Keiko, la saga de Fujimori al Perú

I a la quarta va la vençuda. Keiko Fujimori ha hagut d’esperar quinze anys fins a aconseguir la presidència del Perú. Ha sortit elegida en un escrutini molt ajustat. Tot just 49.641 vots més que el seu oponent, l’esquerrà Roberto Sánchez. Quan la presidenta electa assumeixi oficialment el càrrec, aquest 28 de juliol, governarà un país dividit i sumit en una greu crisi institucional. Des que el difunt i exconvicte Alberto Fujimori, pare de Keiko, va ocupar per primera vegada la Casa de Pizarro –ja en fa 36 anys– el Perú ha tingut 13 presidents, 14 si comptem Keiko. De tots, cinc han acabat a la presó.

Fujimori pare va arribar a la presidència el 1990 després de derrotar en segona volta el novel·lista Mario Vargas Llosa, llavors representant de l’elit econòmica del país. Fujimori va heretar del seu antecessor, l’esquerrà Alan García, un país en ruïnes. L’economia havia tocat fons i diversos grups armats operaven al país. El maoista Sendero Luminoso i el procastrista Moviment Revolucionari Tupac Amaru (MRTA), a més dels càrtels del narcotràfic i un grup paramilitar sorgit del mateix Estat, el conegut com a comando Rodrigo Franco. El caos estava servit.

Fujimori, d’origen japonès –tot i que l’elit li deia despectivament el xinès–, va mostrar ben aviat el seu perfil més autoritari. Dos anys després d’assumir el càrrec va donar un autocop i va dissoldre el Congrés. Des d’aleshores es va fer amo i senyor del Perú. Durant els seus deu anys de presidència va recuperar i va estabilitzar l’economia. Aquest va ser un dels seus grans assoliments, a més de desarticular els dos grups guerrillers del país. La guerra interna del Perú va durar vint anys, des de 1980, i es va saldar amb prop de 24.000 morts i desapareguts i més de mig milió de desplaçats forçosos. La gran majoria de civils morts van ser assassinats pel grup maoista i per l’Exèrcit.

Captura d’Abimael Guzmán

Fujimori va aconseguir capturar el líder de Sendero, el messiànic Abimael Guzmán. La imatge del conegut com a president Gonzalo vestit de presidiari i tancat en una gàbia va fer la volta al món. També va encapçalar els noticiaris l’assalt de les forces de seguretat peruanes a l’ambaixada del Japó a Lima, que quatre mesos abans havia sigut presa per un comando de l’MRTA. Els guerrillers van mantenir segrestades a dins prop de cent persones. Fujimori es va passejar per les instàncies de l’ambaixada entre els cadàvers dels 14 guerrillers morts durant l’assalt.

L’èxit de totes dues operacions i, sobretot, la bona marxa de l’economia van ajudar a fer que una gran part de l’elit del país pugés al carro del fujimorisme. Fins que va esclatar un gran escàndol de corrupció que va forçar el mandatari a dimitir. Als càrrecs de corrupció s’hi van afegir els de violació dels drets humans pels assassinats comesos durant el seu mandat per un grup paramilitar sorgit del servei d’intel·ligència del país i per l’esterilització forçada de més de 200.000 dones per controlar la natalitat. Fujimori va ser condemnat a 25 anys de presó. Li van permetre sortir de la presó el desembre del 2023 i va morir set mesos més tard.

‘Torna l’ordre’

Keiko té el pare com a referent i abraça el neoliberalisme com a política econòmica. També ha promès "mà dura" per fer front a la inseguretat que pateix el país andí. El Perú és víctima d’un elevat grau de delinqüència. La taxa d’homicidis va arribar a 10,7 per cada 100.000 habitants el 2025 (a Espanya va ser del 0,78). La presidenta electa s’ha mostrat partidària de construir megapresons com les de Nayib Bukele al Salvador i que l’Exèrcit s’afegeixi a les forces policials en les tasques de seguretat als carrers.

Durant la campanya electoral, Keiko va popularitzar l’eslògan "Torna l’ordre", en referència no solament a la seguretat sinó també a la inestabilitat política que ha viscut el país durant els últims anys. Només set dels tretze presidents que ha tingut el Perú des de 1990 han sigut elegits; la resta ho han sigut per successió constitucional, és a dir, per cobrir el buit per destitució o dimissió del mandatari de torn. D’aquests últims, el més breu en el càrrec ha sigut Manuel Merino, que va durar a la butaca presidencial només cinc dies.

La dada més preocupant és que, a més d’Alberto Fujimori, quatre expresidents més han sigut condemnats en ferm a presó, un altre compleix arrest domiciliari i dos més estan sota investigació judicial per corrupció. Alan García, per la seva banda, que va presidir el país dues vegades, es va suïcidar a casa seva abans que el detinguessin també acusat de rebre suborns suculents.

Fa deu anys que cap president peruà ha aconseguit acabar el mandat electoral. L’últim a fer-ho va ser Ollanta Humala que va culminar els seus cinc anys com a cap de l’Estat el 2016. Avui Humala compleix condemna a la presó de Barbadillo, un penal habilitat per acollir exclusivament presidents del país i que va estrenar Alberto Fujimori el 2007.