Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Junts i el PSOE, una relació en compàs d’espera

Socialistes i postconvergents porten nou mesos de negociació indirecta amb un ull posat a Waterloo i en les instàncies judicials que han de determinar la tornada a Espanya de l’expresident català, el seu principal argument per recolzar el Govern de Pedro Sánchez.

Els exconvergents no se’n refien i recorden que és llarga la llista d’incompliments

Pedro Sánchez, al mig, durant una trobada amb el secretari general de Junts, Jordi Turull, i la porvaveu del Congrés, Míriam Nogueras. | J. J. GUILLÉN / EFE

Pedro Sánchez, al mig, durant una trobada amb el secretari general de Junts, Jordi Turull, i la porvaveu del Congrés, Míriam Nogueras. | J. J. GUILLÉN / EFE

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Carlota Camps

Barcelona / Madrid

L’última reunió entre Junts i el PSOE a Suïssa va ser l’octubre del 2025. Des del moment en què Carles Puigdemont va decidir donar per trencades les negociacions al considerar que el Govern no complia els seus compromisos, no hi ha hagut negociacions formals entre les dues formacions. No obstant, hi ha una espècie de diàleg indirecte: sense contactes pròpiament dits, però amb els postconvergents presentant per escrit les seves propostes i esperant que l’Executiu les incorpori als decrets per recolzar-los. Així va passar, per exemple, amb el pla de xoc per la guerra a l’Iran i ara podria passar el mateix amb el decret d’habitatge.

Els postconvergents van tombar a finals d’abril una primera proposta aprovada pel Govern que, entre altres qüestions, incloïa una pròrroga dels lloguers de dos anys i un límit a la pujada anual de preus del 2%. No obstant, uns dies més tard es van obrir a reconsiderar la seva posició, tot i que amb condicions. La principal, que el nou text impulsat per l’Executiu inclogués la possibilitat de desgravar-se la hipoteca de l’habitatge habitual. El Govern compta amb afegir aquesta mesura en el nou decret que aprovarà el Consell de Ministres.

"No som els del no a tot. Saben que, si agafen les nostres propostes, tindran els nostres vots. I si no, no", resumeixen fonts de la direcció de Junts. Però això no impedeix que clavin també importants clatellades a Sánchez, unint els seus vots als del PP i, per extensió, als de Vox. Un exemple: en l’últim ple ordinari del juny van votar junts a favor d’exigir una qüestió de confiança a Pedro Sánchez. La iniciativa portava el segell del PP, tot i que Junts també va intentar impulsar-ne una altra en el mateix sentit, una possibilitat que ja va planejar fa 18 mesos.

Però, més enllà de decrets sectorials concrets, el Congrés haurà d’afrontar votacions clau durant les pròximes setmanes i mesos. La primera arribarà aquest dimarts, amb la votació dels objectius d’estabilitat pressupostària, el primer pas per elaborar els pressupostos del 2027. Junts ha anunciat el seu vot negatiu: "Si el Govern fa les mateixes propostes que en els anys anteriors, obtindrà el mateix resultat i no podrà comptar amb el nostre vot", avisa el partit liderat per Puigdemont. No obstant, a la Moncloa esperen un canvi en les relacions en els pròxims mesos.

Fonts del Govern donen per fet que el TJUE dictaminarà aquest dijous que la llei d’amnistia s’ajusta a l’ordenament europeu i esperen amb això l’"aplicació total" de la norma per tancar el principal compromís d’investidura amb Junts. Entenen que d’aquesta manera es produirà la normalització "total" després del procés, i quedaria pendent la tornada a Catalunya de Puigdemont. Després de la ruptura dels acords de Brussel·les, a l’Executiu sempre van veure la tornada del líder de Junts com una finestra d’oportunitat per resetejar i reprendre les relacions.

Canvi de cicle

Altres fonts de l’Executiu s’han referit a la fita com un "canvi de cicle". Per això mantenen l’expectativa d’arrencar el suport de Junts o, almenys, l’abstenció, als Pressupostos del 2027. Segons el calendari traçat, la votació a la totalitat dels comptes públics se solaparia en el temps amb la decisió del Tribunal Constitucional sobre l’amnistia a Puigdemont. JxCat sempre ha desvinculat la tornada de Puigdemont de les seves negociacions amb el PSOE. Si bé és cert que suposaria la culminació del principal pacte de la investidura, els postconvergents recorden que la llista d’incompliments és llarga i defensen que els socialistes no són "de confiança".

El compromís de Sánchez sempre va ser mantenir una trobada amb el líder de Junts, tot i que fonts de l’Executiu asseguren que ara mateix no està sobre la taula. Entre els ministres del nucli dur de Sánchez hi ha hagut diferents posicions sobre el moment idoni per enquadrar aquesta hipotètica foto, però s’ha anat imposant l’opció d’emmarcar-la com a colofó a una negociació pressupostària que Junts ara mateix rebutja. A més, en les últimes setmanes, fonts parlamentàries de la direcció del grup socialista han anat moderant el seu optimisme sobre les conseqüències que la tornada de l’expresident pugui tenir en la seva relació amb Junts. Hi ha qui fins i tot ha ironitzat sobre una tornada de l’antiga Convergència pels acostaments al PP, com va passar amb la qüestió de confiança.

Sigui com sigui, caldrà esperar per veure si el 16 de juliol la justícia europea aclareix el camí de tornada de l’expresident, i com gestiona Junts internament aquest escenari, enmig de la tempesta provocada per l’últim baròmetre del CEO. De moment, l’única cosa segura és que no recolzaran la nova senda de dèficit, i que són reticents al nou model de finançament. "Perpetua el cafè per a tothom", adverteixen. No obstant, com ja va explicar aquest diari, sí que preveuen votar a favor del deute del FLA. Els socialistes veuen aquest pas com l’avantsala per al nou finançament, però els postconvergers desvinculen per complet les dues qüestions.

Tracking Pixel Contents