La justícia europea determina el futur de Puigdemont amb l’examen de l’amnistia

La justícia europea fa un pas més per aclarir el futur de Carles Puigdemont i la resta de dirigents del procés. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) resoldrà dijous si la llei d’amnistia aprovada el 2024 compleix la legislació comunitària i si la malversació és amnistiable. La sentència, que es preveu favorable, afecta de ple els pròxims passos de l’expresident, que només podrà tornar a Espanya una vegada s’aixequi l’ordre de detenció contra ell. Una decisió que la justícia europea pot aplanar els dies vinents, tot i que els efectes no seran immediats.

El futur dels dirigents del procés passarà necessàriament pel Tribunal Constitucional, que l’octubre vinent haurà de resoldre els recursos d’empara interposats per Puigdemont i els seus exconsellers. La majoria progressista de l’òrgan fa probable que la sentència sigui positiva. Serà després el Suprem, que va rebutjar aplicar l’amnistia als delictes de malversació, que hagi d’acatar el dictat pel TC i, arribat el cas, emetre la resolució definitiva i aixecar les ordres de detenció per fer possible la tornada a Espanya de Puigdemont.

La decisió final igualment afectarà els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, en la mateixa situació que Puigdemont i pendents de la seva tornada a Espanya, i també repercutirà en el futur polític del líder d’ERC, Oriol Junqueras, el secretari general de Junts, Jordi Turull, i els exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa, que sí que van ser condemnats i a qui el Suprem va aplicar parcialment l’amnistia mantenint la pena d’inhabilitació vinculada al delicte de malversació. En el seu cas, l’amnistia els podria servir per poder tornar a formar part de les llistes electorals dels seus partits. Junqueras està inhabilitat fins al 2031 i la resta fins al 2030.

L’escenari previsible és que la resolució del TJUE sigui favorable per als dirigents del procés, a causa de l’especial rellevància que té en la justícia europea el dictamen de l’advocat general de la Unió Europea, que al novembre va avalar el gruix de l’amnistia. En la majoria dels casos, la justícia europea dictamina seguint el mateix criteri jurídic que aquesta figura.

Exigència de Junts

El 30 de maig del 2024, el Congrés va aprovar amb 177 vots a favor i 172 en contra la llei d’amnistia impulsada pel Govern, una exigència de Junts inclosa en l’acord d’investidura per fer president Pedro Sánchez després de les eleccions del juliol del 2023. La proposició de llei signada pel PSOE i Junts va passar mesos de negociació, amb canvis a la redacció definitiva.

El partit de Puigdemont va arribar fins i tot a tombar el gener del 2024 la llei de l’amnistia, perquè considerava que no blindava prou l’expresident. De cara a la seva aprovació final, es va incloure l’esmena de Junts per fer que el terrorisme fos amnistiable sempre que no causés violacions greus de drets humans i es va establir que la malversació també hi entrés, quan no hi hagués hagut propòsit d’enriquiment personal.

La llei d’amnistia va provocar una forta polèmica política, social i jurídica. Durant la negociació, la Comissió de Venècia, l’òrgan consultiu del Consell d’Europa, va concloure la constitucionalitat de la norma, però va advertir que l’aplicació ha de respectar la separació de poders i va recomanar exigir majories qualificades més àmplies.

Els canvis introduïts en la llei d’amnistia en l’àmbit parlamentari no van servir per passar el filtre del Suprem, que l’1 de juliol del 2024 va aplicar parcialment l’amnistia. Tot i que els condemnats van quedar en llibertat, va rebutjar aplicar la mesura de gràcia als delictes de malversació i, per tant, queda activa l’ordre de detenció contra Puigdemont. El tribunal considerava que sí que hi havia hagut un enriquiment personal, ja que l’1-O es va sufragar amb fons públics en comptes de pagar-lo amb les butxaques.

Aquest argument manté avui dia bloquejada la tornada a Espanya de Puigdemont, Comín i Puig. Malgrat els recursos presentats per la Fiscalia i el Govern, a través d’Advocacia de l’Estat, l’instructor Pablo Llarena va ratificar aquest criteri l’abril del 2025, quan va rebutjar els recursos d’apel·lació.

Decisió posposada

L’embolic judicial que envolta l’amnistia rau en el fet que encara està pendent de resoldre’s una gran part dels recursos interposats. Tant Puigdemont i els seus exconsellers com els condemnats pel procés van interposar recursos d’empara davant el Constitucional, pel fet de considerar que el Suprem va vulnerar els seus drets. L’òrgan va decidir posposar la decisió fins que la justícia europea avalés la norma, i a l’octubre publicarà la sentència.

Paral·lelament, tant el PP com diferents comunitats autònomes han interposat davant el TC diferents recursos d’inconstitucionalitat, que el Constitucional ha rebutjat en cascada des del juliol del 2025, quan va avalar l’amnistia, fins a aquesta mateixa setmana, quan ha rebutjat el recurs interposat pel Govern de Castella-la Manxa d’Emiliano García Page. Tots, amb el vot favorable dels sis membres progressistes davant els quatre conservadors.

Subscriu-te per seguir llegint