El tribunal del procés confirma la destrucció del material intervingut l’1-O i rebutja lliurar-lo a Puigdemont

La sala que va jutjar el procés ha desestimat els recursos de súplica presentats per Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva contra la providència del 14 d’abril del 2026 que autoritzava la destrucció del material intervingut durant el referèndum de l’1 d’octubre del 2017, a petició dels Mossos d’Esquadra. La resolució, però, ordenava conservar-ne una o dues mostres de cadascun dels objectes intervinguts, segons ha informat aquest dimarts el Tribunal Suprem.

En el seu recurs, Puigdemont s’oposava a la destrucció i demanava que, atès el valor testimonial, històric i patrimonial dels efectes intervinguts, li fossin entregats en la seva condició d’expresident de la Generalitat de Catalunya per rebre’ls en qualitat de dipositari, a les exclusives finalitats de la seva adequada custòdia, conservació i preservació, al considerar-los elements indissociables de llegat històric, institucional i memorial de Catalunya.

Els altres recurrents, Junqueras i Romeva, també es van oposar a la destrucció al·legant que, prèviament, era necessari donar trasllat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a l’estar pendent d’enjudiciament el sumari 2/2019, que se segueix pels mateixos fets.

Per la seva banda, la tinenta fiscal del Tribunal Suprem va donar suport a l’estimació dels recursos i va considerar que, «sense necessitat d’entrar a analitzar les connotacions polítiques, institucionals i històriques del material en qüestió, ni el seu valor testimonial, històric o patrimonial, que en cap cas pot ser discutit», cal aplicar les previsions legals que regulen el destí de les peces de convicció. En aquest cas, aquestes normes condueixen a la devolució del material al seu propietari, que, ‘prima facie’, sembla ser la Generalitat de Catalunya, ja que la seva conservació no comporta cap perill».

L’Advocacia de l’Estat i el partit polític Vox van sol·licitar la confirmació de la resolució recorreguda i Jordi Turull, Jordi Sànchez i Josep Rull es van adherir als recursos interposats.

El tribunal desestima els recursos i respon que «és obvi, en primer lloc, la improcedència de l’entrega dels objectes intervinguts en aquesta causa al Sr. Puigdemont, que, com assenyala l’Advocacia de l’Estat, no ostenta títol dominical, legitimació patrimonial ni competència pública per a la conservació d’aquells».

En segon lloc, assenyala la Sala, «com reflecteix la resolució recorreguda, la destrucció autoritzada preserva prou la possibilitat que, en altres causes, sigui necessari examinar el material intervingut, ja que se n’hauran de conservar les mostres corresponents. No és necessari, doncs, escoltar específicament el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre aquesta qüestió, ja que el material reiteradament esmentat està a disposició d’aquest Tribunal Suprem».

En tercer lloc, la Sala afirma que, tenint en compte la relació d’objectes que es demana destruir, la petició formulada per la Direcció General de la Policia –que va sol·licitar la destrucció del material intervingut durant la jornada de l’1-O– és absolutament raonable.

I assenyala que, d’una banda, «no s’adverteix cap motiu que pogués justificar la conservació 'sine die’ d’aquests efectes als diferents magatzems policials en els quals es troben que, en qualsevol cas, només conduiria al seu deteriorament progressiu i, amb això, a la pèrdua definitiva amb el transcurs del temps».

Exposa, d’altra banda, que «fins i tot en el cas que hi hagués un propietari conegut –cosa que no es produeix en aquest cas–, això no seria un obstacle per a la decisió adoptada, d’acord amb el primer paràgraf de l’article 367 ter de la Llei d’enjudiciament criminal (LECrim). La titularitat dominical coneguda, segons l’esmentat precepte, exigiria l’audiència que no el consentiment».

Finalment, «atesa la naturalesa dels fets enjudiciats i declarats provats en aquesta causa especial i el contingut de la sentència condemnatòria dictada al seu dia, i al contrari del que sosté el Ministeri Fiscal, el discutible i fins i tot sorprenent és que es pugui afirmar l’existència, en el material confiscat de connotacions polítiques, institucionals i històriques o un suposat valor testimonial històric o patrimonial», conclouen els magistrats.