El pla de sobirania tecnològica de la UE suscita recels en els experts

El 3 de juny, la UE va presentar orgullosa l’esperada estratègia de sobirania digital per deixar de dependre de les tecnologies de països com els EUA, algunes tan rellevants com la intel·ligència artificial o el núvol. "No podem permetre’ns dependre d’altres", va dir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

L’ambiciós pla de Brussel·les respon al creixent temor que Donald Trump no exploti aquesta dependència com a arma de coacció. La recent exclusió europea de l’accés a Mythos, el model d’IA d’Anthropic capaç de posar en perill la ciberseguretat, no ha fet més que validar les veus que clamen per més autonomia tecnològica respecte de Washington.

La iniciativa ha sigut aplaudida per personalitats com Francesca Bria, experta en innovació i assessora de l’ONU, que va definir l’aprovació d’aquesta estratègia com "un bon dia per a la independència digital d’Europa". Hi ha altres experts, però, que qüestionen l’enfocament comunitari i adverteixen de les seves limitacions. En les seves 129 pàgines, la proposta esmenta el terme sobirania fins a 72 vegades, mentre que l’objectiu de reduir la "dependència" es limita a quatre cops, segons una anàlisi publicada a Tech Policy Press.

Sobirania al núvol

El pla de la UE es recolza principalment en la Llei de desenvolupament del núvol i la IA (CADA, en les sigles en anglès). El seu principal punt busca augmentar la sobirania europea del núvol, la columna vertebral que sosté internet. Actualment, els proveïdors europeus al núvol representen només el 15% del mercat, mentre que prop del 70% és en mans de gegants com Amazon Web Services (AWS), Microsoft Azure o Google Cloud. Tots tres es veuen afectats per la US CLOUD Act, una llei que permet a l’Administració de Trump obligar-los a entregar dades dels seus usuaris, estiguin emmagatzemades o no als EUA.

Per reduir aquesta dependència, el marc europeu classifica els proveïdors de núvol segons el nivell de sobirania. L’escala, coneguda com a SEAL, va del 0 al 4, on 0 són els que no garanteixen cap nivell de sobirania i 4 els que garanteixen que tant les operacions com tots els components, des dels xips fins al programari, estan "sota control total de la UE". Pel mig queden, en ordre ascendent, els que posen les dades sota jurisdicció europea, els que garanteixen la sobirania de les dades i els que asseguren que són immunes a les interrupcions a la cadena de subministrament global.

Sense exclusió dels EUA

Els crítics assenyalen que aquests nivells no exclouen explícitament els hiperescalars nord-americans. Ara per ara, cap empresa compleix el quart nivell de sobirania, el més exigent, fet que vol dir que fins al 99% de les dades públiques europees quedaran per sota d’aquest llindar i, per tant, podrien ser gestionades per proveïdors dels EUA.

L’estratègia també ha despertat el malestar de les companyies europees de núvol, que han denunciat que es "corre el risc d’augmentar encara més la dependència de les tecnologies nord-americanes", atès que "no estan en condicions de complir certs criteris necessaris per als nivells de garantia més alts, els 3 i 4".

"La regulació està enfocada a tenir vies d’escapament perquè Trump no pugui tallar els serveis de núvol a la UE, però no a guanyar sobirania davant les tecnològiques", explica a EL PERIÓDICO l’economista i investigadora Cecilia Rikap, que remarca que, amb aquest marc, el Govern nord-americà continuarà accedint a dades dels europeus. L’autora de Teoría de la dependencia digital (Caja Negra Editora) indica que la proposta encaixa amb l’estratègia ja adoptada per empreses com Microsoft, que han començat a formar entitats corporatives amb seu a Europa dirigides per consells d’administració compostos per directius europeus per així adaptar-se a la normativa.

Més centres de dades

D’acord amb el principi "primer la IA", la segona pota de l’estratègia abraça definitivament la idea que els models d’IA generativa són una necessitat econòmica i geopolítica que cal adoptar amb urgència. "La Comissió creu gairebé cegament en les promeses enormement exagerades de la IA com a camí únic per resoldre un desig de productivitat que no es concretarà mentre accepta subordinar-se als gegants nord-americans", afegeix Rikap.

Aquesta pressa competitiva explica que la Comissió s’hagi fixat com a missió principal triplicar la capacitat dels centres de dades a Europa en els pròxims anys. El text exigeix als estats membres designar "zones d’acceleració" per a aquestes infraestructures de computació.

L’economista Cristina Caffarra, impulsora de la iniciativa per a la independència digital europea EuroStack, ha advertit que, sense un mercat europeu que sostingui aquestes infraestructures, Europa podria augmentar la dependència de les empreses el domini de les quals intenta reduir. "Necessitem urgentment enormes quantitats de capacitat de processament", ha explicat a The Beiruter. "Es pot construir un centre de dades, però si no hi ha demanda [de computació per part del teixit empresarial europeu], al final només es lloga la capacitat a Microsoft".

Rikap coincideix que "no és possible instal·lar un centre de dades sense els semiconductors dels EUA o de la Xina", però creu que la UE "sí que podria aconseguir la tecnologia de control" d’aquestes infraestructures, el programari i els algoritmes, per "guanyar capacitat per decidir". En una línia similar, Giorgos Verdi, del think tank Open Markets Institute Europe, adverteix que, "sense la creació d’un ecosistema europeu competitiu", la "lloable" iniciativa de la UE "fracassarà".

Subscriu-te per seguir llegint