L’expresident redueix la seva activitat pública pendent de la seva tornada

Han passat més de sis mesos des de l’última aparició pública de Carles Puigdemont. Va ser el 24 de gener, en plena crisi de Rodalies després de l’accident de Gelida i coincidint amb l’absència de Salvador Illa, ingressat a causa d’una osteomelitis púbica. Des d’aleshores, Puigdemont no ha celebrat cap altra trobada pública, ni a Bèlgica ni al sud de França. No té previst tampoc fer-ho aquest mes de juliol, a diferència dels últims dos anys, quan havia aprofitat l’aniversari de la fundació de Junts per organitzar un dinar amb militants i simpatitzants en poblacions del Rosselló pròximes a la frontera. Ho va fer el 2024 i el 2025, però no ho farà el 2026.

Des que es va traslladar a Bèlgica fa nou anys, després de la declaració d’independència fallida, Puigdemont ha dosificat molt les seves intervencions mediàtiques i s’ha reservat per intervenir només en circumstàncies especials. Es tracta d’una estratègia premeditada per no normalitzar la seva situació. Tanmateix, en els últims mesos ha reduït de manera significativa la seva activitat pública. No només no ha cridat a files els seus dirigents, sinó que tampoc s’ha pronunciat pràcticament sobre les principals qüestions de l’actualitat política. Els seus tuits sobre els casos de corrupció que afecten el PSOE es poden comptar amb els dits d’una mà.

Puigdemont ha decidit esperar la resolució de la seva amnistia des d’un segon pla. Fonts de la direcció del partit ho atribueixen a una voluntat de ser "prudent", però el seu silenci és inversament proporcional al soroll intern a Junts. Al qüestionament d’una part del partit a l’estratègia de la direcció i al lideratge de Puigdemont, que es va evidenciar amb la batalla per decidir el candidat a Barcelona, s’hi afegeix ara el daltabaix que pronostica l’últim baròmetre del CEO.

Per aquesta raó, el curs vinent polític serà decisiu per al seu futur dins del partit. Si aconsegueix tornar, haurà de decidir si vol tornar al Parlament per exercir com a cap de l’oposició i si aspira a liderar la llista de Junts en els comicis catalans del 2028. Però si la seva situació continua eternitzant-se, "serà un game over", reconeix un dels seus afins.

La data clau

De moment, el seu entorn no vol posar-se en el pitjor dels escenaris per als seus interessos, ja que espera rebre bones notícies d’Europa dijous vinent. És el dia que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) resoldrà finalment si la malversació que se li atribueix pot ser amnistiada conforme a la normativa europea. Els postconvergents confien en una decisió positiva, sobretot després que l’advocat general de la UE avalés la norma en les seves conclusions. En la majoria dels casos, el TJUE dictamina en el mateix sentit o, almenys, pren la seva opinió en alta consideració.

Ara bé, aquest serà només el primer capítol fins a la seva possible tornada a Catalunya. Una vegada que la justícia europea emeti la sentència, la pilota passarà a estar sobre la teulada del Constitucional, que previsiblement no es pronunciarà fins al setembre o l’octubre. L’actual majoria del tribunal–sis progressistes davant quatre conservadors–hauria de jugar a favor de Puigdemont, però posteriorment serà el Suprem el que tindrà l’última paraula, i llavors és on sorgeixen més dubtes.

Que el TJUE es pronunciï abans que ho faci el TC és clau per dues raons: la primera, perquè li proporciona més arguments per decidir favorablement; i la segona, perquè dificulta que el Suprem plantegi noves qüestions prejudicials i es negui a retirar les ordres de detenció vigents a l’Estat.