Què passarà ara amb Carles Puigdemont? Quan tornarà? Els escenaris que s'obren després de l'aval del TJUE a la llei d'amnistia

L'aval del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a la llei d'amnistia obre la porta al retorn de Carles Puigdemont a Espanya, però la seva tornada no serà, ni de bon tros, immediata. La decisió del tribunal europeu desencadena una mena d'efecte dòmino que, en l'escenari més favorable per al líder de Junts, podria permetre el seu retorn durant el primer trimestre del 2027.

El Tribunal Constitucional (TC) va decidir esperar a disposar d'aquest aval del TJUE abans de resoldre els recursos d'empara presentats pels afectats, tant els que continuen a l'estranger com els que encara estan inhabilitats. Però, més enllà de la sentència del TC, que es pressuposa favorable, cal tenir en compte que la decisió definitiva dependrà del Tribunal Suprem, el mateix que va condemnar els líders del procés.

Un cop la justícia europea ha dictat sentència, la pilota passa ara a la teulada del Tribunal Constitucional, que preveu pronunciar-se al setembre o a l'octubre. Haurà de resoldre els recursos d'empara dels tres polítics que continuen a l'estranger, així com els dels dirigents que encara estan inhabilitats. En aquest grup hi ha Jordi Turull, Oriol Junqueras i Raül Romeva.

Que el TJUE s'hagi pronunciat abans que el TC és clau per dos motius. El primer és que proporciona més arguments al Constitucional per dictar una resolució favorable. El segon és que dificulta que el Tribunal Suprem pugui plantejar noves qüestions prejudicials. Com més explícitament certifiqui el tribunal europeu que l'exoneració dels líders del procés no vulnera la legislació europea, menys marge tindrà el Suprem per tornar a recórrer al TJUE i allargar els terminis. Amb tot, fonts de Junts confien que això no impedirà que s'aixequi l'ordre de detenció.

Fins ara, el Tribunal Constitucional ha desestimat les sol·licituds presentades per l'expresident perquè se suspengués l'ordre de detenció mentre s'estudia el fons de l'assumpte. Els magistrats han justificat aquesta decisió argumentant que qualsevol pronunciament sobre aquesta qüestió anticiparia el sentit de la resolució definitiva. Això, però, no hauria de condicionar la sentència final i, de fet, l'actual composició del tribunal —sis magistrats progressistes davant de quatre de conservadors— hauria d'afavorir Puigdemont.

De moment, tant la Fiscalia com l'Advocacia General de l'Estat ja van presentar les seves conclusions davant el Tribunal Constitucional el mes de febrer passat, i totes dues es van pronunciar a favor que els afectats fossin amnistiats.

Si finalment el Tribunal Constitucional resol a favor dels interessos de l'expresident i decideix aplicar-li l'amnistia, aleshores serà el Tribunal Suprem qui tindrà l'última paraula. Junts espera que la resolució del TC sigui prou clara perquè l'alt tribunal no disposi de marge d'interpretació i obligui el magistrat Pablo Llarena a retirar l'ordre de detenció estatal contra Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig.

L'any 2015, en ple procés, el Partit Popular va impulsar una reforma del Tribunal Constitucional perquè pogués executar directament les seves resolucions i sancionar els càrrecs públics que les incomplissin. El temor de Junts és que tant el TJUE com el TC deixin algun marge d'interpretació que el Tribunal Suprem pugui utilitzar per mantenir la situació actual.