El Constitucional revisarà el recurs de Turull el 22 de setembre

Una vegada el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va concloure el dia 16 que la llei d’amnistia en compatible amb el dret comunitari – pel que fa als delictes de terrorisme – el Tribunal Constitucional ha posat data a la revisió del primer recurs contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar la llei als condemnats pel procés: el 22 de setembre s’analitzarà el presentat per l’exconseller de Presidència i actual dirigent de Junts per Catalunya Jordi Turull.

Així ho ha anunciat aquest dimarts el tribunal de garanties, a l’assenyalar que el president Cándido Conde-Pumpido ha informat la resta de magistrats que, una vegada es coneix la sentència del tribunal europeu s’ha posat amb el ponent de la sentència que s’ha de dictar per Turull, José María Macías, per deliberar sobre aquest assumpte el 22 de setembre. En els plens successius s’assenyalaran els següents recursos d’empara, afegeix el Constitucional. EEn la seva resolució, el tribunal amb seu a Luxemburg va resoldre amb l’aval favorable la qüestió prejudicial elevada per l’Audiència Nacional sobre l’aplicació de la mesura de gràcia als delictes de terrorisme. Una aplicació que, segons el TJUE, està emparada en el dret europeu i podrà fer-se efectiva als CDR acusats en el seu moment.

Per la seva banda, el Tribunal Suprem va justificar la inaplicació de l’amnistia al delicte de malversació al qual també van ser condemnats els responsables del procés independentista perquè aquesta conducta es va cometre amb el "propòsit de benefici personal de caràcter patrimonial", i això superava els motius del perdó previstes en la llei impulsada pel Govern de Pedro Sánchez.

Igual com l’exvicepresident català Oriol Junqueras i els exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa, els recursos d’empara del qual ja van ser també admesos a tràmit, Turull impugnava dues resolucions concretes del Suprem, la que li va denegar l’aplicació de l’amnistia i també la que va rebutjar el seu recurs de súplica contra aquesta mira decisió. També va sol·licitar com a mesura urgent que se li deixés en suspens la pena d’inhabilitació per exercir càrrec públic, que arriba fins al 2030, ja que és l’única que queda vigent després dels indults a les penes de presó.