El Kremlin, meca d’ultres i conspiracionistes

L’agost del 2024, el president rus Vladímir Putin va estampar la signatura en un dels seus decrets més mediatitzats, concretament el número 702. Sota el títol Ordre executiva per proveir suport humanitari a individus que comparteixen els valors tradicionals i morals de Rússia, el text legal acabat de promulgar estableix la creació d’un visat especial per a ciutadans d’una llista de 46 països –entre els quals hi ha Espanya– que vulguin emigrar al país euroasiàtic per raons ideològiques, resumides en la seva oposició a les polítiques liberals respecte a la família i els costums socials imperants a la UE i els EUA. L’obtenció del també conegut com a "visat antiwoke" inclou privilegis addicionals: no està vinculat al domini de l’idioma rus, no exigeix requisits acadèmics mínims i concedeix automàticament a qui l’obtingui un permís de residència de tres anys amb dret a treballar a la Federació Russa.

La mesura, a la qual s’han acollit des de la seva implantació, segons les xifres de les autoritats russes, al voltant de 1.100 individus, ha estat acompanyada d’altres iniciatives més atípiques. Al districte d’Istra, a uns 50 quilòmetres al nord-oest de Moscou, en un espai d’unes 30 hectàrees, es crea un llogarret nord-americà per acollir-hi famílies originàries dels EUA que aspiren a portar a Rússia un estil de vida adherit als valors conservadors que Moscou diu defensar, en un projecte impulsat pel bloguer nascut als EUA Tim Kirby, resident a Rússia des del 2006 i alhora migrant ideològic. Ara com ara, el projecte no sembla que hagi suscitat gaire interès; segons les últimes informacions aparegudes en la premsa internacional, el 2025 l’espai només estava ocupat per "dues llars".

A banda de l’èxit o fracàs de les dues propostes, el fet cert és que la Rússia de Putin s’ha convertit en un irresistible pol d’atracció per a coneguts influencers d’extrema dreta, conspiracionistes i fins i tot activistes de la misogínia que abominen la permissivitat social d’Occident. I això malgrat que en alguns casos les trajectòries personals de molts no acaben d’encaixar amb els valors que asseguren honrar. Com ara l’exemple dels germans Andrew i Tristan Tate, acusats a Romania de violació i tràfic de persones, i a favor dels quals va arribar a implicar-se el mateix president Donald Trump. De fet, Andrew, que proclama públicament misogínia, va viure al Regne Unit, on va participar en programes de telerealitat, i afronta acusacions separades de violació, coerció sexual, tràfic de persones i fins i tot evasió fiscal.

Els germans Tate

Tots dos germans van acudir al maig al Fòrum Econòmic Internacional de Sant Petersburg (SPIEF, en les seves sigles en anglès), una cita econòmica que en el passat aspirava a rivalitzar amb el Fòrum de Davos i en què al seu dia van participar polítics de primera fila, com ara l’excancellera alemanya Angela Merkel, el líder xinès Xi Jinping i el president francès Emmanuel Macron. En l’última edició, al capítol de líders polítics, va portar el president de l’Uzbekistan, Shavkat Mirziyoyev, i el de Tanzània, Samia Suluhu Hassan.

Als passadissos de l’SPIEF també es va deixar veure la comentarista i bloguera nord-americana Candace Owens, un personatge molt popular a Amèrica del Nord que, després d’una radical mutació ideològica, el 2018 va començar a lloar Donald Trump, qualificant-lo de "salvador de la civilització occidental". Owens afronta així mateix problemes legals a Occident, en el seu cas a l’estat nord-americà de Delaware, on s’han presentat 22 càrrecs relacionats amb delictes de difamació per la reiterada difusió a les xarxes i mitjans d’afirmacions que asseguraven que Brigitte Macron, la dona del president francès, no era en realitat una dona, sinó un home que havia nascut amb el nom de Jean Michel Trogneux.

Altres personatges amb proximitat ideològica que van assistir a l’esdeveniment econòmic a Sant Petersburg van ser l’actor Steven Seagal, ja nacionalitzat rus des del 2016 gràcies a un altre decret del líder del Kremlin, Markus Frohnmaier, diputat del Bundestag alemany pel partit ultra Alternativa per Alemanya, que va desafiar la recomanació de no viatjar a Rússia emesa per les autoritats del seu país.

Compres de gas rus

Hi va tenir trobades amb Aleksei Miller, director executiu de Gazprom, l’empresa estatal de gas, i Kirill Dmitriev, conseller econòmic de Putin, per tractar la possibilitat que Alemanya reprengués en el futur les importacions de fonts d’energia russes. Tampoc hi va faltar Scott Ritter, exinspector de l’ONU per a les armes, condemnat a presó als EUA per delictes relacionats amb la pedofília. En el fòrum, Ritter va definir Europa com "un gos rabiós".

Espanya també nodreix individus amb idees similars en aquests fòrums organitzats regularment per Moscou. Sense anar més lluny, el febrer del 2024, Guillermo Rocafort, activista ultradretà i condemnat per intromissió en el dret a l’honor d’una coneguda periodista espanyola, va acudir a dos fòrums, el Fòrum de la Multipolaritat i el II Congrés del Moviment Internacional Rusòfil organitzats a Moscou, on fins i tot va arribar a entrevistar i difondre a les xarxes una entrevista amb el filòsof Aleksandr Duguin, acusat de defensar idees genocides respecte a Ucraïna.

Inna Bondarenko, investigadora en l’organització Memorial de Drets Humans, descriu en un article publicat a The Moscow Times l’atractiu que desperten aquestes cites a Moscou i Sant Petersburg en aquests perfils dretans. "A Rússia hi troben que per fi els prenen seriosament, els lloen, els festegen, els fan pensar que són importants, i l’espectacle és la tapadora de la seva validació", assenyala.