El Govern va duplicar el 2025 les sancions a comerços per incomplir la normativa lingüística del català

La Generalitat va duplicar l’any passat les sancions a comerços per incomplir la normativa lingüística sobre el català. El 2025, l’Agència Catalana del Consum va imposar 486 sancions, davant les 261 del 2023 i les 206 del 2024. La xifra suposa més del doble que l’any anterior i queda molt per sobre dels registres de l’última dècada, quan, entre el 2013 i el 2023, les multes rondaven el mig centenar anual. Les 486 sancions de l’any passat van suposar 715.284 euros de recaptació.

Les dades les ha fet públiques aquest dimecres el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, durant la seva compareixença al Parlament per fer balanç del primer any del Pacte Nacional per la Llengua. «Hem arribat al màxim històric d’actuacions dels últims anys; moltes no acaben en sanció perquè no és una política recaptatòria. Volem que es compleixi que el català ha d’estar present als comerços, acompanyat o no per una altra llengua», ha defensat el conseller.

El codi de consum a Catalunya preveu sancions, entre altres supòsits, quan els establiments no disposen en català de determinada informació dirigida al consumidor, com la retolació fixa, les ofertes, les llistes de preus, els contractes, els pressupostos, les factures o les instruccions necessàries per utilitzar correctament un producte o servei.

«Les dades demostren que a més imposició lingüística, menys ús», ha criticat el diputat de Vox, Manuel Jesús Acosta. En una línia SIMILAR s’ha expressat Hugo Manchón, del PP, que ha acusat el Govern de voler «imposar un rumb polític» amb el català com a «eina de control social». «Aquest pacte neix d’un pecat original, que és la falta de pluralitat», ha afegit el popular.

Ni el PP ni Vox formen part del Pacte Nacional per la Llengua, però no són els únics partits. Junts i la CUP se’n van desmarcar des de l’inici per diversos motius, entre els quals, que en el seu full de ruta no es recollia una línia d’actuació clara davant la sentència, que encara s’espera, sobre la imposició del 25% de castellà a les aules catalanes, pendent al Tribunal Constitucional.

La sentència del Suprem

Per això, els dos partits han demanat a Vila més contundència i han criticat que el conseller no s’hagi posicionat sobre la recent sentència del Tribunal Suprem que exigeix no excloure el castellà dels rètols de les escoles catalanes. «¿No mereix cap paraula una sentència que exclou el català?», ha llançat la postconvergent Carme Renedo. Vila ha subscrit les paraules de la consellera d’Eduació, Esther Niubó, que va assegurar que no tindria un «impacte immediat» i ha confirmat que en el seu departament «estan treballant per veure de quina manera» responen.

«En els procediments jurídics i en les ofensives a què vostè es refereix, és important saber utilitzar les eines legals de què disposa cada part en el moment adequat. Cada actuació té el seu moment, i nosaltres la portem a terme als llocs i pels mitjans oportuns», ha respost amb contundència, després d’assegurar, també per declaracions del PP i Vox, que la sentència no obliga a retolar en castellà, sinó que diu que no es pot prohibir fer-ho en aquest idioma.