Illa descarta per ara canviar més peces del Govern després del relleu a Drets Socials

«No preveig canvis». Estic satisfet amb el Govern que tinc i crec que està fent una bona feina», va dir el president Salvador Illa fa una setmana en un esmorzar informatiu d'RTVE i l’agència EFE. Vuit dies després d’aquesta afirmació, el seu Consell Executiu es reuneix aquest dimarts i ho fa amb un nou conseller assegut a la taula: Raúl Moreno, que com va publicar EL PERIÓDICO en exclusiva, just aquest dilluns ha sigut nomenat nou titular del departament de Drets Socials i Inclusió en substitució de Mònica Martínez Bravo, que ha sigut rellevada a petició pròpia. El president entén que aquesta no és una remodelació, sinó un «ajust quirúrgic» que no anirà a més, ja que aquest és l’únic canvi que té previst ara per ara al seu Govern coincidint amb l’equador de la legislatura.

La sortida de Martínez Bravo de l’Executiu per motius personals i per emprendre nous camins professionals era una decisió que el president coneixia des de feia algunes setmanes i que ha gestionat amb discreció al més alt nivell. Fins al punt que no va ser fins dilluns a primera hora que tots els consellers en van ser informats. També van rebre una trucada de cortesia ERC i els Comuns com a socis prioritaris. El president ja ha sol·licitat comparèixer al Parlament per explicar també el canvi davant tots els grups a la Cambra en el ple que comença aquest dimecres.

Moviments en els pròxims mesos

Si d’ell hagués depès, hauria mantingut el Govern intacte abans de les vacances d’estiu, més encara després que tant ERC, com especialment Junts, haguessin reclamat la substitució d’algunes de les conselleres que han sigut reprovades pel Parlament, com la d’Interior, Núria Parlon; la d’Educació, Esther Niubó; i la de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque. Però els temps de la política de vegades topen amb els temps personals, i Martínez Bravo tenia l’oportunitat de sortir ara del Govern amb una nova destinació per dedicar-se a l’àmbit acadèmic.

Això no significa, però, que més endavant no puguin produir-se altres relleus aprofitant que algun conseller, com és el cas de Paneque, pugui ser candidat en les eleccions municipals del maig del 2022. Els focus estan posats en ella, ja que encara no ha revelat si entre els seus plans hi ha tornar a ser la candidata a l’alcaldia de Girona. Tanmateix, hi ha algun altre departament al qual el president podria decidir donar un nou impuls amb un canvi de titular en l’últim any de legislatura. Hi ha dues dates especialment assenyalades al calendari per a possibles remodelacions: desembre i febrer.

Però, fins que no arribi aquest moment, el president es disposa a aprofitar l’impuls que suposa haver aconseguit aprovar els nous pressupostos d’aquest any, així com altres fites que espera que es produeixin, com l’aplicació de l’amnistia a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. Al setembre, asseguren fonts governamentals, està previst que es reincorpori la consellera de Salut, Olga Pané, després de la seva baixa per la ruptura del peroné a l’abril, una absència que també ha alimentat els dubtes sobre la seva continuïtat.

La decisió sobre Paneque

Així, la decisió sobre Paneque pot marcar el moment en què es produiran més moviments de peces. Fonts socialistes expliquen que la intenció d’Illa és mantenir-la tant temps com sigui possible. De fet, al PSC argumenten que no serà fins al febrer quan es ratifiquin els candidats de les capitals de província, tot i que el partit té previst celebrar el 21 de novembre un consell nacional per designar més alcaldables després de la primera tanda de juny. La consellera és una dirigent clau del Govern. No només perquè lidera carpetes estratègiques d’aquest mandat, com l'habitatge i Rodalies, sinó també perquè exerceix de portaveu cada dimarts per donar compte de l’activitat del Consell Executiu.

El perquè de la seva macroconselleria respon al fet que, al principi de la legislatura, el president va dissenyar aquest departament pensant que, en algun moment de la legislatura, ERC o els Comuns podien incorporar-se al Govern i assumir alguna de les carpetes que recauen sobre Paneque, una possibilitat que ja ha quedat descartada per complet. Això sí, tant ERC com els Comuns han defensat que és necessari replantejar aquesta conselleria. Si això passarà o no dependrà de si l’actual portaveu torna a entaular la batalla a Girona tenint en compte que ja va guanyar en les eleccions municipals del 2023 però que es va quedar sense la vara a causa del pacte segellat entre Guanyem, Junts i ERC.

Després de la ruptura d’aquest govern municipal la setmana passada per la sortida dels de Carles Puigdemont, el PSC veu encara més possibilitats d’arribar a l’alcaldia a l’única capital de província on no governa. Això sí, en la direcció del partit estan convençuts que només Paneque, i no un altre candidat socialista, està en disposició d’aconseguir aquesta fita. Així, serà Illa qui haurà de resoldre el dilema de si prescindeix d’un dels seus puntals al Govern i impulsa nous relleus amb l’objectiu de situar Girona al mapa del poder territorialdel seu partit.