El Govern vol reduir a un mes el tràmit de llicències urbanístiques

Una llicència d’obres que avui triga entre nou i 12 mesos a Catalunya podrà obtenir-se abans d’un mes. Els planejaments urbanístics derivats deixaran de prolongar-se una mitjana de dos anys per resoldre’s en entre sis i vuit mesos. I una fase de les autoritzacions ambientals, que actualment pot allargar-se fins a 24 mesos, quedarà reduïda a un. Aquest és el salt que persegueix el Govern amb l’avantprojecte de llei de simplificació de tràmits urbanístics i ambientals, una bateria de canvis legislatius amb què pretén posar fi a una de les principals queixes d’empresaris, promotors i ajuntaments: que a Catalunya es triga massa per posar en marxa una promoció d’habitatges o una inversió industrial, per posar-ne només dos exemples.

El mateix president de la Generalitat va ser l’encarregat de presentar a una nombrosa representació del teixit econòmic i social català aquesta transformació de l’Administració, més basada en el model anglosaxó, que confia en empreses, professionals i particulars, en comptes d’eternitzar els tràmits. Salvador Illa va triar la fàbrica de vehicles Ebro de la Zona Franca, a Barcelona, per donar els detalls d’aquesta bateria de mesures, que ahir va arrencar el procés d’informació pública. Davant seu, un cartell que deia "– Burocràcia, + Futur". "Regles sí, però simples també. Però regles sí perquè si no les coses no rutllen. Les regles no han de ser un mur infranquejable", va assegurar per a continuació receptar "alegria, ambició i política de la bona".

La reforma, que modifica 10 lleis i cinc reglaments, parteix de la premissa que l’Executiu defensa: el problema no són pas les garanties ambientals o urbanístiques, que es mantenen "intactes", sinó l’acumulació d’informes, duplicitats i procediments administratius que retarden durant mesos, i fins i tot anys, projectes ja ajustats a la llei i al planejament. L’objectiu és que l’Administració deixi de convertir-se en un obstacle per construir habitatge o implantar activitat econòmica i més encara tenint en compte el pla dels 50.000 pisos o la voluntat de "reindustrialitzar" el país. Cal ser més àgils, defensen.

Procediment voluntari

Un dels exemples més notables afecta les llicències d’obres. En l’actualitat, la mitjana oscil·la entre nou i 12 mesos, tot i que el Govern reconeix que hi ha expedients que han necessitat 24 o fins i tot 26 mesos per resoldre’s. Tot depèn del municipi i del múscul de personal que tingui. La reforma crea un procediment voluntari mitjançant les futures entitats col·laboradores de l’Administració en matèria urbanística (ECAU), entitats privades acreditades per la Generalitat que certificaran que el projecte compleix tota la normativa urbanística i tècnica.

Les ECAU hauran de ser validades amb solvència tècnica, estaran sotmeses a auditories periòdiques i hauran de disposar d’una assegurança de responsabilitat civil de cinc milions d’euros. El promotor, en tot cas, podrà continuar utilitzant el procediment tradicional si s’ho estima més. El Govern insisteix que no es privatitza el control urbanístic ni es rebaixen les exigències, sinó que se substitueix una part de la verificació administrativa per un sistema de corresponsabilitat que descarregarà de feina uns serveis municipals habitualment saturats.

Aquesta via ràpida serà, a més, la preferent per al pla de construcció de 50.000 habitatges impulsat per l’Executiu. La intenció és agilitar al màxim l’obtenció de llicències i que no es retardi un dels projectes estrella de la legislatura. Una de les queixes més repetides per emprenedors, promotors o constructors és que la burocràcia que obliga a perseguir informes i validacions desincentiva el progrés.

En l’acte, el president d’Ebro, Rafael Ruiz, va agrair l’elecció de la seva fàbrica per fer la presentació de la proposta governamental i va recordar que han recuperat una indústria per construir vehicles electrificats al mateix temps que creaven ocupació. Després d’ell, el conseller de Presidència, Albert Dalmau, va assegurar que l’elecció del lloc "també és el missatge, perquè necessitem més Ebro" .

Dalmau va advertir que cal posar èmfasi en el "temps" per provocar l’"impacte necessari" i així progressar. Va insistir que cal donar resposta a un país que ja té vuit milions de persones. "Si el nostre país ha de guanyar productivitat no pot ser que a Catalunya es trigui tant a fer tràmits", va remarcar. "Cal passar de la Catalunya complicada a la fàcil perquè hi ha molts projectes, ambició i energia. Volem substituir la desconfiança per confiança i aquest és un canvi revolucionari. També apostem per la corresponsabilitat del sector privat", va convidar Dalmau.

El segon gran canvi afecta el planejament urbanístic. Actualment, un pla derivat (és a dir, el que interpreta el que dicta el POUM, el pla més global) triga de mitjana uns 24 mesos a aprovar-se. La Generalitat vol rebaixar aquest termini fins a entre sis i vuit mesos i eliminar alguns dels colls d’ampolla més habituals. Un són els informes sectorials que han d’emetre organismes com l’Agència Catalana de l’Aigua, Protecció Civil o els departaments competents en funció de cada projecte (Territori, Agricultura, Empresa...). Tot i que la legislació ja fixa terminis d’un o dos mesos i preveu el silenci administratiu positiu, a la pràctica els expedients estan bloquejats durant molts mesos.

Paneque es va referir a l’"equilibri" necessari per "fer les coses bé, amb rigor, seguretat i respecte pel medi ambient" al mateix temps que es progressa. Prèviament, a la taula rodona per valorar l’avantprojecte, la directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona, Carme Poveda, va aplaudir les mesures: "Som en el bon camí".

La reforma també pretén agilitar la tramitació i donar més capacitat de decisió als ajuntaments. En determinats casos ja no caldrà que els documents que han requerit una correcció en la Comissió Territorial d’Urbanisme tornin a aquest òrgan per esperar, a més, que es convoqui al cap de quatre o sis mesos.

Autoritzacions ambientals

El tercer bloc de mesures se centra en les autoritzacions ambientals, una altra de les grans pedres a la sabata per tirar endavant certs projectes. El Govern eliminarà el tràmit de suficiència i idoneïtat, que serà substituït per formularis normalitzats adaptats a cada activitat (des d’explotacions ramaderes fins a permisos per riscos químics) per verificar des de l’inici que la documentació està completa. També desapareixerà la duplicitat entre la informació pública i la informació veïnal, que passaran a fer-se conjuntament.

L’Executiu defensa que aquests canvis són especialment necessaris per a projectes lligats a la descarbonització industrial, l’economia circular o la mobilitat elèctrica, amb uns calendaris d’inversió que queden condicionats per la lentitud administrativa. Aquest avantprojecte de simplificació administrativa incorpora, a més, un procediment exprés per als projectes empresarials estratègics declarats pel Govern.

Ara la proposta inicia el període d’informació pública, que serà obert fins al 30 de setembre per incorporar-hi aportacions. El Govern preveu aprovar el text al desembre i remetre’l després al Parlament.

Subscriu-te per seguir llegint