Israel se centra en els preparatius del macrojudici per l’atac de Hamàs

Al nord de Jerusalem, a la localitat d’Atarot, s’assenten els fonaments d’un complex d’edificis. La nova construcció promet ser històrica no per la seva arquitectura, sinó pel que contindrà. Allà, a les futures múltiples sales que compondran el recinte, Israel celebrarà el judici pel brutal atac de Hamàs del 7 d’octubre del 2023. Per jutjar els entre 200 i 400 milicians capturats aquell dia, la Knesset, el Parlament israelià, va aprovar al maig una llei que permet la creació d’aquest tribunal militar especialitzat, encarregat del judici per terrorisme més gran de la història del país. Fa setmanes que els preparatius estan en marxa, amb gairebé 300.000 euros destinats al projecte, tot i que caldrà esperar fins a principis del 2028 perquè comenci.

"Més enllà de la seva funció d’impartir justícia, buscar la veritat i exigir rendició de comptes pels crims comesos, aquesta mena de judicis especials per atrocitats serveixen com una forma de curació nacional després d’haver patit un trauma", assenyala Ya’ara Mordecai, de la Universitat de Yale i exadvocada en el Departament de Dret Internacional del Ministeri de Justícia d’Israel. Els fets del 7 d’octubre del 2023 s’han mirat des de totes les perspectives i, per a molts, el trauma seguia present, ja que fins a l’octubre encara hi havia ostatges a Gaza. Després del seu alliberament, el poble israelià pot girar full, i el següent parla de justícia.

Grans reptes

Els reptes són enormes. La nova cort es proposa processar centenars d’acusats per delictes comesos en desenes de llocs i havent causat milers de víctimes. Pretén fer-ho a partir d’un enorme conjunt de proves, amb un grup de testimonis descomunal, i de materials classificats i altres de caràcter tan públic que eren retransmesos pels propis atacants mentre duien a terme les matances. Les mesures de seguretat han de contemplar múltiples aspectes i el marc legal compta amb pocs paral·lels a nivell nacional. Alguns experts legals el comparen amb el judici contra el funcionari nazi Adolf Eichmann a Jerusalem, que el 1961 el va condemnar a la forca per crims contra la humanitat.

Però Eichmann era una única persona, assenyala Mordecai a EL PERIÓDICO. "Les sales d’audiències israelianes actuals no estan preparades per allotjar tants acusats al mateix temps, de manera que s’estan invertint milers de milions de dòlars en la construcció de grans sales que també permetin la videoconferència, la presència de traductors i d’intèrprets", continua. El mitjà israelià The Jerusalem Post assegura que el complex projectat a Atarot inclourà nou sales d’audiències i tindrà capacitat per allotjar fins a 15 tribunals. La població es troba a prop de l’encreuament de Qalandia per facilitar la tasca dels advocats defensors i la logística del transport de presoners.

Un altre dels grans interrogants és precisament qui defensarà aquests acusats. "La defensoria pública israeliana ha decidit no brindar-los defensa legal; no obstant, per garantir un judici just i el degut procés, aquestes persones han de comptar amb advocats defensors", apunta Mordecai, que indica que probablement seran palestins o palestins amb ciutadania israeliana els que acabaran assumint la tasca. També hi ha dubtes sobre el nomenament dels jutges, que depèn de les autoritats militars. "El text de la llei aprovada és detallat, però hi ha disposicions que no sabem com s’aplicaran a la pràctica", remarca Mordecai, alhora que alerta de l’ús de la flexibilitat característica de les corts militars, perquè "encara no sabem amb quina freqüència s’utilitzarà ni quines garanties processals s’establiran".

Un dels aspectes més comentats ha sigut la voluntat de retransmetre els judicis en directe. La pràctica judicial habitual sol prohibir les càmeres, però la llei aprovada al maig exigeix la filmació i la transmissió pública dels moments clau dels judicis en un lloc web específic. Tot i que defensa la importància de la transparència en el procés, Mordecai adverteix que "existeix el temor que els judicis es converteixin en un espectacle, un judici farsa o un ritual de venjança per al poble israelià", assenyala.

La gran dificultat és convertir l’enorme quantitat de material del qual es disposa en proves i evidencia que es pugui utilitzar en aquest judici. "L’acusació fa tres anys que classifica les diferents proves i les analitza, perquè volen que aquests judicis se centrin en la responsabilitat individual", apunta Mordecai, a través de fonts pròpies en les altes esferes judicials. La fiscalia compta amb 17 terabytes de material gravat només per a aquest macrojudici. Israel va detenir entre 200 i 400 sospitosos el 7 d’octubre del 2023, però ningú ha sigut acusat.

Pena de mort

Tot i que des d’aquell dia els abusos contra els detinguts palestins en presons israelianes s’han convertit en sistemàtics sense precedents, els sospitosos de les matances del 7 d’octubre pateixen condicions encara pitjors. Estan retinguts al centre de detenció subterrani Rakefet, que va ser clausurat prèviament després de ser declarat inhabitable, i no se’ls permet veure el sol. Abans de l’aprovació de la llei d’enjudiciament, els experts van alertar del risc que aquests sospitosos s’enfrontin a judicis-espectacle i que la legislació es converteixi en una arma política dissenyada per privar els detinguts de proteccions fonamentals, ja que permet àmplies exempcions en els procediments legals habituals. La possibilitat que se’ls apliqui la pena de mort és cada vegada més real.

"Temo que s’imposi la pena de mort a un nombre cada vegada més gran d’acusats, un càstig problemàtic en si", assenyala Mordecai. Per al Govern del primer ministre Benjamin Netanyahu, aquest judici és una altra oportunitat per apartar el focus que apunta sobre ells com l’Executiu responsable durant aquest atac. "Són les mateixes institucions que ens van fallar les que ara miren de restablir el contracte social entre l’Estat i els seus ciutadans", recrimina Mordecai.

Subscriu-te per seguir llegint