ERC i Comuns reclamen a Illa més canvis en el Govern després del relleu a Drets Socials: «Hi ha coses que no funcionen»

La substitució de la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo,pel seu fins ara número dos, Raúl Moreno, ha deixat insatisfets tots els grups de l’arc parlamentari català. Les crítiques de Junts i del PP es donaven ja per descomptades, però no tant les dels seus socis d’investidura. No obstant, ERC i els Comuns esperaven canvis més profunds en l’Executiu a les portes del segon aniversari de la investidura de Salvador Illa, i així ho han fet saber al president tot just conèixer-se la notícia –avançada per EL PERIÓDICO– del relleu de Bravo.

La secretària general d’ERC, Elisenda Alamany, ha afirmat que la sortida de la consellera demostra que «hi ha coses que no funcionen» en l’Executiu i ha aventurat que no serà l’únic canvi de carteres. «Un Govern en aquestes condicions és bastant precari per als reptes que té Catalunya», ha advertit la republicana, que ha aprofitat per avisar Illa que abans de parlar de pressupostos per al 2027 ha d’«ordenar» l’Executiu. Així, la republicana ha apuntat a la situació de diversos departaments: «Una consellera que vivia a Madrid, una consellera que es queixava de les baixes però que fa més de tres mesos que està de baixa i una consellera de Territori que sabem que es presentarà a les municipals de Girona», ha dit referint-se a Martínez Bravo, Olga Pané (Salut) i Sílvia Paneque (Territori).

Els Comuns han emmarcat el relleu en una decisió personal de la consellera i s’han centrat a recordar a Moreno els «grans reptes» que té per endavant, com compatibilitzar la renda garantida de ciutadania amb les rendes del treball i la prestació de l’ajuda per a l’habitatge, així com l’ingrés mínim vital i la gestió de les ajudes per dependència. «El nou conseller tindrà molta feina, li desitgem sort perquè no tindrà matèries senzilles. Estarem atentes a com les gestiona», ha assegurat la portaveu dels Comuns, Aina Vidal.

No obstant, la líder dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha deixat caure que sí que fan falta més moviments al Govern. Ha tornat a insistir que es trossegi la conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica per considerar que sobre l’esquena de Sílvia Paneque recauen massa carpetes de pes, com habitatge, Rodalies i les polítiques mediambientals. «És inassumible per a una única consellera», ha considerat donant per descomptat que hi haurà remodelació si Paneque és alcaldable a Girona en les pròximes eleccions municipals.

El PSC, no obstant, defensa que la Conselleria de Territori està «funcionant bé» perquè està afrontant reptes «estructurals» i ha recordat que el partit té previst nomenar més alcaldables al novembre i al febrer, després de la primera tanda que ja va tenir lloc al juny. «És al president a qui corresponen els canvis», s’ha limitat a dir la portaveu del partit, Lluïsa Moret, que ha fet una acèrrima defensa que el relleu a Drets Socials «no respon a cap crisi» i que les insinuacions que és per la crisi de la refundada DGAIA són «comentaris malintencionats i injustos». El canvi, ha remarcat, s’ha produït a petició de la fins ara consellera.

L’oposició vol «canvis estructurals»

També per a Junts el relleu a Drets Socials «queda molt i molt curt», tot i que en el seu cas la crítica a l’Executiu d’Illa és molt més agra. El portaveu de Junts al Parlament, Salvador Vergés, ha avisat el president que necessita «un canvi estructural»: «Fa temps que reclamem una remodelació profunda d’aquest Govern. El que ha fet ha sigut una operació de maquillatge». Així, Vergés ha recordat que el Parlament ha reprovat i sol·licitat el cessament de tres conselleres –Paneque,Núria Parlon i Esther Niubó–, per la qual cosa ha advertit que «no és una qüestió d’un o dos consellers».

El postconvergent també ha aprofitat per desitjar «sort i encerts» a Moreno, tot i que ha recordat que fins ara era el seu número dos, per la qual cosa l’ha fet «corresponsable de la mala gestió» que el partit atribueix a la conselleria. «Ens fa por que sigui un canvi de cara però no de rumb, tot i que almenys exercirà des de Catalunya», ha rematat, fent referència al fet que la fins ara consellera vivia a cavall de Barcelona i Madrid, una situació poc habitual entre els membres del Consell Executiu que va revelar EL PERIÓDICO l’abril del 2025.

Junts va ser un dels partits que més va criticar aquesta anomalia i, de fet, ho va portar al Parlament fa tan sols una setmana. En una bateria de preguntes dirigides al Govern, el grup demanava explicacions pel que considerava una «baixa agenda pública» de la consellera entre els divendres i els diumenges, i aportava dades d’això. Segons els càlculs del grup, la consellera només va tenir agenda pública set dels 47 divendres analitzats, un 14,9%; tres de 48 dissabtes, un 6,3%, i un de 49 diumenges, un 2%. El partit reclamava saber també quantes invitacions o peticions per assistir a actes celebrats durant aquells dies han sigut rebutjades l’últim any.

També el secretari general del PP de Catalunya, Juan Fernández, ha afirmat que el relleu a la conselleria és un «símptoma de l’esgotament» del Govern que, diu, no governa i no afronta els problemes que preocupen els ciutadans. Així, en roda de premsa aquest dilluns des de la seu de la formació ha dit que «el relleu més important que s’ha d’afrontar és el del president de la Generalitat».

Del Ministeri a la conselleria

Martínez Bravo va assumir la cartera de Drets Socials i Inclusió el 12 d’agost del 2024, quatre dies després de la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat. La seva incorporació a l’Executiu va ser presentada com una de les apostes d’Illa per captar talent per al Govern. Doctora en Economia pel Massachusetts Institute of Technology, el MIT, i llicenciada en Economia per la Universitat Pompeu Fabra, Martínez Bravo va deixar la Secretaria General d’Inclusió del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions per incorporar-se a la Generalitat.

Quan va acceptar el càrrec residia a Madrid amb la seva parella, que treballa en l’àmbit universitari, i la seva filla. La proximitat de l’inici del curs escolar va portar la família a mantenir almenys durant aquell any acadèmic la seva residència a la capital, mentre la consellera es desplaçava regularment a Barcelona i s’allotjava a casa dels seus pares, al barri de la Prosperitat, on es va criar.

Sobre la seva activitat durant els caps de setmana, Martínez Bravo ja va explicar el 2025 que concentrava la major part dels seus actes públics entre dilluns i dijous i que solia reservar els divendres per a reunions internes i feina sense projecció pública. També va assegurar que estava connectada durant els dissabtes i els diumenges, i que pagava de la seva butxaca els bitllets de l’AVE i que viatjava sense escorta, per la qual cosa els desplaçaments entre les dues ciutats no suposaven un cost públic afegit.