El gir geopolític del nou Govern d’Hondures provoca la ira de Rússia i de la Xina

Dues elevades torres vidrades de 24 pisos, la construcció del qual es va materialitzar durant el mandat de l’expresident d’Hondures Juan Orlando Hernández, conformen el denominat Centre Cívic Governamental (CCG), un vast complex d’oficines situat al bulevard Joan Pau II, al centre de Tegucigalpa. Concebut com a solució per agrupar en un mateix espai físic a una quarantena d’institucions governamentals i alleujar així la pressió urbanística que aquestes exercien sobre el centre històric de la capital hondurenya, és lloc de treball d’uns 10.000 funcionaris que acudeixen diàriament a aquestes funcionals dependències.

Al tractar-se d’un complex governamental, els que les seves carreres professionals tenen, majoritàriament, nacionalitat i passaport hondureny, un principi o regla no escrita que, no obstant, durant el mandat de l’anterior presidenta d’Hondures, Xiomara Castro, va experimentar una significativa excepció significativa: en el denominat Departament de Planificació, sota la batuta del ministre Ricardo Salgado, al voltant d’"una trentena de ciutadans veneçolans", segons el periodista local Óscar Estrada, van realitzar allà treballs mai especificats.

Altres fonts sense confirmar van ampliar l’espectre de nacions presents al CCG i van assegurar que en aquest contingent també s’incloïen individus de Cuba i fins i tot Rússia, aliats de Caracas. Va ser, al cap i a la fi, una ‘presència estrangera’ que va acabar sent admesa públicament pel mateix ministre en una entrevista televisiva i que al seu dia va generar gran polseguera. Perquè des d’aquest sector de l’Estat hondureny, segons investigacions recents, s’espiava regularment a l’oposició i es llançaven atacs contra els seus membres, molt a l’estil del que s’aplica habitualment a Rússia, Nicaragua o la Veneçuela chavista contra les seves dissidències.

La presència en l’Executiu anterior de Gerardo Torres Celaya, vicecanceller de Relacions Exteriors tot i que també antic corresponsal de la cadena russa RT, televisió avui vetada a Europa i els EUA pel seu contingut propagandístic i desestabilitzador; o els treballs a l’àrea de comunicació de Casa Presidencial que, segons fonts periodístiques hondurenyes, realitzava David de la Paz, director del Servei Gràfic del servei en espanyol de l’agència oficial xinesa de notícies Xinhua –extrem que el mateix interessat no ha volgut confirmar o desmentir EL PERIÓDICO– constitueixen una prova addicional de la imbricació dels representants i interessos de Pequín i Moscou a l’Estat hondureny sota l’anterior presidenta.

La victòria de Nasri Asfura, del Partit Nacional, als complicats comicis celebrats el 30 de novembre, ha tallat de resiz la penetració rusxina a l’Estat hondureny, el segon de més mida a Amèrica Central. Durant la campanya electoral, tant Asfura com Salvador Nasralla, la segona candidata opositor, havien plantejat a la ciutadania revertir l’establiment de relacions diplomàtiques amb la Xina materialitzat per l’Executiu de Castro el 2023, atesos els magres resultats econòmics i d’inversió que aquesta aliança havia aportat al país. Alhora, parlaven de reconèixer diplomàticament de nou a Taiwan, destinació fins al 2022 d’una de les principals fonts de divises del país centreamericà, les exportacions de gambetes.

Visita oficial a Kíiv

Amb Asfura com a flamant cap de l’Estat, el reposicionament respecte a Pequín no ha sigut l’únic moviment tectònic de caràcter geopolític que han emprès les noves autoritats hondurenyes. El president ha iniciat una aproximació a la UE, enfrontada a Rússia arran de la guerra d’Ucraïna, que s’ha materialitzat en una recent visita a la ciutat de Kíiv en guerra, on es va entrevistar amb el seu homòleg Volodímir Zelenski. Un precedent que podria servir d’exemple altres líders de Llatinoamèrica, una regió del món en què el Kremlin està invertint ingents recursos per expabdir la seva influència i impulsar governs afins o no bel·ligerants.

Segons fonts amb accés a l’Executiu d’Asfura, Pequín ha amenaçat amb "atacs cibernètics" contra institucions d’Hondures si el país trenca relacions diplomàtiques i reconeix de nou Taiwan. De moment, segons la periodista local Yarely Madrid, Asfura està calibrant el tema i "no ha promès" res en ferm als sectors econòmics que pressionen en favor de recuperar els vincles amb Taiwan. En les tertúlies polítiques de Tegucigalpa no es descarta que el president opti per una situació intermèdia que no provoqui una reacció irada de la Xina i fomenti la inversió dels EUA i Europa.

Més ampolles si és possible ha aixecat la visita d’Asfura a Kíiv, la capital ucraïnesa, suscitant una allau de notícies falses i notícies manipulades en els mitjans de comunicació afins a l’anterior Govern, seguint estratègies i tècniques ja fetes servir per la propaganda russa en altres escenaris del món. "Ha sigut una cobertura bel·ligerant, que buscava la desestabilització del país", ha denunciat l’investigador Raul Ortiz, expert en desinformació a la publicació ‘Expediente Abierto’. Una d’aquestes mentides va consistir a afirmar que Hondures enviaria tropes a combatre a Ucraïna.

Tota aquesta escalada verbal demostra la gran rellevància que van tenir les eleccions presidencials celebrades el novembre passat al petit país centreamericà. Tal com van reflectir experts i periodistes, en aquests comicis no només es decidia un president i la composició d’un Parlament, sinó també un xoc geopolític que implicava, d’una banda, l’aliança antiliberal entre la Xina i Rússia i, de l’altra, les democràcies occidentals, i amb la Unió Europea inclosa.