Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Tempesta judicial i política

L’Audiència de Madrid manté el judici amb jurat contra Begoña Gómez per dos delictes i li torna el passaport

El tribunal rebaixa a malversació i tràfic d’influències els delictes pels quals la dona de Sánchez s’haurà d’asseure al banc dels acusats i li aixeca les mesures cautelars com la retirada del passaport

Pedro Sánchez i Begoña Gómez en un acte a Sevilla el juny del 2025. | JUANJO MARTÍN / EFE

Pedro Sánchez i Begoña Gómez en un acte a Sevilla el juny del 2025. | JUANJO MARTÍN / EFE

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

May Mariño

Madrid

L’Audiència de Madrid ha decidit, després de diversos dies de deliberacions, mantenir la decisió del jutge Juan Carlos Peinado que Begoña Gómez, dona de Pedro Sánchez, sigui jutjada en un judici amb jurat. No obstant, en la interlocutòria, ha reduït a dos els presumptes delictes pels quals ha de ser jutjada: tràfic d’influències i malversació de cabals públics, dos menys dels quals l’acusa el magistrat.

A més, ha decidit aixecar les mesures cautelars imposades per Peinado –tant Gómez com al seu assistent a la Moncloa, Cristina Álvarez– cosa que suposa anul·lar l’entrega del passaport, la prohibició de sortir del país i l’obligació de firmar cada quinze dies davant l’autoritat judicial. No obstant, l’Audiència manté l’obligació que totes dues continuïn localitzables i a disposició de la justícia mentre continua el procediment.

Junt amb Begoña Gómez també serà jutjada la seva assistent per un presumpte delicte de malversació de cabals públics, només en relació amb la suposada desviació del software, i no anirà a judici per tràfic d’influències. A més, queda sobreseguda l’acusació per delicte de corrupció en els negocis. Del procediment per llei del jurat queda separat l’empresari Juan Carlos Barrabés, contra el qual se seguirà la investigació en procediment abreujat pel que fa a la legalitat de les adjudicacions de contractes públics a la seva empresa.

El cas Nóos d’Urdangarin

En la seva exposició, la secció 23 de l’Audiència Provincial de Madrid justifica que manté el presumpte delicte de tràfic d’influències recordant la sentència del cas Nóos que va condemnar Iñaki Urdagarín. I, tot i que "salvant totes les distàncies, essencialment quantitatives, amb el fet contemplat en la repetida STS277/2018 recordant una vegada més el moment processal en què ens trobem, no sembla que pugui negar-se amb plena certesa que, també en el cas que ens ocupa, atès la manera i forma en què es va verificar la sol·licitud i la immediata concessió, es va exercir una pressió moral suficient com per moure la voluntat de l’autoritat acadèmica de l’UCM, obtenint la decisió no només de crear la càtedra sinó de nomenar-la directora, permetent-li així sufragar amb finançament públic el projecte de desenvolupament d’una eina digital de mesurament que pretenia d’ús i titularitat personal o privada".

I afegeix que "està fora de tot dubte el benefici que la creació de la Càtedra i el seu nomenament com a directora (després codirectora) li va comportar: prestigi personal o reputacional de la seva carrera acadèmica amb accés a múltiples recursos i esdeveniments, rellançament dels mateixos màster inserits a la Càtedra, cosa que va disparar els seus ingressos per aquest concepte de forma exponencial, per més que, en tot cas, parlem de xifres molt moderades –des dels modestos 1.050 euros de l’any 2014-2015 o els 750 € de l’any 2015/2016 als 14.595 de l’any 2020/2021 o els 14.900 de l’any 2021/2022–" però afegeix, a aquest respecte, que "la dada clau" és que "li va conferir un ‘paraguas institucional’, en expressió de la seva pròpia defensa, que li va permetre obtenir finançament, i disposar d’ingressos per contractar serveis tècnics especialitzats per import de centenars de milers d’euros, això sí, mancada d’un control efectiu i sense plena submissió als procediments ordinaris de contractació".

D’altra banda, després d’una relació per l’ús del software per a la càtedra afirma que "el comportament corresponent a l’obtenció d’un benefici patrimonial" per part de Begoña Gómez "ajudada per la seva assistent" "ha d’emmarcar-se en l’àmbit de la malversació". "Quan assumeix la codirecció de la càtedra assumeix funcions de protecció del patrimoni públic", argumenta la sala.

Després de conèixer-se aquestes decisions judicials, des de la Moncloa van insistir a EL PERIÓDICO que "Begoña Gómez és innocent". "Tot el que conegui la instrucció sap que es tracta d’una causa política, que té el seu origen en una denúncia falsa basada en notícies falses, i l’única motivació de la qual és l’assetjament i la persecució a la dona del president del Govern", van denunciar les fonts pròximes al cap de l’Executiu. És més, van considerar que "la decisió de portar a terme un procediment per jurat és una mostra més de la intenció política".

Col·laboració des del 2012

I van explicar que "el software era una url d’una pàgina web que mai es va acabar, que mai es va explotar comercialment i que estava pensada per ser un servei gratuït per a empreses i oenagés del tercer sector. No hi va haver benefici econòmic per a cap dels investigats i la UCM no va patir perjudici patrimonial", van afegir, insistint que "Gómez no va cobrar ni un euro per codirigir la càtedra. Va començar a col·laborar amb la Complutense des del 2012, anys abans que Pedro Sánchez fos secretari general del PSOE o president del Govern".

Una línia de defensa també compartida al PSOE. La secretària d’Organització va repassar que "primer eren cinc delictes, ara diuen que dos". Però, va exposar Rebeca Torró a X, "ni cinc ni dos ni cap. Begoña Gómez és INNOCENT [sic] i ho repetirem les vegades que faci falta". És més, va considerar que tot respon a "una cacera política obscena".

Per la seva banda, l’advocat de Cristina Álvarez, José María de Pablo, va reconèixer que està "molt satisfet" amb la interlocutòria. "Recull pràcticament tots els arguments del meu recurs, redueix l’acusació contra la meva clienta a un serrell –que haurà de quedar en res en el judici–, li elimina tres delictes i anul·la les cautelars", va assenyalar el lletrat.

Des d’Hazte Oír, que lidera l’acusació popular, celebren aquesta decisió perquè confirma, diuen, que hi ha prou indicis perquè els fets siguin jutjats davant els que, recorden, reclamaven el seu arxiu, com la fiscalia.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents