Mala nota a la justícia europea

El sistema judicial és un dels tres pilars fonamentals de la democràcia, juntament amb el Parlament electe i el Govern fruit del vot dels ciutadans. Per això, hauria de preocupar als partits polítics ia les institucions europees la mala nota ciutadana que rep el funcionament de la justícia a nivell nacional a la majoria dels estats de la Unió Europea (UE), com reflecteix l’Eurobaròmetre Estàndard de la Comissió Europea del maig del 2026. La limitada, baixa o fins i tot molt baixa confiança en el funcionament de la justícia en la majoria de països de la UE.

Els sistemes judicials nacionals a la UE pateixen falta de fons, mitjans, jutges i fiscals a causa de les polítiques d’ajust pressupostari, els procediments són molt lents, llargs i molestos i hi ha una insuficient transparència i independència dels cossos judicials, assenyala l’Informe Estat de Dret 2026 de Libertades. L‟informe constata que la gran majoria de les recomanacions anuals que formula la Comissió Europea sobre l‟Estat de dret es repeteixen des de fa anys sense resultats visibles. L’informe indica que només Letònia i Lituània han aconseguit alguna millora recent en el sistema judicial, mentre que s’han produït retrocessos a Espanya, Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Estònia, Irlanda i Eslovàquia i la situació roman estancada a la resta de països.

Entre els grans països de la Unió Europea, només el 49% dels espanyols confia a la justícia a nivell nacional, segons l’Eurobaròmetre. A França, el percentatge baixa al 47%, ia Itàlia, malgrat la millora de l’opinió respecte del 2025, la xifra es limita al 54%. Només a Dinamarca, Finlàndia i Suècia, els ciutadans expressen una confiança plena en el sistema judicial: amb el 90%, 88% i 86%, respectivament. A Alemanya, la confiança ciutadana en el sistema judicial ja baixa al 75%, igual que als Països Baixos, mentre que una sobtada millora de l’opinió pública des del 2025 ha elevat la confiança al 79% a Àustria.

Confiança sota mínims

Els països on els ciutadans menys confien en la justícia són: Xipre (25%), Bulgària (26%), Grècia (38%), Eslovènia (39%), Croàcia (41%), Romania (45%) i Eslovàquia (45%). A Malta (48%) i Portugal (50%), la confiança és una mica més gran que a França, però continua sent baixa. En altres països de la UE, la confiança en la justícia continua sent limitada atès el seu paper essencial en la democràcia i la protecció dels drets ciutadans: Polònia (53%), Bèlgica (53%), Letònia (54%), Lituània (56%). Hongria (58%), República Txeca (51%), Estònia (52%) i Irlanda (69%).

En contrast amb la justícia, els ciutadans de la UE expressen una enorme confiança en els seus exèrcits nacionals, que se situa de mitjana al 77% (78% a Espanya) i arriba al 97% a Finlàndia. La confiança ciutadana més baixa a l’Exèrcit es dóna a Bulgària amb el 54%, però és més del doble de la confiança en la justícia. Una cosa semblant passa amb la policia, en què confien de mitjana el 74% dels ciutadans de la UE (72% a Espanya), amb el percentatge més alt a Dinamarca i Finlàndia (93%). La menor confiança es produeix a Xipre (45%), però és gairebé el doble que a la justícia.

A Espanya, el 53,5% dels ciutadans creuen que els jutges no actuen amb independència, segons l’enquesta de Gesop per a PREMSA IBÈRICA i ELPERIÓDICO. Aquest percentatge puja al 58,5% entre els més grans de 60 anys, amb més experiència, memòria i perspectiva històrica. Altres sondejos recents també indiquen que el 60% dels espanyols estima que hi ha jutges fent política, el 65% creu que practiquen una guerra judicial política, el 82% pensa que la justícia és massa lenta i poc independent i el 60% estima que no se sanciona els jutges que fan malament la feina.

A França, l’escàndol del cas Lyhanna s’ha convertit en els últims mesos en el símbol del disfuncionament del sistema judicial: la denúncia per violació d’una nena de 10 anys a l’agost del 2025, acompanyada de proves hospitalàries, no va motivar ni tan sols l’interrogatori de l’acusat durant nou mesos, malgrat les denúncies2, violés i assassinés Lyhanna d’11 anys al departament de Gers. França ja ha estat condemnada pel Tribunal Europeu de Drets Humans pel tractament judicial negligent en les violacions de menors i també en les violacions de dones.