La Fiscalia insta el Tribunal de Comptes a aplicar l’amnistia a Puigdemont i Mas per les despeses de l’1-O

La Fiscalia insta el Tribunal de Comptes a aplicar la llei d’amnistia als expresidents Carles Puigdemont i Artur Mas, així com a 33 excàrrecs dels seus governs, per les despeses ocasionades per l’organització del referèndum unilateral de l’1-O i la promoció de Catalunya a l’exterior entre els anys 2011 i 2017. En aquest sentit, precisa que no és procedent la decisió de la consellera del Tribunal de Comptes, Elena Herráez, de concedir a les parts un termini comú de 10 dies perquè formulin les al·legacions que considerin oportunes i aportin la documentació que estimin pertinent sobre l’origen dels fons utilitzats per a la consulta sobiranista.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va avalar la setmana passada la llei d’amnistia, precisament arran d’una qüestió prejudicial elevada pel Tribunal de Comptes. En un escrit presentat aquest dimarts, el fiscal en cap Manuel Martín-Granizo considera que és innecessària la decisió de la consellera perquè la sentència de la justícia europea i l’Advocat General argumenten que els fons que es van utilitzar per a la consulta sobiranista no procedeixen del pressupost de la Unió Europea.

El ministeri públic assenyala que la interlocutòria en què es plantejava la qüestió prejudicial davant del TJUE no contenia cap element que pogués sustentar l’ús indegut de fons comunitaris, ja que en cap moment –excepte després de l’aprovació de la llei d’amnistia– s’ha qüestionat que les investigacions sobre les «despeses indegudes» objecte del procediment tinguin un origen diferent de la Generalitat, malgrat les indagacions tant del Tribunal Suprem com del mateix Tribunal de Comptes.

Sense fons comunitaris

El fiscal en cap precisa que la sentència del Tribunal Suprem de 14 d’octubre del 2019 sobre el procés no conté cap referència comunitària dels béns malversats, com tampoc l’expressa l’informe de fiscalització sobre la destinació donada als recursos assignats a l’execució de les polítiques d’acció exterior de Catalunya, corresponents als exercicis 2011-2017. Tampoc es fa menció a aquest aspecte ni a les actes de liquidació del Tribunal de Comptes, ni als documents units a la causa. En la demanda de la fiscalia, en canvi, sí que consta que l’origen dels fons per a la consulta sobiranista procedia de la Generalitat i per això se’n va reclamar el retorn.

El fiscal en cap del Tribunal de Comptes afirma que la decisió de la consellera del mateix tribunal de demanar l’opinió de les parts és «improcedent». Un dels motius que al·lega és que la llei que regula aquest òrgan fiscalitzador estableix «una varietat de les diligències», però aquestes no «poden tenir tal amplitud com per modificar els fets fixats en la demanda i la contestació». A més, remarca que aquesta qüestió és «improcedent» perquè s’hauria de substanciar en el tràmit previst a l’article de la llei d’amnistia que fixa el procediment per dictar la resolució sobre això, si bé amb la intervenció de les parts i les entitats públiques perjudicades «pel perjudici causat als cabals». Per això, el ministeri públic assenyala que el que correspon és tramitar amb urgència l’amnistia després que el TJUE s’hagi pronunciat.