mordecai adverteix que «el problema amb la transmissió en el context en el qual es duran a terme aquests processos rau en la seva alta propensió al mal ús i a l’abús a causa de la seva politització, a qui els dirigeix i a la seva càrrega política». «Existeix el temor que els judicis es converteixin en un espectacle, un judici farsa, o un ritual de venjança per al poble israelià, i aquests no són el tipus de processos que desitjaríem veure», assenyala.

La dificultat més gran rau a convertir l’enorme quantitat de material de què es disposa en proves i evidencia que es pugui utilitzar en aquest judici. «L’acusació fa tres anys que classifica i analitza les diferents proves perquè vol que aquests judicis se centrin en la responsabilitat individual», assenyala Mordecai, que coneix els preparatius del procés a través de fonts pròpies de les altes instàncies judicials. La fiscalia israeliana compta amb 17 terabytes de material gravat només per a aquest macrojudici. Israel va detenir entre 200 i 400 sospitosos el 7 d’octubre del 2023, tot i que cap d’ells ha sigut acusat fins ara. Un dels problemes més greus sobre els quals alerten les organitzacions de drets humans i els experts en dret és que els sospitosos van ser interrogats per autoritats amb un historial de tortures i maltractaments.

Pena de mort

Tot i que, des d’aquell dia, els abusos contra els detinguts palestins en presons israelianes s’han convertit en sistemàtics sense precedents, els sospitosos de perpetrar les matances del 7 d’octubre pateixen condicions encara pitjors. Aquests presos estan retinguts al centre de detenció subterrani Rakefet, queva ser clausurat prèviament després de ser declarat inhabitable, i no se’ls permet veure la llum del sol. Abans de l’aprovació de la llei d’enjudiciament, els experts van alertar del risc que aquests sospitosos s’enfrontin a judicis espectacles i que la legislació es converteixi en una arma política dissenyada per privar els detinguts de proteccions legals fonamentals, ja que permet àmplies exempcions en els procediments legals habituals. La possibilitat que se’ls apliqui la pena de mort és cada vegada més real. 

«El meu temor és que s’imposi la pena de mort a un nombre cada vegada més gran d’acusats, ja que és un càstig problemàtic en si mateix, i, a més, en termes de legitimitat i aparença de justícia en aquests processos, seria una pèssima idea que l’Estat d’Israel la imposés», assenyala Mordecai. Per al govern del primer ministre Benjamin Netanyahu, aquest judici representa una nova oportunitat per desviar el focus que els assenyala com el gabinet responsable dels errors comesos durant aquell atac. «Són les mateixes institucions que ens van fallar les que ara exigeixen rendició de comptes i intenten restablir l’estat de dret i, en certa manera, també el contracte social entre l’Estat i la ciutadania», afirma Mordecai, que critica que el cas hagi passat de la fiscalia civil a la militar. Experts legals, com Adalah, el Centre Legal per als Drets de la Minoria Àrab a Israel, denuncien que la cort militar no és imparcial ni està degudament constituïda, i no garanteix la independència del poder judicial, a més d’estar subordinada al govern.