Les cadenes hoteleres espanyoles se’n van de Cuba per les sancions de Trump

Meliá, Iberostar i Barceló se’n van de Cuba arran de la nova amenaça de sancions de Donald Trump. Meliá va anunciar ahir que cessa tota la seva activitat al país. La cadena de la família Escarrer havia comunicat a principis de juny que cedia la gestió de 15 dels seus 34 establiments a Cuba, que estaven vinculats a Gaesa, el conglomerat empresarial de les Forces Armades cubanes, sobre el qual l’Administració nord-americana havia anunciat sancions. Després de l’ampliació d’aquestes mesures per part de Washington, la cadena ha anunciat ara que aquesta mateixa setmana deixarà d’operar la resta dels seus establiments a l’illa.

"La companyia informa que la seva filial portuguesa, Ilha Bela, ha decidit cessar, amb efecte a partir del 24 de juliol del 2026, la prestació dels seus serveis de gestió i màrqueting hoteler en relació amb tots els seus establiments a Cuba. Aquesta decisió també s’estén a l’ús de marques amb llicència, serveis de turisme receptiu i la cadena de subministrament local associada al subministrament dels establiments esmentats, les operacions de la qual també s’interrompran", va afirmar l’empresa de la família Escarrer aquest dilluns en un comunicat remès a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Les altres dues grans cadenes espanyoles amb presència a l’illa, Iberostar i Barceló, van prendre la mateixa decisió. "Iberostar Cuba Hotels & Resorts confirma que ja no opera ni comercialitza cap hotel a Cuba. La companyia continua recolzant els seus equips durant aquesta etapa mantenint el seu compromís amb la projecció futura del país", van confirmar fonts d’aquesta empresa. Iberostar tenia 18 hotels a Cuba, tot i que 12 d’ells, vinculats a la cubana Gaviota, van ser cedits a principis de juny. Segons Expansión, també Barceló ha deixat d’operar els seus dos establiments.

Les empreses estrangeres normalment operen a Cuba de la mà d’una companyia estatal cubana, ja sigui mitjançant una empresa mixta o un contracte de gestió. Aquest era el cas de tots els hotels de Meliá a l’illa, que no eren propietat de la companyia espanyola, sinó de diferents empreses cubanes, i Meliá els gestionava. Per això, quan al juny el Govern nord-americà va posar el focus de les seves sancions als conglomerats cubans Gaviota i Gaesa en el marc del bloqueig econòmic i comercial que està duent a terme sobre l’illa caribenya, l’hotelera espanyola va decidir tancar els hotels vinculats a aquestes empreses.

La setmana passada l’Executiu de Donald Trump va ampliar les seves amenaces (ordres executives) a totes les entitats turístiques cubanes, cosa que ha portat Meliá a cessar tota la seva activitat al país. "Aquesta decisió és conseqüència de les importants dificultats operatives, legals, econòmiques i financeres que han afectat persistentment, i continuen afectant l’entorn en aquest país, i impedeixen de fet i legalment un nivell mínim d’estabilitat operativa en les seves activitats", va explicar la cadena.

El comunicat no precisa si serà una decisió temporal o definitiva. En qualsevol cas, la decisió de Meliá no implica necessàriament que els hotels tanquin, sinó que la cadena deixa de gestionar-los, però els seus propietaris podrien continuar operant-los. L’hotelera afirma en el seu comunicat que la seva filial Ilha Bela "continuarà implementant els processos necessaris per assegurar una transició ordenada, adoptant les mesures requerides per minimitzar l’impacte del cessament dels seus serveis".

Des del 1990

Cuba és un dels principals mercats per a la cadena espanyola, on va arribar per primera vegada el 1990 i on gestionava 34 hotels, en destinacions com Varadero, l’Havana, Cayo Coco, Cayo Santa María o Santiago de Cuba. En total, la cadena operava 14.053 habitacions, gairebé el 15% de les places totals que comercialitzava arreu del món. La companyia de la família Escarrer està avaluant ara l’impacte financer derivat d’aquesta decisió, inclosa la possible revisió del valor comptable dels actius relacionats amb les seves operacions a Cuba.

La contribució de Cuba al benefici brut d’explotació (ebitda) de Meliá, que el 2025 va arribar als 545 milions d’euros, era limitada, al situar-se en "menys de 10 milions d’euros", segons paraules del seu president i conseller delegat, Gabriel Escarrer, durant la presentació de resultats del 2025 a principis d’aquest any.

L’estrangulació energètica i les sancions contra el Govern han portat l’illa a una situació crítica. Les apagades –que duren de vegades més d’un dia– i el soroll de les cassolades (els "cazuelazos", com els anomenen) s’ha convertit en la banda sonora de la crispació en moltes cantonades de l’Havana, però també a la província de Santiago de Cuba (orient) i altres regions, informa Abel Gilbert.