El Govern s’aboca a revertir el rebuig social de l’amnistia

L’actual legislatura va arrencar amb un acord per a la investidura de Pedro Sánchez que incloïa la polèmica llei d’amnistia i arriba al seu últim any amb l’horitzó aclarit per a la seva total aplicació als líders del procés arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Després del fre dels tribunals espanyols, a l’Executiu pressionen perquè ara s’apliqui "sense dilació" i mirar de tancar el cercle invertint o, almenys, contrarestant, el rebuig social que va generar la norma fora de Catalunya. Incloent-hi els votants socialistes, segons diferents enquestes, tot i que la militància sí que va avalar l’acord amb Junts en una consulta interna.

El principal argument dels socialistes per reivindicar els efectes positius que atribueixen a l’amnistia té a veure amb el mateix encapçalament de la norma: "Llei per a la normalització institucional, política i social a Catalunya". L’arquitecte jurídic d’aquest projecte de llei, el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, va defensar en una declaració institucional dijous "l’èxit rotund, en termes de convivència, que ha suposat per a Catalunya i per a la resta d’Espanya". Tot això, revestit d’èpica, a l’apuntar que el Govern "va arriscar per retornar la normalitat i la convivència" i ho hauria aconseguit.

"Vam heretar una crisi constitucional i social i hem aconseguit un país més unit i institucions i lleis més sòlides. Ha valgut la pena", va concloure el titular de Justícia. Fins i tot sense referències directes al Tribunal Suprem, els socialistes també donen així per guanyada la seva principal partida amb l’Alt Tribunal, els xocs amb el qual es van iniciar ja amb els indults a dirigents independentistes i es van agreujar davant un acord d’investidura que, a més de la mesura de gràcia, incloïa referències al lawfare o guerra judicial.

Més enllà de l’expectativa d’un acostament amb Junts, a l’espera de la tornada de Carles Puigdemont quan els tribunals dictaminin l’aixecament de les ordres de detenció, al PSOE busquen ara reconciliar-se amb l’electorat que els va donar l’esquena pels seus pactes amb els independentistes.

L’enquesta del GESOP

Fins i tot després de l’aval del Tribunal Constitucional, gairebé un 62% dels espanyols continuaven oposant-se a l’amnistia i només un 28% la recolzava, segons l’Enquesta Política d’Espanya del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a Prensa Ibérica. Un rebuig que amb prou feines es va anar diluint durant la legislatura i que entre els votants socialistes voreja el 50%.

Només a Catalunya hi ha una clara majoria a favor de l’amnistia, per la qual cosa el missatge que es tracta de transmetre ara des del Govern ja no és jurídic, sinó polític. Per incidir que "tots els espanyols, sense excepció, som beneficiaris de la llei d’amnistia i de la normalitat, la convivència i l’estabilitat que ha garantit". Per això se li atribueixen els suposats efectes positius tant socials i institucionals com econòmics.

A l’Executiu celebren que la sentència del TJUE els permetrà avançar en els compromisos pendents amb Junts, però la resolució també ha generat cohesió entre els socis d’investidura i els socialistes en un moment de clar distanciament. A la celebració de Junts o ERC, s’hi van sumar el PNB, EH Bildu o BNG que en certa mesura van avalar la política de diàleg i pacte amb el diferent que busquen exhibir i posar en valor els socialistes.

Els sobiranistes bascos es van esforçar després de la decisió a defensar que "els conflictes polítics no es resolen als tribunals ni mitjançant la repressió, sinó amb diàleg, negociació i democràcia". El PNB, per la seva banda, va posar èmfasi, en una línia similar, que "els conflictes polítics s’han de resoldre en l’àmbit polític" i que "judicialitzar-los és un error".

Els nacionalistes gallecs van valorar positivament la sentència per concloure que "deixa sense arguments també un [Alberto Núñez] Feijóo i un PP cada vegada més ultra". Amb l’Executiu van coincidir també tots ells a exigir als tribunals espanyols la seva ràpida aplicació.