Després de la sentència del TJUE
Junts proclama que Puigdemont tornarà a Catalunya «peti qui peti» tot i que la justícia espanyola busqui «venjança»
Els postconvergents reivindiquen l’aval europeu a l’amnistia com una «victòria» seva i pronostiquen la tornada de l’expresident malgrat l’oposició del Tribunal Suprem
L’aval de la justícia europea a l’amnistia no acosta una reunió entre Sánchez i Puigdemont: «No està sobre la taula
»
Puigdemont adverteix al Suprem que si no li aplica l’amnistia xocarà contra «el dret europeu»

El secretari general de Junts, Jordi Turull, amb la direcció del partit al Consell Nacional d’aquest dissabte / Junts per Catalunya
Sara González
Junts és conscient que el seu futur en el nou cicle electoral que s’obre depèn, en bona mesura, de la tornada de Carles Puigdemont a Catalunya, el líder indiscutit del partit. L’aval de la justícia europea a l’amnistia ha sigut gestionat amb prudència a la interna, perquè després d’haver anunciat una dotzena de vegades en els últims anys que l’expresident estaria en condicions de tornar, això no ha passat, principalment, pel rebuig del Tribunal Suprem a aplicar-li el perdó aprovat pel Congrés. No obstant, i sense aventurar el quan, el secretari general del partit, Jordi Turull, ha mirat d’aixecar la moral dels seus quadres proclamant que Puigdemont tornarà «peti qui peti» i encara que la justícia espanyola estigui «instal·lada en la venjança».
Els líders del procés se saben en aquests moments en mans del tribunal que al seu dia els va condemnar per sedició i malversació, però el Consell Nacional del partit, reunit aquest dissabte per valorar l’impacte de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) però també per llaurar el camí cap a les eleccions municipals, ha donat per segur que, aquesta vegada sí, estan en la recta final per donar carpetada al tortuós camí judicial. «Els últims metres són els que més costen», ha assegurat Turull.
Una «victòria rotunda»
Però el veredicte favorable europeu, ha remarcat, és una «victòria rotunda». Un triomf que, ha reivindicat, és «de Junts» i no de la resta de partits independentistes o dels socialistes. Ha recordat, per sostenir-ho, l’allau de crítiques que es va emportar la formació quan, el 30 de gener del 2024, no van votar el primer text de l’amnistia: «Vèiem com les gastaven alguns jutges i feia falta un text molt robust». Es van fer canvis, segons Turull, per garantir que el benefici de la norma no fos «només per a uns quants», sinó per a tots els encausats del procés, i va ser al maig quan finalment el Congrés va aprovar la llei que ara ha rebut el plàcet europeu. «Ens van dir de tot: irresponsables, que bloquejàvem una oportunitat històrica i que estàvem jugant amb el patiment de moltes famílies. Però sabíem el que fèiem i per què», ha enumerat provant de cobrar-se factures de llavors.
En tot cas, Junts ha tret pit que la seva aposta ha donat resultat amb una sentència del TJUE, que ha definit com «un gran pas per a la tornada dels exiliats». Ha citat Puigdemont, però també els exconsellers Lluís Puig i Toni Comín. «Hem trobat la justícia jurídica i política a Europa», ha celebrat en contrast amb el que s’estan trobant amb una justícia espanyola que veuen disposada a torpedinar l’aplicació de l’amnistia i el «dèficit democràtic», que, segons el seu parer, ha quedat retratat que hi ha a Espanya. «Res nou, però ni ens resignarem ni ens rendirem; i guanyarem», ha etzibat.
- El regidor de la policia de Manresa afirma que Sílvia Orriols s'equivoca contractant la seva filla
- Les mentides que envolten la casa de Rosalía a Manresa
- Rescaten en helicòpter un excursionista que havia fet bivac a una cova de Montserrat
- On es veurà millor l’eclipsi solar a Manresa?
- L'antic prostíbul de Manresa Las Palomas s’ha convertit en un abocador incontrolat
- El PSC de Manresa: «Aliança Catalana no té alcaldable a Manresa perquè els costa trobar candidats extremistes i xenòfobs»
- Necrològiques del 8 d'agost del 2026
- Què cal fer davant una invasió de minimosques a casa?