La Guerra Civil espanyola que entusiasma els seguidors de Trump

Durant una de les seves videoprèdiques més seguides, l’octubre passat, un mes després de l’assassinat del propagandista conservador Charlie Kirk, l’influenciador Ramzpaul dissertava sobre les similituds entre la situació crispada de la II República espanyola a l’estiu del 1936 i la tensió entre esquerra i dreta als Estats Units actuals. «Hi ha moltes similituds amb el que afrontem a Amèrica, i amb un aspecte molt religiós. Assistim a un gran odi revolucionari al cristianisme, en què et pots trobar persones trans i aquest tipus de coses...»

Per a ells, el 18 de juliol de 1936 no és la referència de Per qui toquen les campanes, ni de la Brigada Lincoln, ni del compromís de 500 dels seus voluntaris a la batalla de la vall del Jarama..., sinó tot el contrari. Des de fa quatre anys, un corrent d’opinadors de l’univers MAGA, l’òrbita ultra de suport a Donald Trump, veu en la sublevació contra la II República una croada, amb uns principis avui vigents i traslladables als Estats Units.

Ramzpaul és el sobrenom de Paul Ray Ramsey, presentat als Estats Units com un bloguer de la «nova dreta», i que en aquesta banda de l’Atlàntic seria qualificat d’agitador d’extrema dreta, promotor de propostes com la de crear, dins la Unió, almenys un estat exclusivament per a blancs.

Per a la seva xerrada sobre la Guerra Civil espanyola, encara visible a YouTube, va decorar el seu despatx amb un cartell commemoratiu de la Divisió Blava. S’hi veu l’escut i una referència: «1942 Leningrad».

Esquerra assassina

En el moment d’escriure aquestes línies, un missatge a la xarxa social X del propagandista integrista cristià Mike Cernovich, creador de vídeos i pòdcasts molt influents entre els trumpistes, acumula 122.400 visualitzacions. El 19 de gener passat arengava els seus seguidors fent referència a una figura del Partit Demòcrata: «Durant la Guerra Civil espanyola, l’equivalent modern dels Demòcrates va desenterrar monges enterrades i va fer cerimònies de màgia negra amb els seus ossos. Van assassinar tots els sacerdots. Els nens que avui serien de l’actual MAGA van ser afusellats. Això és el que Tim Walz vol per a Amèrica».

I, extraient atrocitats atribuïdes a una esquerra en un moment històric per adjudicar-les a una altra en una època molt diferent, dona amb una de les claus d’aquest curiós fenomen de devoció, en els cercles ultres nord-americans, pel cop d’estat del 1936: als seus autors els atribueixen una reacció armada davant un «liberalisme» que consideren, directament, assassí.

En aquest corrent argumental que porta el passat al present, és recurrent el record d’un grup de milicians republicans descontrolats profanant els cadàvers de monges exhumades d’un temple. L’abril passat, sense anar més lluny, l’influenciador i ex tinent coronel d’infanteria dels Estats Units InfantryDort exhortava el trumpisme a no cedir: «Tots sembla que oblidem que AQUESTA ideologia, durant la Guerra Civil espanyola de 1936, va fer que la gent desenterrés els cossos de monges mortes per a una profanació molt pública. No podeu comprendre el nivell d’odi que cal per fer una cosa així. Cap de nosaltres no pot. Però ells sí. (...) La tolerància és una virtut verinosa quan la intolerància t’apunta amb una pistola al cap».

La croada de la postdemocràcia

L’altra clau d’aquesta devoció és la idea de croada. Enllaça bé amb l’anomenada «guerra cultural» que comparteix com a missió tota l’esfera ultraconservadora d’Occident.

És possible que el seu millor exponent sigui Jack Posobiec, fonamentalista catòlic nord-americà, admirador de Franco i creador d’una campanya de llarga durada a les xarxes socials que convoca els «Franco Fridays» (divendres de Franco) per atreure l’atenció sobre la figura del dictador espanyol com a «lluitador contra el comunisme» i «salvador de la cristiandat». La campanya va tenir, a la primavera del 2024, any i mig abans del nou triomf electoral de Donald Trump, una frase de sortida: «Què passaria si els patriotes s’aixequessin i salvessin la seva nació?».

