Els nous atacs entre l’Iran i els EUA mostren la fragilitat de la treva

Els EUA i l’Iran, després de dos dies de descans i relativa calma, van tornar ahir a bombardejar-se i atacar-se, després que per enèsima vegada les últimes setmanes Teheran disparés contra un vaixell de càrrega que intentava travessar l’estret d’Ormuz sense el permís de la República Islàmica.

En totes les ocasions –incloent-hi ahir– els EUA han respost a aquests atacs iranians amb bombardejos contra posicions militars i ciutats del sud persa. Cada vegada amb més intensitat.

L’Iran ha fet el mateix: la resposta a cada atac ha inclòs bombardejos contra més països. Si en primera instància Teheran bombardejava tan sols Kuwait i Bahrain, després hi va afegir Qatar i Jordània. Ahir, en la seva resposta, l’Iran també va atacar els Emirats Àrabs Units i Oman, en un clar senyal iranià que qualsevol atac "serà respost de manera desproporcionada", tal com va anunciar la Guàrdia Revolucionària iraniana fa dues setmanes.

"El comandant iranià de la Guàrdia Revolucionària ha dit que no pot transitar cap vaixell per Ormuz sense ser identificat, seguit i controlat per les forces iranianes. Fals: l’Iran no controla Ormuz. L’estret és una via internacional. Les forces nord-americanes estan posicionades i preparades per mantenir-lo d’aquesta manera", va assegurar el Comando Central de l’Exèrcit dels EUA en un comunicat emès ahir.

Dron contra vaixell de càrrega

"L’Iran va accedir a un acord dissabte a la nit. Un gran acord per a nosaltres. I en menys d’una hora van llançar un dron contra un vaixell de càrrega: no estan bé del cap", va dir el president nord-americà, Donald Trump, en una entrevista a la televisió NBC.

Quan Washington i Teheran van firmar el preacord d’entesa, els dos països van estipular un full de ruta per arribar a un acord definitiu, i van segellar –en principi– l’estatus d’Ormuz, que havia d’obrir incondicionalment per a tots els vaixells, amb permís iranià.

Aquest és un dels grans punts de discòrdia: l’Iran assegura que aquest permís significa control. Els EUA, i els altres països del Golf, no hi estan d’acord. Però hi ha moltes més desavinences. El preacord estipulava que Israel acabaria amb la seva ofensiva i invasió del sud del Líban. No ha passat.

Així doncs, la Casa Blanca i la República Islàmica, tenint tots els punts anteriors tancats, es van donar un termini de 60 dies per arribar a un pacte definitiu, inclòs el programa nuclear iranià.

Però aquestes negociacions nuclears no només estan lluny d’acabar sinó que ni tan sols han començat a causa dels enormes problemes, malentesos, tensions i bombardejos que han tingut lloc després de la firma del primer preacord. Trump, la setmana passada, va declarar que, segons la seva opinió, "l’alto el foc" estava "mort", i es va endinsar en insults contra els iranians, a qui ha catalogat "de porqueria, de malalts i de sanguinaris".

"Reclamem que totes les parts exerceixin una mica d’autocontrol i prenguin les mesures necessàries per respectar els seus propis compromisos acordats en el preacord d’Islamabad. El Pakistan segueix plenament compromès a proveir tot el suport que calgui per arribar a una pau i estabilitat duradores per a la regió, sempre a través del diàleg i la diplomàcia", va assegurar ahir el Ministeri d’Exteriors pakistanès en un comunicat. El Pakistan ha sigut, juntament amb Qatar, la principal mediadora entre els EUA i l’Iran.

Segons fonts anònimes dels mediadors, tant Islamabad com Doha esperaven confirmar aviat una tercera ronda de negociacions tècniques entre Washington i Teheran a finals de la setmana que ve, probablement a Oman. Els renovats atacs i la possibilitat que es perpetuïn en el temps, no només dificulta les xerrades, sinó que gairebé les impossibilita. Si no hi ha un acord, Trump ha avisat que hi tornarà a haver guerra.