Catalunya torna a quedar per sota del seu pes econòmic i només rep el 8,6% de la inversió estatal executada

Catalunya es va tornar a situar el 2025 entre les comunitats amb un menor pes relatiu en la inversió executada per l’Estat. Segons les dades de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE), la comunitat va rebre 1.321,2 milions d’euros, l’equivalent al 8,6% de tota la inversió regionalitzada executada pel sector públic estatal durant l’exercici, un percentatge allunyat del pes que representa en l’economia espanyola —entorn del 20% del PIB— i de la seva població, propera al 16%.

Les xifres reflecteixen, a més, un retrocés respecte de l’exercici anterior. La inversió executada va disminuir aproximadament un 6% en comparació amb el 2024, en un any marcat novament per la pròrroga dels Pressupostos Generals de l’Estat. En termes absoluts, Catalunya va ser la cinquena comunitat autònoma amb un volum més gran d’inversió executada, per darrere de Madrid (3.217,7 milions d’euros), el País Valencià (1.737,8 milions), Andalusia (1.619,8 milions) i Galícia (1.579,8 milions). Castella i Lleó va ocupar la sisena posició, amb 1.221,8 milions.

El ferrocarril sosté la inversió

El gruix de la inversió executada a Catalunya va tornar a dependre de les empreses públiques, especialment de l’àmbit ferroviari. Del total de 1.321 milions, 1.075 milions van procedir del sector públic empresarial i fundacional, mentre que la inversió directa dels ministeris amb prou feines va arribar als 201 milions d’euros. Dins d’aquest bloc empresarial, Adif i Adif Alta Velocitat van concentrar 668,5 milions d’euros, cosa que confirma que la major part dels recursos continuen vinculats a actuacions ferroviàries com la modernització de Rodalies o el desenvolupament del Corredor Mediterrani.

Aquesta elevada dependència de grans projectes ferroviaris explica una part de la volatilitat de l’execució a Catalunya, on el ritme de les obres provoca fortes oscil·lacions entre exercicis i dificulta que la comunitat mantingui un nivell estable d’inversió pública.

Les dades també reobren un debat que no és nou, ja que des de fa anys organitzacions empresarials i polítiques del país critiquen que el Govern espanyol no executa totes les inversions previstes als Pressupostos Generals de l’Estat. Sense anar més lluny, el 2023 l’Estat només va executar el 45% de la inversió prevista a Catalunya i, el 2024, el 60%, amb 2.034 milions d’euros pressupostats i 1.227 milions finalment executats.

Madrid concentra més del doble

En el conjunt d’Espanya, la inversió regionalitzada executada va arribar als 15.368,8 milions d’euros, als quals cal afegir 7.476,5 milions corresponents a inversions considerades «no regionalitzables». Per comunitats, Madrid va tornar a encapçalar clarament la classificació, amb més de 3.217 milions, impulsada especialment per la inversió directa dels ministeris. El País Valencià va ocupar la segona posició, també gràcies al fort pes de les actuacions ferroviàries, mentre que Andalusia i Galícia van completar el grup de comunitats que van superar àmpliament els 1.500 milions d’euros.

A l’altra banda de la balança, per sota del llindar dels 500 milions, es van situar Euskadi (492,82 milions) i Extremadura (444,36 milions). La resta del mapa autonòmic el completaven Cantàbria (299,18 milions), Astúries (289,82 milions), les Illes Balears (255,79 milions) i les Canàries (227,86 milions). Finalment, les xifres més baixes d’inversió regionalitzada van correspondre a Navarra (188,49 milions), La Rioja (91,70 milions), Ceuta (35,60 milions) i Melilla (15,39 milions).