Merz i Macron reactiven la defensa conjunta arran del fracàs del caça europeu

La prioritat de l’eix francoalemany, com a motor europeu, "és la defensa i la seguretat comuna", dotar-se de sistemes d’alerta precoç i conjugar forces, va afirmar el president francès, Emmanuel Macron, a la seva arribada a Alemanya per presidir, juntament amb el canceller Friedrich Merz, un Consell de Defensa i Seguretat bilateral considerat crucial pels dos governs. Sobre la taula hi ha l’activació de projectes compartits, així com la invitació del líder francès a estendre el seu paraigua nuclear a socis com Alemanya. En mitjans germànics es parla de la participació de soldats alemanys en unes maniobres la tardor que ve.

La cita a Alemanya és la tercera trobada entre Merz i Macron aquesta setmana, va destacar el canceller. Al·ludia així a la reunió mantinguda a París dilluns passat per la Coalició de Voluntaris per a Ucraïna, a la qual va seguir la participació de la vintena de líders allà reunits en la desfilada del 14 de juliol, Dia Nacional de França. "Som davant un despertar estratègic europeu", va afirmar Macron, basat en la voluntat d’"unir forces" i el "respecte mutu".

Amb aquestes breus declaracions a l’arribada de Macron al castell de Bensberg es va obrir el consell de ministres bilateral, al qual seguirà avui la reunió del Consell de Defensa i Seguretat francoalemany. La cita té lloc tot just un mes després de donar-se per formalment enterrat el projectat caça de sisena generació (FCAS, per les sigles en anglès).

Va ser un cop no només per a París i Berlín, sinó per al conjunt de la defensa europea. Primer van filtrar mitjans alemanys la notícia del fracàs del gran projecte francoalemany, amb participació de l’espanyola Indra. Després ho va confirmar el Govern de Merz i a continuació l’Elisi. En realitat, feia mesos que es donava per inviable per les diferències entre l’empresa francesa Dassault i la part alemanya d’Airbus. La renúncia a continuar lluitant pel FCAS va tirar per terra nou anys de discussions entorn d’un caça pressupostat en 100.000 milions d’euros.

França es proposa desenvolupar en solitari el seu propi caça de sisena generació. Berlín, per la seva banda, busca altres socis per a aquest projecte, ja sense França, però comptant amb Espanya i, potser, la sueca Saab, fabricant del caça JAS 39 Gripen.

Sistemes, tancs i drons

Berlín, com París, van insistir que l’adeu al caça francoalemany no significa la mort de l’anomenat "sistema de sistemes" o "núvol de combat", compost per drons de reconeixement i atac. Sobre la taula hi ha també el futur tanc europeu o MGCS i la sèrie de drons europeus Eurodrone.

L’objectiu del consell francoalemany, en què s’abordaran qüestions com l’economia, l’energia i la seguretat, va avançar Merz, és actuar de bàlsam sobre un eix que fa anys que està malmès. Els esforços per reactivar-lo de l’anterior canceller, el socialdemòcrata Olaf Scholz, no van donar resultat. Merz es va proposar reanimar-lo després de la seva arribada al poder, el 2025. Però tampoc ho ha aconseguit. S’hi suma que els dos líders no estan en les condicions idònies per aconseguir-ho. Macron deixarà la presidència l’any que ve, mentre que Merz està sota mínims pel que fa a valoració ciutadana.

El castell de Bensberg, a 40 quilòmetres de Colònia, és el lloc triat per al segon consell bilateral presidit pels dos líders, l’últim per a Macron. La màxima atenció se centra en la reunió del Consell de Defensa i Seguretat francoalemany. Per això han de sortir respostes concretes i impulsos a projectes de defensa compartits.

Els dos líders estan sota pressió per una puixant ultradreta. En el cas alemany, l’imminent gran desafiament són les eleccions regionals del setembre a l’est del país. A Alternativa per a Alemanya (AfD) se li pronostica el primer lloc amb més d’un 40% dels vots. Serà, si es materialitza, un nou rècord per a un partit que ocupa la primera posició en intenció de vot a escala nacional.

Merz insisteix que no hi haurà cooperació amb aquest partit. Però més enllà de si es manté o no aquest tallafocs en la política alemanya, sobre l’eix francoalemany pesa també la qüestió de què passarà si les pròximes presidencials franceses les guanya la ultradretana Marine Le Pen, com apunten els sondejos.

Se suposa que Merz i Macron miraran de segellar projectes compartits "a prova de Le Pen". El canceller està compromès amb l’increment de la despesa militar alemanya, arribar al 3,5% del PIB per al 2029 i dotar Alemanya de l’exèrcit convencional més gran d’Europa. Però en paral·lel a aquests plans hi ha la qüestió nuclear i la invitació de Macron a estendre el seu paraigua atòmic a socis europeus, com Alemanya, cosa que pot ser inquietant, davant la perspectiva que quedi en mans de Le Pen.