De la infància a la dependència

L’etapa de Mònica Martínez Bravo al capdavant del departament ha estat marcada, sobretot, per la refundació sobrevinguda del sistema de protecció de menors català. Queden pendents els grans cavalls de batalla de la conselleria, com les llistes d’espera de la dependència, la pobresa infantil i l’assumpció de l’ingrés mínim vital a Catalunya.

Crisi de la DGAIA.

El maig del 2025, el cas d’una nena de 12 anys que havia estat sota la guarda de la ja extinta Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) que va ser violada i prostituïda va obligar a accelerar la remodelació del sistema. A l’escàndol s’hi van sumar també les presumptes irregularitats detectades per la Sindicatura de Comptes en els pagaments de prestacions socials. Entre els afectats hi havia menors extutelats que havien continuat rebent prestacions. El Govern va decidir condonar els pagaments.

La resposta de Martínez Bravo va passar pel desmantellament de la DGAIA i la refundació del sistema de protecció de menors. Va canviar el nom, que va passar a ser Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència (DGPPIA) i la manera d’entregar les prestacions socials, que van passar a una nova direcció general específica. L’última decisió de Martínez Bravo referent a això va ser al maig, quan va anunciar que la Generalitat deixaria d’externalitzar la gestió de prestacions per als extutelats a partir del gener.

Llistes d’espera i ajuts.

La ja exconsellera ha tingut un paper destacat en l’elaboració del Pla Cura, el projecte integral del Govern que preveu reduir el temps que una persona dependent ha d’esperar per rebre ajuts fins a un màxim de 60 dies quan la mitjana a Catalunya se situa avui en uns 397. També sota el seu mandat ha començat a prendre forma l’Agència Integrada Social i Sanitària –que ha de permetre creuar dades entre els departaments de Salut i Drets Socials per accelerar i automatitzar el procés d’accés a les ajudes – i s’ha desplegat la llei ELA amb ajuts de fins a 15.000 euros als pacients.

Un dels comptes pendents de la consellera serà completar el traspàs de l’ingrés mínim vital (IMV) a la Generalitat, tal com es va acordar entre l’Executiu i el Govern el 2024. El repte estarà també que aquesta ajuda, així com la renda garantida de ciutadania (RGC), arribi a tots els seus potencials beneficiaris. Avui, el 89,2% no reben la prestació.

Martínez Bravo no ha assolit el traspàs de la competència, però sí que ha fet passos per arribar a un altre dels grans objectius en l’àmbit dels ajuts socials: la finestreta única, per integrar les prestacions socials de set departaments de la Generalitat.

Equiparació salarial.

L’etapa de Martínez Bravo com a consellera també passarà a la història com aquella en què es va aconseguir acordar amb sindicats i patronals l’equiparació salarial del tercer sector social. L’acord de bases firmat el maig passat preveu una inversió de 600 milions d’euros perquè els treballadors del Departament de Drets Socials i els empleats d’empreses subcontractades per la conselleria que fan les mateixes funcions –com els professionals de les residències– acabin cobrant el mateix. També ha sigut celebrada pel gruix del sector la llei del tercer sector, aprovada al maig i que planteja un marc jurídic per a les més de 3.000 entitats socials amb activitat a Catalunya.

Sensellarisme, envelliment i pobresa infantil.

La Taula del Tercer Sector ha recordat que queden pendents "grans reptes socials del país" com el sensellarisme, la llei del qual s’ha d’aprovar a finals d’aquest any, o l’envelliment de la població. En aquest sentit, es preveu que s’aprovi la llei de persones grans també a finals d’aquest any.

Un altre dels reptes, recorden les entitats socials, és la pobresa infantil, que va registrar un màxim històric a Catalunya el 2025. El 36,5% dels menors de 18 anys – 490.900 nens– viuen en situació d’exclusió social. El Govern ha posat en marxa aquests dos anys l’Estratègia de Lluita contra la Pobresa Infantil, que el conseller haurà d’aplicar. La Taula també reclama més polítiques de cohesió social per afrontar la integració migratòria, especialment després del procés de regularització extraordinària.