El cost dels pactes PSOE-Junts

El resultat de les eleccions generals del juliol del 2023 va ser endimoniat. El PP va guanyar els comicis, però només va sumar 170 diputats amb Vox (la majoria absoluta està en 176). El PSOE, Sumar, l’esquerra nacionalista (ERC i BNG) i el PNB, a l’altre costat, sumaven 165 escons. Amb EH Bildu, encara en quedaven cinc per a la majoria absoluta. Així que es va fer imprescindible Junts per Catalunya (set diputats), fet que va provocar desesperació en gran part del PSOE. Junts era un partit de la dreta independentista dirigit, per acabar-ho d’adobar, pel fugit de la justícia espanyola Carles Puigdemont. Pedro Sánchez va encarregar aquesta negociació complexa a l’ara expulsat Santos Cerdán.

Aquelles converses van acabar sent un èxit per a Sánchez, però, com pensen molts en el Partit Socialista, a canvi d’"un enorme cost electoral". "La primera legislatura, del 2019 al 2023, va ser complexa i difícil", assegura un dirigent d’una federació socialista de l’interior, "però a partir del 2023 es van començar a traspassar totes les línies vermelles que han portat el PSOE on és ara", és a dir, al seu pitjor resultat històric a Extremadura, Aragó i Andalusia.

L’Executiva Federal socialista i la gran majoria del PSOE va recolzar els acords amb Junts, però el rum-rum i el malestar van aterrar en gran part de l’organització. El 2023, diversos secretaris generals van aixecar la veu contra el pacte amb JxC i contra la Llei d’Amnistia, encapçalats pel president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, el llavors líder dels socialistes d’Aragó, Javier Lambán, o l’era a Extremadura, amb un to més moderat, Guillermo Fernández Vara. Fins i tot el president d’Astúries, Adrián Barbón, va marcar línies vermelles i va reclamar que l’acord respectés "el principi d’igualtat" i que "estigués dins de la Constitució". Avui, Lambán i Fernández Vara han mort, però en les seves federacions hi continua havent un gran malestar per aquells acords.

Un secretari general autonòmic actual assegura a EL PERIÓDICO que aquell acord "continua llastant la legislatura" i critica els pactes a què es va arribar el 2023: "¿Com és possible que no s’acordés almenys un recolzament als pressupostos per donar estabilitat al mandat?" A més, admet que el fet que la legislatura depengui de Puigdemont "és una cosa que incomoda molt la majoria de la militància" perquè "els seus postulats ideològics estan als antípodes de la socialdemocràcia".

Des d’aleshores, el Govern ha avançat a empentes i rodolons, sense aprovar ni un sol pressupost. I el partit ha obtingut els pitjors resultats de la seva història en diverses comunitats autònomes. "Després de pactar amb Junts, es va traspassar la penúltima línia vermella", explica un dirigent amb comandament fins fa una mica més d’un any, "això va ser bo a Catalunya, on el PSC va pujar molt, però dolent a la resta d’Espanya, sobretot en l’anomenada Espanya interior". Dirigents socialistes ressalten que els plats trencats de les fotos i els acords amb Puigdemont, líder de "la dreta supremacista catalana", assegura una important exdirigent federal, "els han pagat o els pagaran especialment el PSOE de Madrid, Castella i Lleó, Extremadura, Andalusia, Aragó o Astúries". "Ara mateix, el partit va cap a l’escorxador i en gran part és per culpa dels pactes del 2023", assegura un exsecretari general. A això s’hi afegeixen, continua la mateixa font, "uns escàndols de corrupció als quals no veiem final".

"Va ser molt necessari"

Un secretari provincial andalús explica a aquest diari que la negociació de l’amnistia o les fotos amb Puigdemont "per descomptat que van tenir un efecte electoral molt negatiu". Però afegeix que "qualsevol polític responsable sap que va ser molt necessari". "L’amnistia s’aplaudirà a mitjà termini i a llarg termini, el PP se n’apropiarà", conclou.

En l’executiva federal i en el Govern són optimistes. Confien que la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sigui favorable a la llei d’amnistia i que el Tribunal Constitucional també resolgui de manera favorable els recursos pendents, cosa que esperen que tingui "un efecte guaridor". Admeten que aquells acords van ser complexos i van poder provocar un desgast important el 2023 i 2024, però consideren que els seus pitjors efectes que s’han anat diluint amb el temps i "ja s’han amortitzat".

"Quan Puigdemont torni per fi a Espanya es demostrarà que aquesta llei ha normalitzat la convivència i ha desinflat el suflé independentista", assevera un membre de la direcció socialista. Segons l’opinió d’un secretari general local de Madrid ho té igualment clar i per experiència pròpia: en la seva agrupació "ja ningú parla de l’amnistia, solo de la corrupció". Segons la seva opinió, aquell debat "està totalment amortitzada, i ni tan sols el PP o Ayuso en parlen ja d’això", amb la qual cosa no creu que tingui cap efecte negatiu en el futur, tot i que l’hagi tingut en el passat. "Avui fa més mal l’acord de finançament pactat amb ERC que l’amnistia", afegeix, "que ha permès un Govern progressista a Espanya o que Salvador Illa guanyés les eleccions el 2024".