El propòsit per tenir legislatura

"Defenso l’amnistia per fer de la necessitat, virtut". Amb aquella frase davant el comitè federal del PSOE Pedro Sánchez va justificar el canvi de rumb que donava als posicionaments que havia defensat: s’havia compromès "a portar Puigdemont i a fer-li retre comptes davant la justícia espanyola". El PSOE es ressituava davant el desafiament sobiranista a Catalunya que anys enrere va portar Espanya a una crisi institucional.

Els resultats electorals del 23J l’obligaven a pactar amb Junts per aconseguir la investidura i continuar al capdavant del Govern. Els de Puigdemont tenien clar que el suport requeria una llei d’amnistia. Una norma que abans no tenia cap encaix, ni legal ni polític, però en van eliminar tot dubte i es va acabar aprovant amb urgència. L’11 de juny del 2024 ja era al BOE. Es necessitava per tirar endavant totes les altres coses.

Des de la tramitació parlamentària, al PP van posar el focus a Europa. Moviments al Congrés i Senat per, deien, omplir-se d’arguments no només polítics sinó també jurídics que impedissin o almenys frenessin l’aplicació de l’amnistia als líders polítics. Aquesta setmana, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha sentenciat que la llei d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya respecta el dret comunitari, no perjudica els interessos financers de la UE ni contravé la legislació sobre terrorisme.

Després de la decisió, el PP va posar el focus en Sánchez i que va canviar "poder per impunitat". Zero esments a Carles Puigdemont, el mateix que els populars ja miren amb uns altres ulls, conscients que en el camí per portar Alberto Núñez Feijóo al Govern poden necessitar Junts.

El Govern demana als jutges espanyols que "apliquin" la llei als líders que van impulsar el procés d’independència "com més aviat millor". Fins i tot analitzen en el Govern que una detenció si trepitja sòl espanyol podria revitalitzar Junts davant la formació de Sílvia Orriols i frenar la sagnia de les enquestes.

Begoña, a judici

Enquestes que també analitzen a Génova i a Ferraz. Al PP investiguen per què continuen estancats en xifres semblants al 2023, davant els casos de corrupció que afecten el PSOE, el Govern i Pedro Sánchez. El PP no aconsegueix capitalitzar les dificultats dels socialistes per créixer i reduir la seva dependència de Vox. Segons l’enquesta política d’Espanya de GESOP per a Prensa Ibérica, Feijóo guanyaria amb el 29,4% dels vots i 123-127 escons (ara en té 137), davant un PSOE situat en els 108-112 diputats (avui en tenen 121), amb 4,9 punts menys que a les urnes del 2023.

Dades que s’han conegut la setmana que s’ha condemnat a nou anys d’inhabilitació el germà del president, David Sánchez, i l’Audiència de Madrid, recordant passatges de la sentència contra Iñaki Urdangarin, ha confirmat una part de la instrucció del jutge Juan Carlos Peinado i Begoña Gómez, dona de Sánchez, serà jutjada per dos delictes per un jurat popular. Casos pels quals l’oposició exigeix la dimissió de Sánchez.

Més recursos

Amb menys publicitat i conflicte que les paraules de Mariano Rajoy sobre la selecció masculina de futbol de França, el Congrés va donar llum verda –sense impediment del PP– a la reforma social més gran des de començament de segle", com va descriure Pablo Bustinduy, la que blinda el finançament del sistema de la dependència. Ara l’Administració assumeix el 50% del cost. A més, es va convalidar el reial decret llei que envia a les comunitats 6.200 milions més, entre el 2026 i el 2027, per a serveis i prestacions a les persones en situació de dependència i amb discapacitat, per "a les necessitats de les persones que reben cures i dels que cuiden".