Sánchez enterra el reixat de Gibraltar: "Les fronteres són cicatrius de la història"

"Avui mirem les columnes d’Hèrcules com les portes d’un nou horitzó". El discurs de Pedro Sánchez als peus del Penyal de Gibraltar ha tingut l’eco de les grans cites. Ho ha pronunciat el primer matí sense controls a la frontera amb Gibraltar, en les primeres hores de la nova etapa que es va inaugurar, amb aire festiu i prèvia golejadora, la nit anterior amb la cerimònia protagonitzada per Fabián Picardo i Juan Franco. Aquest dimecres ha tocat el torn de la visita del president del Govern en la qual ha sigut l’escenificació del paper que ha tingut l’Executiu central en la consecució d’aquest històric acord entre el Regne Unit i la Unió Europea sobre la colònia britànica.

Un acte d’una enorme càrrega simbòlica als peus del monte Calpe, però que, sobre el terreny, es va desenvolupar en sòl espanyol. No va parlar en cap moment de sobirania, però va envoltar la idea: "És un acord just que protegeix els nostres interessos". El disseny de la seqüència i el protocol d’aquest acte es van treballar al mil·límetre amb un supòsit de partida: Sánchez no trepitjaria sòl gibraltareny. "Seria un error", intervenia un alcalde de la comarca en els minuts previs a l’acte institucional.

En un discurs carregat de referències històriques, el president va arrencar amb un record a les víctimes de l’incendi de Los Gallardos, les seves famílies i els professionals que combaten el foc, abans de situar la jornada en una altra escala: "Estem fent història de la bona". Davant la muntanya de Gibraltar, acompanyat pel ministre principal, Fabián Picardo, l’alcalde de La Línea, Juan Franco, la resta d’alcaldes de la comarca, representants institucionals i membres del Govern, Sánchez va defensar que "cau l’únic mur d’Europa continental" i s’obre una era de convivència, cooperació i prosperitat compartida per a una comarca de més de 300.000 andalusos.

El president va recórrer a memòria i geografia per reivindicar el Camp de Gibraltar com a "porta" i no com a límit. Va recordar que els antics van situar aquí les columnes d’Hèrcules, la frontera del món conegut, però també el lloc des d’on es van obrir camins a l’oceà, al comerç, a les cultures i als continents. En aquest marc, Sánchez va presentar l’acord sobre Gibraltar com una resposta política a una ferida històrica: "Les fronteres són les cicatrius de la història; un mur és la decisió conscient de mantenir una ferida oberta". El reixat, va afirmar, ha sigut durant dècades una ferida oberta per a treballadors, famílies i generacions senceres que van viure pendents d’un pas fronterer sense saber quant tardarien a arribar a la feina o tornar a casa. Per al president, la lliçó d’aquest acord és que els conflictes enquistats no estan condemnats a continuar sent-ho quan hi ha voluntat política.

Objectius complerts

Sánchez va defensar que el tractat compleix els objectius marcats per Espanya: lliure circulació de persones, controls Schengen en port i aeroport sota responsabilitat espanyola, unió duanera, lliure circulació de mercaderies, convergència fiscal indirecta, obertura de l’aeroport al tràfic civil amb gestió compartida i protecció específica per als treballadors transfronterers. I va remarcar a més la creació d’un fons social per promoure la cohesió entre Gibraltar i el Campo, finançat per la Unió Europea i el Regne Unit, i va agrair el treball de la Comissió Europea, de Maroš Šefčovič. La idea final va ser la d’una reconciliació amb la mateixa història: el Camp de Gibraltar deixa de mirar-se com a frontera per tornar a reconèixer-se com a pont. O, en paraules del mateix Sánchez, es tracta de transformar la separació en prosperitat compartida.

Més enllà de les paraules, hi ha la imatge que queda i la fotografia d’ahir va tenir suc: salutació del president del Govern a l’ambaixador britànic davant el Regne d’Espanya i salutació als alcaldes de la comarca per assistir a un moment d’aquests que es queden a la retina i que no s’han volgut perdre un bon grapat de noms de dirigents, polítics i activistes socials. Entre ells hi havia el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares.