Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Cimera bilateral

Alemanya s’uneix a maniobres franceses de dissuasió nuclear

Merz i Macron garanteixen el futur del "sistema FCAS" malgrat el fracàs del projectat avió de combat francoalemany

El canceller alemany, Friedrich Merz, i el president francès, Emmanuel Macron, abans de la seva reunió al castell de Bensberg, a prop de Colònia (Alemanya), ahir. | LUDOVIC MARIN / AFP

El canceller alemany, Friedrich Merz, i el president francès, Emmanuel Macron, abans de la seva reunió al castell de Bensberg, a prop de Colònia (Alemanya), ahir. | LUDOVIC MARIN / AFP

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Gemma Casadevall

Berlín

Alemanya s’acoblarà al paraigua nuclear francès, cosa que es materialitzarà amb les primeres maniobres atòmiques compatides de la seva història. Els soldats alemanys participaran des de la seva condició de membres de l’exèrcit convencional, mentre que la part francesa incorporarà la component atòmica. "Volem estrènyer la cooperació (en dissuasió nuclear) pas a pas. Pot ser que al final hi hagi una nova doctrina però és massa aviat per dir-ho", va afirmar el canceller Friedrich Merz, a l’anunciar aquestes maniobres compartides. Passarà previsiblement la pròxima tardor i enmig de les incògnites que planen sobre l’eix francoalemany, si arriba al poder la ultradreta de Marine Le Pen.

"Farem tot el possible per mantenir la cooperació més estreta dins de l’eix francoalemany, independentment del que decideixi l’elector francès", va afirmar Merz, preguntat sobre l’impacte de les eleccions presidencials franceses de l’any vinent sobre Alemanya. "Confiïn en el vot del poble francès", va afegir el president Emmanuel Macron, al terme del Consell de Defensa i Seguretat francoalemany, previsiblement l’últim al qual acudeix com a cap de l’Estat francès.

La implicació alemanya en aquestes maniobres va ser el més destacable de la reunió, l’objectiu del qual era reactivar l’eix francoalemany i proclamar la fortalesa de la seva cooperació militar, després del fracàs del projectat caça de sisena generació FCAS. Tant Merz com Macron van atribuir la renúncia a desenvolupar aquest avió de combat de sisena generació a "diferències industrials", pels dissensos insalvables entre el grup francès Dassault i la part alemanya d’Airbus. I van insistir que, malgrat aquesta renúncia "dolorosa", en paraules de Merz, segueix dempeus el "sistema de sistemes" defensiu del FCAS. Inclou el "núvol de combat", composta per drons d’atac i reconeixement, així com el seu sistema digitalitzat per al seu maneig, en el que participa l’empresa espanyola Indra.

Enfortir l’Exèrcit

L’extensió del paraigua nuclear francès a Alemanya "reforçarà l’estratègia nuclear dissuasiva", va assegurar Macron. Aquesta implicació en el programa gal és "complementària a què mantenim ja amb l’OTAN", va afegir Merz, amb referència a les armes atòmiques nord-americanes que Alemanya té al seu territori. En paral·lel seguirà el reforçament de les forces armades alemanyes, d’acord amb el propòsit declarat de Merz de dotar el seu país de l’"Exèrcit convencional més fort de la UE".

Merz i Macron van comparèixer davant dels mitjans després de les reunió del Consell de Defensa i Seguretat francoalemany en la base militar de Nörvenich, al costat de Colònia. Hi van participar, a més dels dos líders, els seus respectius titulars de Defensa, Exteriors i comandaments militars. Era el punt crucial del consell de ministres que anualment comparteixen els dos Executius. La reunió va tenir la seva dosi d’escenificació, a l’incloure dos Rafale francesos i dos Eurofighter alemanys, els avions que haurien d’haver substituït, el de FCAS. Els caces francesos estan habilitats per transportar armes atòmiques. La vigília de la trobada s’havien desenvolupat ja uns exercicis conjunts en format reduït i en l’espai aeri francès.

França és l’únic estat membre de la Unió Europea (UE) amb armament nuclear propi. Completa l’escut atòmic europeu el Regne Unit, tot i que des de la seva condició d’extracomunitari. Macron està oferint l’extensió del seu paraigua atòmic a socis de la UE. Fins ara ha trobat un eco positiu en una desena –com Polònia, els Països Baixos, Suècia, Grècia i Dinamarca, més l’extracomunitària Noruega–.

Alemanya no és potència atòmica, però té al seu territori un arsenal nuclear emmagatzemat dels EUA en la seva base de Büchel, al sud-oest del país. La retirada de tropes d’Europa anunciada per Donald Trump afecta uns 5.000 soldats estacionats a Alemanya –del total de 35.000 que té al país–, però no a aquesta base. Alemanya no està habilitada per ser potència atòmica en virtut del Tractat "Dos més Quatre" que va possibilitar la reunificació germànica. No hi ha plans de modificar aquesta situació per part del Govern actual de Berlín. Tal com passa amb el "paraigua" de Macron, que està i estarà sota comandament francès, al capdavant del botó atòmic nord-americà hi ha Trump. La mateixa Alemanya no està habilitada per ser potència atòmica en virtut del Tractat "Dos més Cuatro" que va possibilitar la reunificació germànica del 1990, subscrit entre les quatre potències aliades que van derrotar el nazisme –EUA, Regne Unit, França i la llavors Unió Soviètica– i les dues Alemanyes, la comunista i l’occidental. No hi ha plans de modificar aquesta situació per part del govern actual de Berlín.

Tracking Pixel Contents