El recurs d’empara de Turull

No serà el primer ple del Tribunal Constitucional, com proposava el president, Cándido Conde-Pumpido, el del 7 de setembre, el que abordarà el recurs d’empara de Jordi Turull contra la denegació de la Sala Segona del Tribunal Suprem d’aplicar l’amnistia al delicte de malversació, sinó el segon, segons va proposar el ponent, José María Macías, per necessitat de més temps, el que l’analitzarà, el 22 de setembre.

Les cartes ja estan de cara amunt. Macías proposarà que es desestimi en línia amb la Sala Segona del Tribunal Suprem. Que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) també hagi clavat amb les seves dues sentències un cop dur a la minoria del TC no té rellevància.

En els seus vots particulars contra les 20 sentències del TC que han validat la llei d’amnistia, la minoria ha arribat a afirmar que el TC espanyol s’havia col·locat "fora del sistema" de la justícia europea perquè abans de resoldre havia de plantejar una qüestió prejudicial davant el TJUE.

Però que el TJUE hagi establert que era el TC espanyol el que tenia la potestat de resoldre no farà que la minoria accepti la derrota. Per tant, Macías proposarà que Turull quedi fora de l’amnistia.

És el president del TC qui, en els recursos d’empara, proposa un altre ponent quan, com en aquest cas, la ponència és rebutjada per la majoria, com passarà.

En conseqüència, hi haurà un altre ponent, de tarannà progressista, i un altre ple. I això ens porta a entrat el mes d’octubre.

Després del recurs de Turull venen per aquest ordre els següents: Dolors Bassa, Oriol Junqueras, Raül Romeva. Precisament, en el de Dolors Bassa el ponent és el president del tribunal, Conde-Pumpido.

En els set recursos l’assumpte central és el mateix: ¿és amnistiable el delicte de malversació de què se’ls acusa?

La llei d’amnistia establia que els tribunals ordinaris i la Sala Segona del Tribunal Suprem tenien la potestat d’aplicar la norma. El Suprem, en efecte, ja l’ha aplicada en els set casos: ha dit que el delicte de malversació de què se’ls acusa no és amnistiable. Tots set, doncs, han sigut privats del dret a l’amnistia.

El recurs d’empara pretén restituir aquest dret. El TC ha de determinar si aquesta negativa és conforme als drets fonamentals i si no ho és ha de restablir aquest dret.

La interpretació del TC

Segons assenyala l’article 5 de la llei orgànica del poder judicial, "la Constitució és la norma suprema de l’ordenament jurídic, i vincula tots els jutges i tribunals, que han d’interpretar i d’aplicar les lleis i els reglaments segons els preceptes i principis constitucionals, conforme a la interpretació que resulti de les resolucions dictades pel Tribunal Constitucional en tota mena de processos".

¿A què obeeix aquesta, per dir-ho així, taxativitat? Al fet que hi va haver anteriorment debats. Un sector afirmava que les úniques resolucions vinculants per a la justícia ordinària eren les adoptades en els anomenats recursos i qüestions d’inconstitucionalitat. Eren resolucions erga homnes, és a dir, que afecten a tothom. Però les decisions sobre recursos d’empara només afecten aquells que presenten aquests recursos.

Per tant, una vegada que amb el cas Turull s’estableixi la doctrina, s’ha d’aplicar a tots els procediments. ¿A què ens condueix això? Per a l’aplicació d’aquesta resolució o doctrina no és necessari esperar a les altres sis sentències sobre els altres recursos d’empara.

La Sala Segona del Suprem no s’ha donat per al·ludida per les 20 sentències consagrades pel TC a validar l’amnistia. Algunes ja han considerat la malversació com a amnistiable (per exemple, la Comunitat d’Aragó).

Ara bé, el TC no ha examinat l’argumentació concreta de la Sala Segona –això és, que els dirigents es van enriquir perquè no van pagar de la seva butxaca la campanya del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i que una declaració d’independència que va durar uns segons va afectar els interessos financers de la Unió Europa–, cosa que farà a partir del 2 de setembre que ve.

Una "ficció jurídica"

Ja a la Sala Segona del Suprem hi va haver dues posicions: la majoria liderada per Manuel Marchena va establir que la malversació no era amnistiable; la minoria, representada per l’únic vot discrepant, de la magistrada Ana Ferrer, que va qualificar la construcció de l’enriquiment com una "ficció jurídica" i "una entelèquia".

El TC dirà que, en efecte, la denegació de l’amnistia es va basar en una ficció jurídica.

¿Acceptarà la Sala Segona quan el cas Turull sigui considerat amnistiable aplicar-li l’amnistia, tant a ell com als altres sis recurrents?

¿O més aviat s’esperarà que es resolgui el segon bloc de recursos, el dels processats Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig?

És a dir: ¿farà falta que els set recursos d’empara es concedeixin i s’uneixin a les 20 sentències del TC i al TJUE perquè la Sala Segona del Tribunal Suprem es doni per al·ludida, apliqui l’amnistia i també dicti l’anul·lació de la mesura cautelar d’arrest de Puigdemont i de la inhabilitació de Junqueras?

En ocasió de la sentència del TC que va desestimar l’octubre del 2025 la qüestió d’inconstitucionalitat del Suprem per desordres públics a Figueres, el 2019, la Sala Segona ja va decidir no aplicar-la.