Illa confia a donar carpetada als últims vestigis del procés

Salvador Illa es va convertir en president el 8 d’agost del 2024 després de prometre a l’electorat girar full al procés perquè tornés a regnar la "normalització" institucional a Catalunya. El camí de la desjudicialització ha servit per aplanar-li el camí, però la màcula d’aquesta estratègia ha sigut, fins ara, la no-aplicació de l’amnistia als líders de l’1-O. L’escó buit de Carles Puigdemont al Parlament o el fet que Oriol Junqueras no pugui ser candidat continua sent un significatiu caliu que impedeix fer tabula rasa amb l’independentisme. No obstant, aquest objectiu està ara més a prop de l’aval del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a l’amnistia, una decisió clau per al Govern d’Illa, que la considera un punt d’inflexió per a la legislatura espanyola i també clau per a la catalana.

Per al Govern d’Illa, l’aplicació de l’amnistia és la pedra angular perquè al president Pedro Sánchez se li obrin vies per continuar la legislatura fins al 2027. Des del Govern consideren que el fet que es faci efectiva i faciliti la tornada de Puigdemont pot ser una oportunitat per refer el vincle amb Junts i aspirar a aconseguir el seu sí a carpetes crucials, com els pressupostos o el nou finançament.

Des del Govern han apuntat que algunes de les causes que sotgen el PSOE són una reacció a l’acord d’investidura amb partits independentistes i a l’aprovació de l’amnistia. Consideren que el fet que es faci efectiva i faciliti la tornada de Puigdemont pot ser una oportunitat per refer el vincle amb Junts i aspirar a aconseguir el seu ‘sí’ a carpetes crucials, com els pressupostos o el nou finançament. Es tracta d’assumptes de pes per a Illa, l’estabilitat del qual està estretament vinculada a la continuïtat de Sánchez a la Moncloa, ja que els grans acords amb ERC depenen, en bona mesura, que els socialistes no perdin el Govern i compleixin tot l’acordat amb el PSC i els republicans.

Del ‘no’ al ‘sí’

Si hi ha un episodi de l’hemeroteca que persegueix Illa és el del 24 de juliol del 2023, quan l’endemà de les eleccions generals va assegurar que l’amnistia "no era factible des del punt de vista del respecte a l’Estat de dret". Aquest rebuig va canviar des del moment en què Pedro Sánchez va assenyalar que el camí per continuar a la Moncloa era "fer de la necessitat virtut" i passava per aconseguir el ‘sí’ de Puigdemont, i que el catalitzador d’aquest recolzament podia ser una llei d’amnistia. Des d’aleshores, com a líder del PSC primer i com a president després, ha encapçalat les reivindicacions perquè aquesta mena de perdó s’apliqui, ha demanat en reiterades ocasions al poder judicial deixar de torpedinar i fer-ho efectiu i fins i tot es va reunir el setembre de l’any passat amb Puigdemont a Brussel·les. Aquest dijous va escalar la seva contundència i va exigir que "ja no hi ha cap obstacle" perquè el Suprem la faci efectiva de forma "integral, diligent i sense subterfugis".

Els socialistes han constatat que l’estratègia de la desjudicialització, que va començar amb els indults i amb la supressió del delicte de sedició, els ha donat rèdit perquè l’independentisme ha deixat de ser majoritari a Catalunya i Illa és president. Per al PSC no va ser fàcil, al principi, assumir l’amnistia, però els socialistes catalans reconeixen que el que era un gest "arriscat" ha acabat sent determinant per superar el debat sobre la independència i el clima de crispació, centrar-se en carpetes com el finançament i fer possible l’aliança amb ERC i Comuns amb què se sosté el Govern. L’aplicació de l’amnistia és, per a Illa, l’última peça per completar l’estratègia desjudicialitzadora.

Els socialistes catalans es reivindiquen com el principal partit de Catalunya. Van guanyar les eleccions catalanes del 2021, tot i que finalment va ser Pere Aragonès el president amb un pacte amb Junts i la CUP, i les del 2024, quan Illa va agafar el timó amb un govern en minoria, però continua tenint pendent imposar-se en unes eleccions en les quals ni ERC ni Junts puguin al·legar que els seus líders continuen estant impossibilitats judicialment.

Els socialistes catalans es reivindiquen com el principal partit de Catalunya. Van guanyar les eleccions catalanes del 2021, tot i que finalment va ser Pere Aragonès el president amb un pacte amb Junts i la CUP, i les del 2024, quan Illa va agafar el timó amb un govern en minoria, però continua tenint pendent imposar-se en unes eleccions en les quals ni ERC ni Junts puguin al·legar que els seus líders continuen estant impossibilitats judicialment. "Tots han de poder exercir en plenitud els seus drets polítics", ha defensat Illa, a més d’al·legar motius d’humanitat per defensar que Puigdemont pugui tornar a casa seva. El president vol que el pròxim cicle electoral es jugui amb tots els jugadors en el terreny de joc per deixar clar que la seva supremacia a Catalunya és incontestable. Es tracta de deixar fora del tauler l’argument de la "repressió" al qual s’acull l’independentisme per explicar la victòria socialista –a més de les divisions internes que han desmobilitzat el seu electorat–, però també d’intentar desactivar els principals líders de l’1-O.

La intenció del Govern és continuar transitant la legislatura de la mà d’ERC i els Comuns, tot i que li interessaria poder jugar amb la geometria variable si aquesta aliança es torça tenint en compte que amb Junts suma majoria. La tornada de Puigdemont, asseguren en l’Executiu, pot provocar que "passin coses", tot i que ningú s’atreveix a pronosticar en quin sentit.