¿Seran els jutges del Suprem els últims de les Filipines?

Resulta paradoxal. La Sala Segona, la Penal, del Tribunal Suprem va rebutjar aplicar la llei d’amnistia al delicte de malversació sense plantejar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Sí que va elevar una qüestió d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional (TC) sobre els desordres públics que van tenir lloc a Figueres contra la sentència del procés el 2019.

Aquesta qüestió va ser desestimada per una sentència del TC l’octubre del 2025, però la Sala Segona es nega a aplicar la llei als que van resultar beneficiats per l’amnistia en relació amb aquests actes. L’argument: la Sala Segona espera la sentència del TJUE.

En realitat, vol veure si en les respostes a la qüestió prejudicial sobre presumptes actes terroristes elevada per l’Audiència Nacional pot rascar algun altre matís que li permeti justificar el seu incompliment de la sentència que va tombar la qüestió d’inconstitucionalitat l’octubre passat.

Amb tot, el tema cardinal de la sentència del TJUE és, indirectament, el delicte de malversació, que el lideratge del llavors president de la Sala Segona, Manuel Marchena, i del jutge d’instrucció del procés, Pablo Llarena, va conduir a la Sala Segona a denegar llisa i planerament, de manera frontal, l’amnistia, sobretot set dirigents independentistes.

Als ja condemnats i als processats, com notòriament és el cas de Carles Puigdemont.

A més, aquesta denegació va anar acompanyada de la reactivació de l’ordre de detenció de l’expresident només a Espanya. És evident que, si al jutge Llarena no li van concedir durant anys les seves euroordres, seria tornar a fer el ridícul cursar a partir del maig del 2024 –quan es va aprovar la llei d’amnistia– una nova euroordre, segons va sol·licitar l’acusació popular de Vox.

El 29 de setembre del 2024, en una ponència de Marchena s’assenyala que si el TC declarés "el delicte de malversació admistiable", ens hauria obligat –o ens obligaria en el futur– a suscitar la qüestió prejudicial davant el TJUE. Va ser encara més contundent: "Només llavors (si el TC aplica l’amnistia a la malversació) seria ineludible preguntar si l’extinció de la responsabilitat criminal a causa de l’amnistia a un delicte de malversació és compatible amb una efectiva protecció dels interessos financers que té la Unió Europea".

És a dir: aquests interessos financers han sigut un dels arguments de Marchena per considerar no amnistiable el delicte de malversació.

La interlocutòria del 2024

La interlocutòria de juliol del 2024, que rebutja l’amnistia, assenyala sobre la declaració unilateral de la independència de Catalunya: "Aquesta desconnexió (Catalunya-Espanya) va existir i, tot i que durés només uns segons, va tancar un greu perill d’afectació dels interessos financers de la Unió Europea".

Ara bé, mira per on, la qüestió dels interessos financers està englobada en un dels dubtes cursats pel Tribunal de Comptes, al TJUE, avançant-se de facto a la Sala Segona.

Al seu informe del 2025 –no vinculant, però influent– Dean Spielmann, advocat general del TJUE designat per elaborar el dictamen sobre els dubtes del Tribunal de Comptes i de l’Audiència Nacional, assenyala: "No hi ha un vincle directe entre aquests actes (la declaració de la independència) i la reducció actual o potencial dels ingressos posats a disposició del pressupost de la Unió". La resposta, doncs, és directa, contrària, als raonaments de Marchena.

S’haurà de veure, és clar, com acull la sentència del TJUE aquest plantejament de Spielmann, que serà donada a conèixer avui.

Per la seva banda, el TC preveu desestimar la setmana vinent en la seva última sessió del curs 2026 un altre recurs d’inconstitucionalitat contra la llei d’amnistia presentat per la Comunitat Autònoma d’Extremadura. Ja en seran 20, per tant, les sentències que han declarat conforme a la Constitució la llei d’amnistia.

El TC començarà a tramitar els set recursos d’empara dels dirigents independentistes el setembre que ve. Primer els farà sobre els ja condemnats però, tot i que no resolgui entre aquests recursos el de Puigdemont – és entre els processats–, si es considera amnistiable l’amnistia el jutge Llarena hauria de dictar una resolució aplicant l’amnistia per als condemnats i, també, per als processats, entre d’altres, Puigdemont.

O pot Llarena inventar-se una nova qüestió prejudicial davant el TJUE, com s’havia promès el setembre del 2024.

Fins i tot en aquest últim cas, com ha assegurat Manuel Marchena a aquest diari, Llarena hauria de deixar sense efecte l’ordre d’arrest de Puigdemont.

La Sala Segona del Tribunal Suprem té l’opció de complir la llei, finalment, o de convertir-se en els últims de les Filipines.