Puigdemont redueix la seva activitat pública mentre espera el desenllaç de l'amnistia i el seu retorn

Han passat més de sis mesos des de l’última aparició pública de Carles Puigdemont. Va ser el 24 de gener, en plena crisi de Rodalies després de l’accident de Gelida i coincidint amb l’absència de Salvador Illa, ingressat a causa d’una osteomielitis púbica. Des d’aleshores, Puigdemont no ha celebrat cap altra trobada pública, ni a Bèlgica ni al sud de França. Tampoc té previst fer-ho aquest mes de juliol, a diferència dels dos últims anys, quan havia aprofitat l’aniversari de la fundació de Junts per organitzar un dinar amb militants i simpatitzants en poblacions del Rosselló pròximes a la frontera. Ho va fer el 2024 i el 2025, però no ho farà el 2026.

Des que es va traslladar a Bèlgica fa nou anys, després de la declaració d’independència fallida, Puigdemont ha dosificat molt les seves intervencions mediàtiques i s’ha reservat per intervenir només en circumstàncies especials. Es tracta d’una estratègia premeditada per no normalitzar la seva situació. Tanmateix, els últims mesos ha reduït de manera significativa la seva activitat pública. No només no ha cridat a files els seus dirigents, sinó que tampoc s’ha pronunciat pràcticament sobre les principals qüestions de l’actualitat política. Els seus tuits sobre els casos de corrupció que afecten el PSOE es poden comptar amb els dits d’una mà, malgrat que els vots de Junts són imprescindibles per a la majoria parlamentària de Pedro Sánchez al Congrés.

Puigdemont ha decidit esperar la resolució de la seva amnistia des d’un segon pla. Fonts de la direcció del partit ho atribueixen a una voluntat de ser «prudent», però el seu silenci és inversament proporcional al soroll intern de la formació. Al qüestionament d’una part del partit a l’estratègia de la direcció i al lideratge de Puigdemont, que es va fer evident amb la batalla per decidir el candidat a Barcelona, s’hi afegeix ara la patacada que pronostica l’últim baròmetre del CEO. Per aquest motiu, el pròxim curs polític serà decisiu per al seu futur dins del partit. Si aconsegueix tornar, haurà de decidir si vol tornar al Parlament per exercir com a cap de l’oposició i si aspira a encapçalar la llista de Junts a les eleccions catalanes del 2028. Però, si la seva situació continua eternitzant-se, «serà un game over (final de partida)», reconeix un dels seus afins.

La data clau

De moment, el seu entorn no vol posar-se en el pitjor dels escenaris per als seus interessos, ja que espera rebre bones notícies d’Europa dijous vinent. És el dia en què el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) resoldrà finalment si la malversació que se li atribueix —a ell i també als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig— pot ser amnistiada d’acord amb la normativa europea. Els postconvergents confien en una sentència favorable, especialment després que l’advocat general de la UE avalés la norma en les seves conclusions. En la majoria dels casos, el TJUE dictamina en el mateix sentit o, com a mínim, té molt en compte la seva opinió.

Tanmateix, aquest serà només el primer capítol fins al seu possible retorn a Catalunya. Un cop la justícia europea emeti la sentència, la pilota passarà a la teulada del Tribunal Constitucional (TC), que previsiblement no es pronunciarà fins al setembre o l’octubre. L’actual majoria del tribunal —sis progressistes davant de quatre conservadors— hauria de jugar a favor de Puigdemont, però posteriorment serà el Tribunal Suprem qui tindrà l’última paraula, i és aquí on sorgeixen més dubtes.

Que el TJUE es pronunciï abans que ho faci el TC és clau per dos motius: el primer, perquè li proporciona més arguments per resoldre favorablement; i el segon, perquè dificulta que el Suprem plantegi noves qüestions prejudicials i es negui a retirar les ordres de detenció vigents a l’Estat. El temor de la direcció de Junts és que el TJUE o el TC deixin massa marge d’interpretació perquè el Suprem pugui utilitzar-lo per mantenir la situació actual, tot i que confien que aquesta vegada no passi.

Per aquest motiu, ningú no s’atreveix a donar una resposta ferma a la pregunta que plana sobre el partit des de fa dos anys: quan podrà tornar Puigdemont a Catalunya? La formació ha alternat fases d’optimisme i pessimisme des de l’aprovació de la llei: ha passat de considerar que el seu retorn era imminent i començar alguns preparatius, a desconfiar que s’acabés produint ni a curt ni a mitjà termini, per tornar després a millorar les previsions.

Al novembre, quan es va pronunciar l’advocat general de la UE, va ser un dels moments en què el seu retorn es va albirar més a prop, després de mesos de desànim. Les primeres previsions apuntaven que podria tornar per Setmana Santa o, com a molt tard, abans de les vacances d’estiu. De fet, el partit havia començat a dissenyar el dia del seu retorn i fins i tot va arribar a convocar les entitats sobiranistes per explorar algunes fórmules per rebre’l, i ja tenia planificada una gira posterior de l’expresident per tot Catalunya.

La cúpula de la formació aspirava que aquesta tournée actués com a revulsiu per al partit, tocat per la falta de poder institucional i les males perspectives a les enquestes. Però, de moment, tota aquesta agenda ha quedat congelada a l’espera que s’aclareixin el recorregut i el calendari judicials, i la direcció prefereix no organitzar cap acte aquest juliol per reservar forces i recursos per si Puigdemont pot tornar a la tardor.

Subscriu-te per seguir llegint