Juan Fernández: "Catalunya necessita rebre tants diners com aporta"

Juan Fernández (Badalona, 1986) és el nou secretari general del PP català, després que Alejandro Fernández revalidés el seu lideratge. El seu objectiu és aconseguir que el partit esdevingui una "alternativa al socialisme i al nacionalisme català" i mirar de contenir Vox i Aliança Catalana.

¿Quina lectura fa de l’enquesta de la Generalitat i quina fita es fixa com a número dos del PP?

Aquesta enquesta ens donava, fa dos anys, entre vuit i nou escons, i vam treure 15 diputats al Parlament. En aquesta nova etapa, no mirem pel retrovisor ni als costats; posem a punt el PP perquè sigui un partit guanyador, perquè la nostra papereta sigui present al màxim nombre de col·legis electorals en les pròximes municipals i, sobretot, per ajudar [Alberto Núñez] Feijóo a arribar a la Moncloa. El vot del PPC val per dos: és l’alternativa a Catalunya i l’única garantia de canvi en el conjunt d’Espanya.

¿També és alternativa a l’extrema dreta? Aliança Catalana se situa a l’enquesta com a tercera força i Vox empata amb el PP.

Hi ha moltes opcions polítiques que prometen molt, que assenyalen els problemes, que pengen molts vídeos a TikTok... Nosaltres no solament assenyalem el problema, sinó que ens arremanguem per solucionar-lo. Som un partit de govern, no solament a Europa, sinó també a la resta del conjunt d’Espanya. És una anomalia que el PP no hagi governat encara a la Generalitat. Si els catalans volen seny i ordre, han de votar el PP, no pas alternatives de partits que anomenen colons mitja població de Catalunya.

¿El procés és viu o mort? Feijóo va demanar girar full.

No ha desaparegut; ha canviat. Salvador Illa i Pedro Sánchez han transformat el procés independentista en un procés que té una altra missió: la supervivència de Sánchez en el poder. El que va passar fa 10 anys no ha de centrar la conversa política del present, però els nostres límits són ben clars i són els de la Constitució.

El PP busca Junts per guanyar una moció de censura contra Sánchez, però hi ha veus dins del seu partit que no ho veuen clar.

El PP està disposat a presentar una moció de censura, però necessita els suports parlamentaris. El que és clar és que no ens tancarem a les fosques en una habitació a parlar sense llum i sense taquígrafs sobre pactes i concessions. No oferim pactes ni cessions; l’únic que oferim és tornar la paraula als ciutadans a través de les urnes. L’alternativa és clara: moció de censura i eleccions o ser el salvavides de Sánchez. Junts es converteix en el salvavides més útil per a Sánchez.

Si s’aplica l’amnistia a Carles Puigdemont, ¿es convertirà en un actor polític vàlid?

És evident que continuem pensant que és una persona que té comptes amb la justícia. No es tracta que torni o no, es tracta de millorar la vida de la gent i de treballar perquè el que va passar fa 10 anys no es repeteixi. No supeditarem els interessos dels espanyols i catalans als de Puigdemont o de qualsevol programa de Junts.

¿Per què s’oposa a un finançament que donaria a Catalunya 4.686 milions d’euros més?

Sánchez i Illa creen divisió i confrontació amb el finançament, que és una qüestió en què tots estem d’acord. Catalunya necessita un més bon finançament, ha de rebre tants diners com aporta i té dret a rebre més diners que la resta si aporta molts més diners. Això és una cosa de sentit comú. Però el model s’ha de pactar per la via de la multilateralitat, no amb ERC.

¿Quines millores aportaria al model presentat?

Cal conèixer les dades tècniques i objectius d’Hisenda i de l’Agència Tributària sobre la recaptació i la sostenibilitat dels serveis públics. A partir d’aquí, cal acordar una solució que estigui basada en criteris tècnics, igualtat i equilibri territorial.

En la seva nova ponència política, diuen que el "fonamentalisme islàmic» és una "amenaça».

La islamització és un perill quan parlem de fonamentalisme islàmic perquè va en contra dels valors occidentals. El nostre país no pot permetre en cap moment que s’instal·li a Espanya un corrent fonamentalista religiós que vagi en contra de la llibertat o la igualtat de la dona.

Parla de posar un filtre a certes creences religioses. Però, ¿com pot decidir l’Estat si algú entra o no al país segons la seva fe? ¿No xoca amb la llibertat religiosa?

Respectem la llibertat religiosa, però considerem que cal vigilar amb determinats discursos. Si un fonamentalista islàmic entra al nostre país i propaga discursos extrems i fonamentalistes, evidentment no el volem. La nostra política migratòria ha d’acollir els qui venen a treballar, contribuir i integrar-se en valors com la llibertat i la igualtat.

La regularització dels immigrants que ha impulsat el Govern central pretén que aquestes persones puguin entrar en el mercat de treball i contribuir així a l’Estat de benestar. Llavors ¿per què s’hi oposa vostè?

La política migratòria no pot ser obrir les portes de bat a bat i al cap dels anys regularitzar massivament un munt de persones. Amb aquesta política d’immigració Sánchez aconsegueix dues coses: no tenir el control de qui entra al país i per a què –fet que col·lapsa els serveis públics– i crear un efecte crida que condemna aquestes persones a la precarietat laboral i social.

El PP signa acords a les autonomies sobre la "prioritat nacional». ¿No els condemna a la precarietat, això?

Es parla de la prioritat nacional basada en l’arrelament. És de sentit comú que qui aporta al país, que es manté i, al final, treballa honradament, pugui obtenir ajuts socials, però no sense haver aportat al país que t’acull.

¿Comparteix l’afirmació de Feijóo que les baixes laborals són un "càncer» per al país?

Va posar el focus en un problema del qual tothom parla al carrer: tots coneixem un penques o un galtes que agafa la baixa durant molts mesos sense tenir de fet cap malaltia que la justifiqui, o per anar-se’n de cap de setmana. S’ha de parlar i asseure’s amb els sindicats i les patronals per arribar a un acord i solucionar-ho.

Subscriu-te per seguir llegint