Una part d’aquest món franquista nord-americà ha sorgit del Claremont Institute, un think tank articulador ideològic del trumpisme actiu a la costa oest nord-americana.

Un dels seus productors de propaganda, l’empresari trumpista Charles Haywood, partidari d’una ultradreta «d’acció» i bel·licista, va admetre un descobriment personal a The Worthy House(Casa Digna, un punt de trobada en línia per a la reflexió política de cara a un «futur postliberal» o era postdemocràtica): el seu descobriment de la figura de Franco com a «heroi cristià» que, per salvar la religió, va fer «coses desagradables, però no pitjors» que Carlemany, el Cid, Ricard Cor de Lleó o Sant Lluís IX.

Haywood va escriure sobre això l’abril del 2019; el gener del 2021 era un dels suports mediàtics i paramediàtics més actius de l’assalt al Capitoli de Washington.

Com les bombes de dispersió, la propaganda ultra nord-americana també es dissemina a través de petits comptes, mantenint viu el missatge. El passat 8 de juliol, després que una església es cremés a Washington, i sense esperar a saber-ne la causa, Okiesmokee, membre de la miríada de difusors d’un moviment anomenat «antiwoke», piulava: «Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), els comunistes van crucificar sacerdots i van violar monges a l’església. Van desenterrar les tombes de les monges i van exhibir els seus ossos de manera humiliant. Els bruts comunistes/demòcrates d’aquí farien el mateix si en tinguessin l’oportunitat. DESPERTEU, cristians».

Un Franco protestant

Hi ha un altre article fundacional d’aquest franquisme americà, publicat a la revista integrista i antiwoke First Things, una de les més actives en l’anomenada «guerra cultural» ultraconservadora. «És inevitable un Franco protestant?», es preguntava Josh Abbotoy al títol, l’octubre del 2023.

No és un autor qualsevol, sinó un activista del suport financer a les causes ultres nord-americanes des del fons de capital de risc New Founding, del qual va ser director general. «Els conservadors nord-americans saben que la situació és greu», afirmava abans de recórrer a un diagnòstic repetit en el món MAGA durant el govern del demòcrata Joe Biden, que potser sonarà als lectors espanyols d’avui: «La nostra Constitució està al límit. Eleccions impugnades, fracassos en l’aprovació del pressupost federal, judicis polítics...»

Abbotoy ja havia exposat la idea d’un Franco protestant a Twitter mesos abans, «impressionat per la situació actual i l’Espanya dels anys trenta».

Per a l’autor, sota el govern de Biden, «les circumstàncies han canviat de tal manera que una fe cega en la vigència continuada de l’antic ordre constitucional no només és errònia, sinó arriscada», davant problemes com «la immigració massiva i el col·lapse de la família i la societat civil». Tot això per concloure que els polítics de la dreta convencional «demanen permís en lloc de perdó per afrontar amenaces existencials, com l’anarquia a la nostra frontera sud» i que «aquest tipus de comportament fa que el franquisme protestant sigui pràcticament inevitable —deia—. Si, per la seva covardia, els líders polítics de dreta permeten que les infeccions s’agreugin, algun dia caldrà prendre mesures dràstiques».

No és un pensament que no hagi trobat contestació als Estats Units. El mateix any, la New York Review of Books va glossar assajos i va recollir articles en què no és infreqüent el record de l’esgarrifosa i brutal explicació del terratinent andalús i capità Gonzalo de Aguilera Munro, que el 1936 actuava com una mena de cap de premsa dels militars revoltats, a John Whitaker, corresponsal del Chicago Daily News: «Abans, la pesta i les epidèmies solien delmar les masses espanyoles. Les mantenien a ratlla. Ara, amb els sistemes moderns de clavegueram, es multipliquen massa ràpid (...) És que un porc té drets? Les masses no són capaces de raonar. Hem de matar, matar i matar».

Subscriu-te per seguir llegint